2101€ contra els demòcrates

23 07 2010

El passat 26 de març, el grup de joves d’AltafullaDecideix! vam organitzar un concert al Casal La Violeta per fomentar la participació a la consulta sobre la independència. Tot i que des de l’ajuntament se’ns va posar alguns problemes per la realització d’aquest acte, finalment se’ns va donar permís mitjançant un Decret d’Alcaldia, on entre d’altres coses se’ns demanava un permís del Departament de Governació.

A l’organització del concert ja ens va estranyar aquest darrer requisit, que apareix per primera i única vegada a la història ludicofestiva d’Altafulla. Ni al concert en Solidaritat amb Haití d’unes setmanes abans, ni a l’Aplec de Sardanes d’uns mesos després se’ls va exigir cap tipus de permís de la Generalitat. Per a més sorpresa, el Departament de Governació ens deia que ells mai havien donat aquest tipus de permisos, i després d’investigar una mica, se’ns diu que és competència del Departament d’Interior.

El primer problema doncs, és que algú de l’Ajuntament havia “confós” aquests Departaments, separats des del 1999. Fonts properes a Hortènsia Grau, delegada d’Interior al Camp de Tarragona, ens comuniquen que per a que se’ns dones el corresponent permís s’hauria de fer una inspecció dels Bombers, un pla d’evacuació… i posteriorment des de Governació ens arriba que el Casal La Violeta no disposa de llicència d’activitats.

De cop i volta, el que sempre s’havia fet al Casal La Violeta es convertia en una cursa d’obstacles sense arribada. Però amb el permís de l’Alcalde a la mà, la beguda comprada i els musics contractats, optem per tirar endavant el concert, ja que fonts d’Interior ens havien dit que no ens preocupéssim si disposàvem d’un Decret d’Alcaldia. Quina va ser la nostra sorpresa la nit del concert al veure aparèixer dos agents de la Policia Local, demanant el permís de l’Ajuntament, inspeccionant La Violeta i fent un informe complet de la situació.

L’endemà de la consulta, el 26 d’abril, a les 8 del vespre teníem Assemblea d’AltafullaDecideix! de valoració dels resultats. Però no va ser així, ja que jo vaig aparèixer a la reunió amb una carta del Departament d’Interior on se m’anunciava que començava un expedient sancionador per irregularitats al concert: no disposar d’un permís d’Interior i per obstacles a una sortida d’emergència, fet que des de la Plataforma neguem rotundament.

Després de més de 2 mesos, ja hem presentat fins a 3 vegades les nostres al·legacions, rebent les corresponents respostes. En cap d’elles dona la sensació que algú d’Interior se l’es hagi llegit, senzillament re-envien de nou el mateix Plec de Càrrecs, excepte en el darrer, que se’ns adjunta una resolució on s’imposa una sanció de 2101€. Només diré que hem esmenat 3 vegades la ubicació del Casal La Violeta, que segons el Departament d’Interior és l’adreça on jo visc… i segons Google Maps de La Violeta a casa meva hi han 1200 metres de diferència. El nivell d’incompetència és alt.

Com que això és el meu bloc personal, he de dir que mai he cregut en les casualitats, i menys en qüestions relacionades amb la política. Sóc conscient que a Altafulla va haver gent i sectors polítics que no els va agradar gens ni mica que es fes una consulta sobiranista, i menys que es formes un grup de gent amb empenta i il·lusió per portar a terme un acte democràtic i participatiu d’aquest tipus. De ben segur que més d’un va pensar que potser amb una sanció econòmica o tràmits judicials ens faríem enrere. Estic segur que si aquest concert hagués estat per un altre motiu no hagués passat res.

Però ho sento, els democrates i independentistes d’Altafulla no ens arronsem. Tot i la sensació de persecució i discriminació política, això no ha fet més que començar.

Anuncis




C’est fini…

4 07 2010

A principis del mes de juny, com potser ja sabeu alguns, vaig dimitir com a Portaveu de les  JERC del Camp de Tarragona i vaig demanar a Seu Nacional la meva baixa del partit. No ho he fet per cap tipus de motiu polític, ni per passar-me a cap altre formació (com algú ja ha fet córrer), de fet continuo militant a Esquerra, però d’ara en endavant només m’implicaré a nivell local.

