www.jordimolinera.cat

27 04 2011

Després de bastant de temps pensant si canviar-me a algo més maco, he volgut aprofitar les properes eleccions municipals per mudar-me de bloc.

Ja podeu trobar tot el que penso a www.jordimolinera.cat. Ens continuem llegint i comentant!

Anuncis




Parlar a la lleugera

23 02 2010

En el nostre petit país hi ha qui s’atreveix a dir que el govern de Catalunya actua com el franquisme, d’altres s’aventuren a dir que hi ha imposicions antidemocràtiques i els més sonats es llencen a la piscina afirmant que tenim una Gestapo pròpia. Els primers haurien de saber que per culpa de la dictadura de Franco molts demòcrates hi van deixar la vida, els segons que tenim un Parlament propi escollit per la ciutadania cada 4 anys i els últims potser que vagin a qualsevol camp de concentració per saber com les gastava la Gestapo i comparar.

De les poques coses que jo se, puc recordar que els diferents governs de la Generalitat moderna no han ordenat assassinar ningú. També diria que les Lleis que ens regeixen a tots són Llei perquè així ho voten la majoria dels 135 diputats i diputades del Parlament de la Ciutadella. I si no recordo malament, va ser la Gestapo qui va entregar Lluís Companys al govern de Franco per tal d’afusellar-lo, cosa que nosaltres no hem fet mai amb cap nació veïna.

És massa freqüent llegir a la premsa declaracions de l’espanyolisme més ranci, ja sigui d’esquerres o de dretes, acusant als legítims governs de Catalunya de ser feixista, antidemocràtic o d’altres barbaritats. A part del problema de que alguns acusin així a la lleugera, aquesta mateixa acció fa que la societat potser ja no trobi un sentit tan pejoratiu a paraules com “nazi”, “extorsionador” o “dictadura”. Franco i Hitler executaven persones, la Generalitat lleis democràtiques.





Tenim ànsies de Selecció

23 12 2009

Cada cop que vaig a veure la selecció catalana a la seva típica paxanga de desembre torno cap a casa amb la mateixa sensació. Tenim uns jugadors que en cas de disputar un Mundial o una Eurocopa de ben segur que farien un gran paper. El partit d’avui contra l’Argentina, 4-2 a favor nostre, n’és una prova. Se’ns dubte els Xavi, Bojan i Sergio Garcia ens han fet gaudir de valent… i només ens deixen fer amistosos.

El seleccionador nacional, Johan Cruyff, ha sortit una mica empipat per la baixa assistència al Camp Nou. Números en mà 53.000 persones, la majoria d’elles seguidors de la quatribarrada, està molt bé. I més tenint en compte que el partit era entre setmana, en un ambient de fred, amenaça de pluja… i potser amb molta gent pensant més en el Nadal que altra cosa.

Malgrat que diuen que les comparacions són odioses, jo recordaré que fa uns mesos Argentina va enfrontar-se en un partit amistós contra Espanya al Vicente Calderon, on hi van assistir 54.000 persones. Crec que això ho diu tot. Omplir un el Camp Nou, l’estadi més gran del món és molt difícil, i la Federació Catalana de Futbol (FCF) ho hauria de tenir més en compte.

Que hauria pogut venir més gent? Segur, però molts dels seguidors de la Selecció, jo inclòs, estem farts de partits amistosos. Volem veure la nostra selecció nacional participant en tornejos oficials per saber que es sent. Tenim ànsies ja de vibrar amb Catalunya a l’Eurocopa de la mateixa manera que ho fem amb el Barça a la Champions League.

Però la FCF té raó en una cosa. És feina de la classe política la d’impulsar les nostres seleccions, i sembla ser que la única manera possible és prenent l’Estat propi. Aquesta fita no està tan lluny com alguns creuen. L’ambient ens és favorable gràcies a les consultes, les enquestes de diversos diaris així ho diuen. Ara els independentistes hem d’aprofitar l’embranzida i presentar seriosament el nostre projecte d’Estat propi.





Ara si, Altafulla Decideix!

16 12 2009

Avui neix, o començarà a néixer, AltafullaDecideix!, l’entitat local encarregada d’organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya a la nostra vila. Durant les darreres dues setmanes són moltes les persones que m’han anat preguntant sobre aquest tema, i la veritat, crec que Altafulla pot demostrar una gran capacitat de participació ciutadana enfront l’actualitat política actual.

La independència de Catalunya, o no, és un dels temes de debat que més s’escolten a les tertúlies radio, als bars o al transport públic. És per això que animo a tothom a assistir a les reunions d’AltafullaDecideix!, més enllà de les vostres preferències polítiques o sentit del vot a la futura consulta, prioritzant el caràcter democràtic d’aquest acte com a mostra de tarannà respectuós i cohesionador de la societat altafullenca.

