Entrebancs i esperances

4 03 2011

Les (petites) maquinaries dels partits altafullencs ja fa setmanes que estan en marxa preparant les properes eleccions municipals del 22 de maig. Qui més qui menys, ja ha començat a preparar la llista o té clar qui serà la o el candidat a l’alcaldia. D’altres encara estan decidint si es presentaran per estar al Ple de la legislatura vinent. Si voleu seguir els esdeveniments de la política local us recomano que trèieu el cap per Altafulla Confidencial, que sembla que ha tornat, i amb ganes.

Alguns, com ja vam comunicar fa un parell de setmanes, estem treballant per tal de que les gairebé 600 persones que van votar Sí a la independència el passat 25 d’abril no es trobin orfes de partit d’aqui 3 mesos. Es pot donar la paradoxa de que després de la legislatura on l’independentisme ha marcat més l’agenda política, en quedi fora de l’Ajuntament. I això té conseqüències reals. Que onegi la bandera espanyola per la Festa Major o la Diada Nacional, o que el cinema que organitza l’Ajuntament sigui només en castellà en són petites proves.

És per això que creiem necessària, més que mai, la confluència en una sola llista de les diverses organitzacions i personalitats independentistes del poble. Penso amb la gent d’Esquerra que va introduir l’independentisme al Ple l’any 1999, de Solidaritat amb la frescor que representa, dels considerables sobiranistes amb experiència municipalista que corren pel PSC i CiU, o amb les desenes d’activistes independentistes d’AltafullaDecideix. Senzillament per no veure com ens apliquen aquella màxima de Joan Fuster “Tot política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, i aquí és on els independentistes hem de fer front comú per des del nostre punt de vista particular però àmpliament compartit, oferir solucions i idees en la governabilitat d’Altafulla. Però perquè una nova llista, netament independentista?

Hem de tenir en compte que alguns candidats ja confirmats dels partits suposadament catalanistes deixen molt que desitjar com a tals en la seva pràctica política, ja sigui pactant amb partits espanyolistes, fent ús d’un bilingüisme incoherent en un poble on el 99% assegura conèixer el català o directament votant en contra de la celebració de la Consulta sobre la independència a Altafulla i sense participar-hi. Vaja, enredant al personal sobre el que s’és i el que no amb l’objectiu d’esgarrapar vots de l’electorat independentista.

Tenim l’esperança de que en un projecte en positiu la gent s’avingui a participar en una llista  i grup de treball plural i on tothom s’hi vegi representat en aquesta aventura, però en cas de que no sigui així, ja sigui per les directrius que poden arribar des de Tarragona o per discrepàncies locals, des de Solidaritat Catalana d’Altafulla apostem per promoure una opció política que garanteixi la presència de regidors independentistes a la propera legislatura. Malgrat alguns entrebancs, creiem que aquest projecte és possible, obrint-lo a tothom i pensant en clau altafullenca.

Anuncis




El 28N a Altafulla

1 12 2010

De les eleccions del 28 de novembre m’agradaria fer 3 anàlisis diferents, un altafullenc, un de la demarcació de Tarragona i finalment un nacional. La primera visió que vull analitzar serà la local, que tenint en compte que estem a mig any de les eleccions municipals segur que més d’un ja ha començat a fer números per veure com està la situació local.

Per començar destacar que a diferencia de fa 4 anys, 6 partits han superat el tall del 5% de vots (percentatge necessari per entrar a l’Ajuntament), incorporant-se a aquest grup Solidaritat Catalana per la Independència amb 124 vots i un 5,82% dels vots. Com era d’esperar, qui més pateix la entrada en joc de Solidaritat és Esquerra, que ha obtingut 162 vots, un 7,60%, quan fa 4 anys era tercera força (ara 5º) amb 359 vots i el 19,30%. Segurament el fet que el cap de llista de SI per Tarragona, Hèctor López Bofill, sigui altafullenc s’ha notat a les urnes.