Se que la meva decisió no va ser ni ben rebuda ni entesa en el seu moment per molts companys i companyes, que potser no amics, del Partit. Tampoc demano aquesta comprensió, només vull que després de gairebé sis anys de militància activa i donant la cara, es respecti la meva decisió, motivada única i exclusivament per motius personals, que els qui ho han de saber, ja saben el perquè de tot plegat.

Tothom té els seus límits, uns més i d’altres menys, i a mi només m’ha faltat una espurna per explotar i dir que fins aquí he arribat. Als que aquestes darreres setmanes tant difícils m’heu estat ajudant mai us podré estar prou agraït, mentre que els que han contribuït a que toqui fons, només dir que ja arribarà el dia en que vegin com d’equivocats estaven. El temps posa a cadascú al seu lloc, i potser fins i tot fa que la gent reflexioni i corregeixi els seus errors.

Tot i la “divertida” situació política actual després de la sentència del Tribunal Constitucional, només vull saber on estic i cap a on vaig, i sobretot, amb qui puc comptar d’ara en endavant. Si he apres alguna cosa durant la meva militància política és que mai pots confiar del tot amb algú, i lamentablement això es traspassa també als afers personals, perquè després de tot, aquí tothom mira pel seu propi interès, sense importar gaire si es xafa a algú que no s’ho mereix… i la traïció està a l’ordre del dia.

Els darrers anys han estat els millors de la meva vida. He viscut grans moments, he conegut a noves persones que ara són molt importants per a mi i he compartit experiències inoblidables. Ara tot això ha arribat al seu punt final. Toca començar de nou.

PD: Compte amb els comentaris anònims.





ZP a cops de cap

31 05 2010

Pegant cabotades, el moment aquell en que un està mig adormit i va fent cops de cap per aguantar-se en peus i no caure. Aquesta és la imatge que em ve al cap quan penso amb les mesures contra la crisi del govern espanyol. Si les primeres mesures van ser contra funcionaris públics i pensionistes, aquesta setmana la nova víctima del Partit Socialista són els ajuntaments.

Dilluns passat el govern espanyol va sorprendre a tots els municipis a l’aprovar, a cop de “Decretazo”, que els Ajuntaments no podrien demanar crèdits a llarg termini (els que es necessiten gairebé sempre) fins a les portes del 2012. La data d’entrada en vigor era dimarts 25 de maig, l’endemà. Amb aquesta mesura contra la institució més propera a la ciutadania, molts ajuntaments (Tarragona, Reus, Valls…) es van veure obligats a celebrar plens extraordinaris pel mateix dilluns per aprovar crèdits de forma urgent per assegurar-se de poder prendre mesures per aquest any i el proper.

Podríem dir que els bancs (els grans culpables de l’actual crisi financera) la tarda de dilluns van fer els seu propi agost, quina paradoxa, ja que el marge de negociació (d’hores) era molt curt, i per tant, les condicions han estat més dures del normal. Però aquest era el millor dels casos. El pitjor de ben segur que era pels municipis més petits que per qüestions tècniques no podien celebrar plens extraordinaris i negociar amb els bancs la concessió de crèdits, i més d’un alcalde ja veia com es passaria tot el 2010 i 2011 sense fer res, sense poder lluitar contra la crisi en l’àmbit local.

Però, per sort o per desgràcia, el govern socialista és una caixa de sorpreses. Dimarts al matí, després d’haver provocat insomni a centenars d’alcaldes i regidors, la noticia era el “Decretazo”, però no pels efectes d’aquest, sinó per l’entrada en vigor que es llegeix al Butlletí Oficial de l’Estat: 1 de gener de 2011. Fonts de Moncloa s’afanyaven a dir que “per error” es va anunciar que la nova mesura contra la crisi entraria en vigor dimarts 25 de maig. Un error al calendari és pensar que avui estem a dijous quan estem a dimecres. Equivocar-se de més de mig any és un altra cosa.