S’ha d’entendre que aquesta consulta serà un acte de democràcia, i no d’espanyolisme o independentisme. El resultat ja serà una altra cosa que segur que donarà molt més de parlar que no pas la convocatòria ciutadana. A més, en aquest viatge segurament Altafulla no viatjarà sola, almenys des del Grup Promotor d’Altafulla Decideix esperem que les altres viles del Baix Gaià també realitzin consultes per la independència el mateix dia que nosaltres.





Allò que ens fa mal, s’elimina

6 07 2009

prou

Sempre he sentit que el nostre subconscient tendeix a eliminar aquells records que ens fan mal o perjudiquen la nostra salut mental. Segurament per una raó semblant, per fer fora aquells fets que fan mal al conjunt de la societat, el col·lectiu Prou! va organitzar-se farà més d’un any per promoure una llei que prohibeixi les matances de braus al Principat de Catalunya.

Per començar, dir-ne “cursa de braus” em sembla un insult al respecte a la vida. És com si l’Holocaust que va patir el poble jueu l’hi diguéssim “dutxes de sionistes” o algun altre tipus d’eufemisme per amagar el que és una realitat, que ambdós casos, l’Holocaust i el tema dels braus, era i és una matança indiscriminada.

A més, aquesta iniciativa que té el suport de gairebé 200.000 signatures, permetrà aclarir i ordenar una mica el mapa cultural del nostre país. Amb la feina feta pel col·lectiu Prou! el poble català podrà fer fora d’una vegada per totes un tret cultural que, per a res del món, és propi dels catalans. Nosaltres som més de fer constructius i creatius només he de veure la cara dels turistes europeus davant les “human towers”.

Si els espanyols, amb el suport del seu anormal Estat, volen que un dels seus trets d’identitat cultural sigui clavar espases a animals de mitja tona i amb banyes mentre aplaudeixen al veure com treu sang el pobre animal, allà ells. Deu ser que volen mantenir el record de quan amb la descoberta d’Amèrica, van aniquilar els pobles natius d’allà.

Ara bé, si no eliminen aquest record del seu subconscient nacional espanyol, serà que això de matar a sang freda, davant d’una multitud i convertint-ho amb un espectacle (…i de pas utilitzar-ho per promoure el seu peculiar i sadomasoquista turisme cultural…) deu ser que no ho consideren un fet que fa mal, el seu cervell de uconsiderar-ho quelcom saludable. Són ben rars aquests espanyols.





No oblidar les arrels.

22 03 2009

Recordar és bo, és necessari exercir la memòria i fer un repas d’aquelles cosetes que et van passant i escrivint les pagines de la vida. Al ser el primer independentista de casa, o més ben dit, el primer en tenir interes i en participar en política, d’anecdotes curioses que et fan tornar enrere en el temps, en tinc unes quantes. Si més no, que d’un avi castellà i amb un petit passat falangista n’acabi sortint un net a favor de la independència dels Països Catalans militant d’Esquerra, ja té el seu què.

Hi ha un moment en que s’inicia el procés de trobada, de saber qui és qui. En el meu cas va ser senzill, per casualitat, una simple estelada a la meva habitació va fer entendre al yayo que el nano discrepava, “¿Eso es una estelada, no? ¿Eres de los del Carod, eh?” va preguntar-me mig somrient. Clar que tot no havien de ser xocs frontals. Si ell ja va ser fill de ferroviari que va continuar l’ofici, el dia que va veure’m treballant entre trens crec que va fer-li gràcia aquest punt en comú, que jo també fos un fill de ferroviari, que ni que fos a l’estiu, estigues en un món que havia estat la seva vida i l’apassionava. I això volia dir quatre generacions de Molinera passant per la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles, de les calderes de vapor al TAV, passant per les mercaderies i el Port de Tarragona.

Més enllà dels trens, l’home tenia altres coses. Ja fos anar a Tortosa a comprar embotits, passar el temps a l’hort de Mont-roig o anar al taller per recordar el seu primer ofici de jove a Yanguas de Eresma, fuster. Per Tarragona també hi treia el cap per el cinema de l’antiga Audiència, a la Plaça dels carros a jugar a escacs o a les exposicions dels Tinglados del Moll de Costa. Aquí va ser on a la pregunta de ma germana, quan aquesta no aixecava un pam de terra, de qui era Van Gogh el yayo va respondre amb contundència “Un tio muy listo”, clar que si. Que coi, ell també n’era de llest: bé que va fer de casar-se amb la yaya, valenciana, excel·lent decisió, n’estic segur! Llàstima que marxes massa aviat i sense avisar…

I bé, arriba un punt on potser una generació ja ha ensenyat tot el mínim necessari als petits de la família, una nova etapa marcada per la complicitat i la confiança. De tu a tu. Potser per això el yayo va trucar-me el dia abans de les eleccions espanyoles del 2008 per fer-me una pregunta “¿A quien voto mañana?“. Després d’insistir-li en que votes a aquells que ell creia que s’adaptaven a la seva forma de pensar, hi tornava. “Tu entiendes mas que yo de política, y confio en ti… ¿a quien votaras?”. La resposta us la podeu imaginar. “¿Y al Senado?”...ufff.