Com a passat a la resta del país, CiU ha arrasat al poble, obtenint 765 vots, un 35,88%, mentre que fa 4 anys es va quedar amb 509 vots i el 27,37%. Així doncs, l’electorat independentista a Altafulla sembla ser que en major mesura s’ha partit en 2 (una part a Esquerra i una altra a Solidaritat) mentre que uns 60 vots (un 3% del cens) ha optat per donar suport a CiU.

Una altra dinàmica nacional que s’ha vist a Altafulla és el trasllat de vot espanyolista del PSC cap al PP, efecte antiZapatero. Això ha significat que els populars hagin aconseguit un petit increment de suport, amb 296 vots, un 13,88% quan al 2006 van obtenir 214 vots i 11,51%. Per la seva banda els socialistes han passat de 405 vots i un 21,77% de fa 4 anys a 346 vots i el 16,23% del suport.

Un 5% que de ben segur que a les municipals es notarà: la marca PSC ja no està a l’alça. Qui potser no notarà tant la seva davallada electoral serà Alternativa, on el seu germà gran, ICV-EUiA, ha perdut suport, passant dels 212 vots (11,4%) a 202 vots (9,47%). Recordo que fa 4 anys en Fèlix Alonso estava contentissim per haver quedat a 2 vots del PP, ahir es van quedar a 94 vots.

Afegir també que el vot en blanc en 4 anys a passat de 31 vots (1,66%) als 69 vots (3,22%) d’aquest diumenge, passant per damunt de partits com Plataforma per Catalunya (17 vots, 0,80%) o Reagrupament (8 vots, 0,38%) i quedant aprop de Ciutadans, que com fa 4 anys a rascat un 4% dels vots. La participació, més alta de l’esperada segurament: d’un 64%, 4 punts més que fa 4 anys… dada a celebrar.

Així doncs, la darrera prova electoral abans de les eleccions municipals marca una Altafulla que dona més suport al nacionalisme/independentisme català que fa 4 anys (la suma de CiU, ERC i SI és de 1051 vots, 49,3%, quan al 2006 va ser de 868 i 46,67%), i que lògicament, gira l’esquena als partits d’obediència espanyola (PSC, PP i Cs) que passa dels 709 vots (38,12%) del 2006 als 729 vots (34,19%) a les eleccions de diumenge. Espero que aquesta tendència continuï fins a les eleccions municipals, que a Altafulla pot haver sorpreses.

A tot això, a qui haurà votat l’Alcalde Pérez?





Incendis d’estiu

31 07 2010

Altafulla ahir va tornar a superar-se. Sorprenent a tothom, l’Alcalde Josep Maria Gené (PSC), va presentar la seva dimissió i renunciava a la seva acta de regidor al·legant a motius personals, cosa que puc entendre perfectament. De fet no ho sabien ni els companys de consistori, que tot sigui dit de pas, ningú donava gaire vida més a un govern que si aguantava era per interès propi i feia temps que penjava d’un fil.

Ja feia molt plens on veiem als membres del govern local llençar-se els plats entre ells, amb mocions incloses on l’únic objectiu era fer-se la punyeta els uns als altres, i com a conseqüència, votant dividits. S’ha de recordar que quan aquest govern va entrar després de la moció de censura contra el govern ABG-CiU-ERC es va prometre estabilitat política… des d’aleshores AUPA en va sortir, CiU va incorporar-se i les diferencies entre els membres del govern anaven cada cop a més.

La dimissió d’en Gené crec que ha estat l’estocada final a un govern que només l’unia la voluntat d’exercir el poder, i cadascú a la seva manera. D’aquí 10 dies el Ple de l’Ajuntament ha d’escollir un nou Alcalde… o Alcaldessa. Són poques les persones de l’actual govern que generin consens entre els seus companys, pel que la configuració d’un govern continuista serà difícil. També m’és difícil d’imaginar un nou govern liderat per Francesc Farré… com veieu, el panorama és complicat.