És incompetència. És un Estat que no para de donar símptomes d’ineficiència, de no saber detectar què és allò que el mata, com l’existència de ministeris inútils (el d’Igualtat, Habitatge o Cultura) per tenir transferides aquestes competències a les Comunitats Autònomes, o continuar donant gran part dels Pressupostos Generals de l’Estat a Defensa. Enlloc de buscar solucions el govern espanyol, suposadament d’esquerres, carrega el mort a qui menys s’ho mereix: a les classes populars.

Vist el panorama, poques solucions es poden posar damunt la taula. La moció de censura que alguns plantegen de poc serviria, ja que passaríem d’un govern socialista amb actuacions pròpies de la dreta europea o un govern conservador amb ganes d’aplicar les classes de neoliberalisme americà, és a dir, acomiadaments, privatitzacions i menys serveis socials públics.

L’alternativa des del punt de vista social, d’esquerres i català és clara, i més després de que Zapatero digues dimecres que Espanya no avançarà cap a un model Federal. Si realment volem garantir la cohesió social i sortir de la crisi, la millor eina és crear el nostre propi Estat del Benestar, sense intromissions des del govern de torn de Madrid que sempre veu Catalunya com la seva gallineta dels ous d’or. Aquells que s’oposin a la República catalana, l’única eina que ens garanteix a hores d’ara els drets socials adquirits, serà per nacionalisme del caspós, l’espanyol.





Internet, el 2.0 i Altafulla

17 05 2010

Avui representa que és celebrava el Dia d’Internet. En un món en que el terme “Noves Tecnologies” ja està més que desfasat (a cas el Facebook és quelcom nou i desconegut?) qui no hi toca una mica en el 2.0, sobretot aquelles persones amb participació pública, s’ho ha de començar a fer mirar. Les noves eines socials de comunicació ben bé poden ser l’equivalent a l’anar al bar del poble per saber que passava al nostre entorn proper no fa més de 10 anys.

Potser per això a Altafulla alguns càrrecs polítics estan començant a donar les seves primeres passes a Facebook. D’alguns com l’Alcalde Josep Maria Gené (del PSC, amb 30 amics, sense foto i  de nom “Jose”) i el regidors Fonxo Blanc (socialista, amb 156 amistats, el seu primer àlbum de fotos i una extensa informació personal) ja fa unes setmanes que som amics. D’altres, com la regidora Conchita Navarro (del PP, 100 amistats, 1 foto i fan de l’Aznar, la FAES o del programa d’Intereconomia, El Gato al agua) o Francesc Farré (d’Alternativa, 66 amistats, un parell de fotos i fan d’un agrupament escolta i del Sindicat de Periodistes), van rebutjar la meva sol·licitud d’amistat. Jo no saber.

Pel que fa blocs, només en Fonxo Blanc manté viu la seva zona de reflexió política local, nacional i estatal. Farré des del novembre passat no escriu, AUPA i CiU van abandonar la xarxa cap a la tardor del 2008. Pel que fa al meu partit, Esquerra, també tenim abandonat el bloc des del setembre de 2009… es nota que aqui la gent d’Esquerra vam passar a treballar al 100% amb AltafullaDecideix! (web/bloc, Twitter i Facebook). Però bé també s’ha de dir que som l’únic partit local amb presència (que jo sàpiga) a Twitter, on en Jordi Sans i jo anem piulant. Aquesta absència d’Esquerra d’Altafulla a la xarxa en breu quedarà resolta, no patiu, tot i que per ara el meu bloc potser ja fa la funció.

Però qui realment suspèn en matèria de presència a Internet i 2.0, és l’Ajuntament d’Altafulla, amb una pàgina web pròpia de principis de l’any 2000, amb pocs continguts i lluny del que s’anomena Open Government. Esquerra al programa de les eleccions municipals ja proposàvem seguir l’exemple d’altres ajuntaments, com Alella, fent així més fàcil determinades tramitacions burocràtiques. Potser el que fa falta és una Regidoria de Comunicació, però que tingui en compte els nous reptes (el 2.0) d’aquest àmbit que ja no només informa, sinó que manté un diàleg constant amb el ciutadà.