Però havia una cosa que no anava bé. Parlant amb ell el problema es feia evident, ja que el dia que vaig presentar-li la Laia, es veu que ja la coneixia “Si, si es la hija de un ferroviario!“, el que fallava era la memòria. Va començar a quedar-se uns dies a casa, i un dia que m’esperaven a casa per sopar a l’arribar i dir-li que venia d’una reunió d’Esquerra va contestar tot content “Ah! Yo el otro dia tambien fuy a una reunión del partido, de Falange”. De la dècada dels 40 al 2008 en segons. Al poc temps el metge va diagnosticar alzheimer i en 15 dies va anar fent una evolució negativa: no reconèixer la família, no parlar, no recordar… no viure.

Divendres al vespre es posava fi a aquesta malaltia, lamentablement potser era la millor opció. Està clar que és el que quedarà en la nostra memòria, la prova és aquest escrit: 4 paràgrafs de bons moments i un breu final pel desenllaç. Contigo creo que era la única persona con la que hablaba castellano siempre, me era natural, quizá por aquello que decía Salvador Espriu de que quien olvida sus orígenes, olvida su identidad. I jo no penso oblidar d’on vinc, ni a tu ni a la yaya.





Fil directe amb l’Alcalde.

15 01 2009

Un cop al mes, l’alcalde d’Altafulla té una cita d’una hora amb els oients d’Altafulla Ràdio al programa Fil Directe amb l’Alcalde. Ho podeu escoltar en directe el primer dimecres de cada mes de 8 a 9 del vespre al 107.4 de la FM o per Internet, aqui amb Windows Media Player o aqui amb Quicktime. Podeu enviar les vostres preguntes omplint aquest formulari o a través del telèfon 977 65 06 93. Jo vaig enviar el següent mail:

Bones,

A la secció “Benvinguda de l’Alcalde” de la plana web de l’Ajuntament, el nostre alcalde diu textualment “Les noves tecnologies posen en contacte directe l’Administració i els ciutadans” i més endavant “Per això, convido a altafullenques i altafullencs a conèixer aquest espai virtual i a utilitzar-lo per poder treballar junts per una nova Altafulla, més diversa, plural, participativa i optimista amb el futur“.

A més, durant la campanya electoral l’Alcalde Gené va obrir un bloc del PSC, http://blocs.tinet.cat/blog/psc-altafulla. La primera entrada al bloc, a data de 4 d’abril del 2007, es titula “ALTAFULLA-PSC ENTRA A L´ALDEA GLOBAL“, on parla de les noves tecnologies, lo maco què és aixó dels blocs al permetre una major comunicació, el poder de la informació etc, etc, etc… l’última entrada al bloc corporatiu és a data de 2 de juliol, i no és un article de l’Alcalde. No és un retret, només una apreciació. Així doncs, curta vida al bloc de l’aleshores 1º Tinent d’Alcalde.

Els dos regidors d’ABG tenen bloc (el Sr. Farré escriu de tant en tant i la Sra. Méndez-Vigo el té abandonat des de l’abril passat), PAU en té un (d’allo més actiu, per cert), AUPA va abandonar el seu espai web a l’entrar al govern sorgit de la moció de censura, en Joan Spuch de CiU va fer una petita incursió blocaire que va acabar amb la campanya electoral, IDEAL té una web que no toquen des de les eleccions i Esquerra d’Altafulla tenim un bloc que actualitzem de tant en tant. El PSC no té web local (almenys no la he trobat) i com deia el bloc abandonat… el PP d’Altafulla directament a Internet no existeix. A més, als enllaços altafullencs hem de lamentar la perdua del Altafulla Confidencial, sorgit per cert, d’un bloc on s’hi podien fer porres electorals. D’alló més divertit.

La meva qüestió per l’Alcalde, és si contempla obrir-se un bloc on explicar de forma periodica la seva tasca i la del seu govern al capdavant del nostre Ajuntament. Hi ha molts altafullencs i altafullenques que s’informen per Internet.

Una abraçada.