Estem a poc més d’un any de les eleccions. S’ha d’anar treballant el programa electoral.





512 independentistes d’Altafulla

26 04 2010

Aquest diumenge, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià, uns 200 pobles i ciutats del Principat de Catalunya han organitzat consultes populars sobre la independència de la nació catalana. Més de 1.300.000 catalans i catalanes tenien dret a vot, afrontant així un gran exercici de democràcia teixit gràcies a la tasca de milers de voluntaris d’arreu del país.

A Altafulla vam començar a trobar-nos el 13 de desembre de 2009, i poc a poc vam anar consolidant un grup de treball genial que ha permès arribar fins aquí: 562 altafullencs i altafullenques han decidit sobre el futur del nostre país, apostant el 91,1% d’aquestos per la independència. El camí no ha estat fàcil, però gràcies al treball i l’esforç de tots els membres d’AltafullaDecideix! aquest diumenge tothom que ha volgut, ha dit la seva.

L’activisme de la Marga, l’experiència de la família Muntadas-Olivé,  la il·lusió de la Marta,  la web d’en Gerard, el “pessimisme” d’en Narcís, l’empenta de la Cristina, l’optimisme d’en Dani, el suport de 5 regidors (Eva, Marisa, Josep Maria, Jano i Pérez) al Ple de l’Ajuntament, els viatges d’en Sebi i en Roger, els reportatges de la Joana, l’esperit economista-recaptatori d’en Toni, l’atenció de l’Albert… i així podria continuar fins anomenar a tots aquells i aquelles que d’alguna manera han participat en l’organització i participació de la consulta.

Se’ns dubte, fer aquest acte de democràcia ja era un primer èxit. Però que el 15% de la població “perdes el temps” (com alguns han dit) un diumenge gairebé d’estiu i vingues a votar, enlloc d’anar a aprofitar el dia, és la millor recompensa a les hores de dedicació a aquest projecte que va néixer des de la transversalitat i el voluntarisme. Que ningú caigui en la trampa d’aquells que ens voldran fer creure que hem fracassat, quan precisament són aquestos els que en cap moment han volgut participar a la consulta.

A diferència d’altres convocatòries electorals, les consultes sobre la independència no tenen gaire resó a la premsa de forma continuada, no hi ha cap tipus de publicitat i promoció per part de les institucions i molt menys, cap tipus de subvenció pública per promoure la participació. Nosaltres, per contrarrestar, comptàvem amb una gran imaginació, una millor voluntat i unes conviccions democràtiques que no tenen fi.

Volíem donar la paraula al poble d’Altafulla i ho hem fet, arribant al resultat de que el 91,1%, o 512 vots, vol la independència de la nació catalana. Ara, perquè no, és un bon moment per continuar treballant amb aquest grup i assolir l’objectiu al que la majoria de democrates d’Altafulla, i els que es vulguin afegir al projecte democràtic pel nostre país han donat recolzament, i assumir nous reptes donant, un cop més, un pas endavant donant la cara i el millor de tots nosaltres, la gent que formem part d’Altafulla Decideix!





Al Camp, un pas endavant!

16 03 2010

El proper diumenge 21 a les 7 del vespre, les JERC del Camp de Tarragona celebrarem el nostre Congrés per tal de renovar els càrrecs que s’encarreguen de representar i treballar per les JERC a la nostra Vegueria, i per traçar les línies mestres que han de dirigir la nostra activitat durant els propers dos anys. Un grup de militants ja fa temps que pensàvem en que era el moment d’assolir un compromís més amb la militància del Camp i d’aquesta manera fer avançar les JERC al nostre territori, i és per això que hem decidit presentar-nos com a futura Permanent Regional de les JERC el Camp.

La Natàlia Ribé de Reus a Organització, Finances i Dona, l’Eloi Rodriguez de Constantí a Formació i Medi Ambient, l’Albert Bages de Tarragona a Campanyes i jo mateix, d’Altafulla, com a Portaveu del Camp amb responsabilitats a Imatge i Comunicació. Aquest és equip el presentem amb un programa per donar al nostre partit i a la militància noves eines per fer créixer al Camp els nostres ideals que cerquen uns Països Catalans lliures i solidaris.

Aquest compromís sorgeix després d’observar la situació actual de les JERC del Camp, plena de reptes. Reptes que, al nostre parer, cal que s’encarin amb empenta i il·lusió per combatre els dos pitjors enemics de tota organització política: el desànim i la manca de rumb. L’objectiu de la nostra candidatura és retornar la il·lusió de ser de les JERC al Camp de Tarragona i rellançar el projecte que va dur la nostra federació a viure els seus millors anys.

Serà una tasca difícil i complicada, ja que no depèn només de nosaltres, però considerem que és el moment d’assumir noves responsabilitats, donant garanties de que cadascun dels membres de la candidatura farà de forma correcta, planejada i compartida les tasques que li corresponen. Ens sentim totalment preparats per encapçalar les JERC del Camp en aquesta nova etapa, ja que, en la barreja, els nostres perfils polítics es complementen, resultant-te un equip treballador i amb coherència política.

A les JERC vaig començar com a Portaveu d’Altafulla, tot i que en 3 mesos vaig ser escollit Secretari d’Imatge i Comunicació (2006-2008) amb en Marc Anguera, que va engegar actes com la famosa Calçotada Independentista. Després vaig ajudar a l’Oriol Nicolau per a que fos Portaveu (jo aleshores no em sentia preparat) formant part del seu equip com a Secretari d’Organització i Finances (2008-2010), iniciant aquesta vegada el projecte Musicamp, que aquest any celebrarà la seva tercera edició.

Crec que ja és el moment d’assumir el repte de ser Portaveu regional. La decisió de presentar-m’hi no és només fruit d’una reflexió individual, sinó del consell i els ànims que m’han donat tants companys i companyes, convençuts que després de gairebé 5 anys he demostrat que estic capacitat per assumir aquesta responsabilitat. A la militància ofereixo (i oferim) treball constant, una major presència de les JERC al nostre entorn polític i social, i més eines de formació política. Ens ha arribat el moment, a tots i a totes, de fer un pas endavant. La fórmula de l’èxit serà fer-ho tots plegats, units i unides en la diversitat.

Pel futur de les JERC del Camp: encetem una nova etapa, fem un pas endavant!

A la foto, l’Escola de Formació que vam fer a Altafulla al 2007, on vam organitzar la presentació d’alcaldables d’Esquerra al Baix Gaià.





Parlar a la lleugera

23 02 2010

En el nostre petit país hi ha qui s’atreveix a dir que el govern de Catalunya actua com el franquisme, d’altres s’aventuren a dir que hi ha imposicions antidemocràtiques i els més sonats es llencen a la piscina afirmant que tenim una Gestapo pròpia. Els primers haurien de saber que per culpa de la dictadura de Franco molts demòcrates hi van deixar la vida, els segons que tenim un Parlament propi escollit per la ciutadania cada 4 anys i els últims potser que vagin a qualsevol camp de concentració per saber com les gastava la Gestapo i comparar.

De les poques coses que jo se, puc recordar que els diferents governs de la Generalitat moderna no han ordenat assassinar ningú. També diria que les Lleis que ens regeixen a tots són Llei perquè així ho voten la majoria dels 135 diputats i diputades del Parlament de la Ciutadella. I si no recordo malament, va ser la Gestapo qui va entregar Lluís Companys al govern de Franco per tal d’afusellar-lo, cosa que nosaltres no hem fet mai amb cap nació veïna.

És massa freqüent llegir a la premsa declaracions de l’espanyolisme més ranci, ja sigui d’esquerres o de dretes, acusant als legítims governs de Catalunya de ser feixista, antidemocràtic o d’altres barbaritats. A part del problema de que alguns acusin així a la lleugera, aquesta mateixa acció fa que la societat potser ja no trobi un sentit tan pejoratiu a paraules com “nazi”, “extorsionador” o “dictadura”. Franco i Hitler executaven persones, la Generalitat lleis democràtiques.