Però tota aquesta història a fet que ahir a Altafulla ja comences la campanya de les municipals del maig que ve, al sortir a la Plaça del Pou tot eren tàctiques, estratègies i plans. Potser ara és bon moment per, després d’una legislatura penosa i per oblidar, fer net al Ple de l’Ajuntament. Com diria Martí i Pol “Plors i laments de què serveixen, gent que lluiti és el que cal“.





2101€ contra els demòcrates

23 07 2010

El passat 26 de març, el grup de joves d’AltafullaDecideix! vam organitzar un concert al Casal La Violeta per fomentar la participació a la consulta sobre la independència. Tot i que des de l’ajuntament se’ns va posar alguns problemes per la realització d’aquest acte, finalment se’ns va donar permís mitjançant un Decret d’Alcaldia, on entre d’altres coses se’ns demanava un permís del Departament de Governació.

A l’organització del concert ja ens va estranyar aquest darrer requisit, que apareix per primera i única vegada a la història ludicofestiva d’Altafulla. Ni al concert en Solidaritat amb Haití d’unes setmanes abans, ni a l’Aplec de Sardanes d’uns mesos després se’ls va exigir cap tipus de permís de la Generalitat. Per a més sorpresa, el Departament de Governació ens deia que ells mai havien donat aquest tipus de permisos, i després d’investigar una mica, se’ns diu que és competència del Departament d’Interior.

El primer problema doncs, és que algú de l’Ajuntament havia “confós” aquests Departaments, separats des del 1999. Fonts properes a Hortènsia Grau, delegada d’Interior al Camp de Tarragona, ens comuniquen que per a que se’ns dones el corresponent permís s’hauria de fer una inspecció dels Bombers, un pla d’evacuació… i posteriorment des de Governació ens arriba que el Casal La Violeta no disposa de llicència d’activitats.

De cop i volta, el que sempre s’havia fet al Casal La Violeta es convertia en una cursa d’obstacles sense arribada. Però amb el permís de l’Alcalde a la mà, la beguda comprada i els musics contractats, optem per tirar endavant el concert, ja que fonts d’Interior ens havien dit que no ens preocupéssim si disposàvem d’un Decret d’Alcaldia. Quina va ser la nostra sorpresa la nit del concert al veure aparèixer dos agents de la Policia Local, demanant el permís de l’Ajuntament, inspeccionant La Violeta i fent un informe complet de la situació.

L’endemà de la consulta, el 26 d’abril, a les 8 del vespre teníem Assemblea d’AltafullaDecideix! de valoració dels resultats. Però no va ser així, ja que jo vaig aparèixer a la reunió amb una carta del Departament d’Interior on se m’anunciava que començava un expedient sancionador per irregularitats al concert: no disposar d’un permís d’Interior i per obstacles a una sortida d’emergència, fet que des de la Plataforma neguem rotundament.

Després de més de 2 mesos, ja hem presentat fins a 3 vegades les nostres al·legacions, rebent les corresponents respostes. En cap d’elles dona la sensació que algú d’Interior se l’es hagi llegit, senzillament re-envien de nou el mateix Plec de Càrrecs, excepte en el darrer, que se’ns adjunta una resolució on s’imposa una sanció de 2101€. Només diré que hem esmenat 3 vegades la ubicació del Casal La Violeta, que segons el Departament d’Interior és l’adreça on jo visc… i segons Google Maps de La Violeta a casa meva hi han 1200 metres de diferència. El nivell d’incompetència és alt.

Com que això és el meu bloc personal, he de dir que mai he cregut en les casualitats, i menys en qüestions relacionades amb la política. Sóc conscient que a Altafulla va haver gent i sectors polítics que no els va agradar gens ni mica que es fes una consulta sobiranista, i menys que es formes un grup de gent amb empenta i il·lusió per portar a terme un acte democràtic i participatiu d’aquest tipus. De ben segur que més d’un va pensar que potser amb una sanció econòmica o tràmits judicials ens faríem enrere. Estic segur que si aquest concert hagués estat per un altre motiu no hagués passat res.

Però ho sento, els democrates i independentistes d’Altafulla no ens arronsem. Tot i la sensació de persecució i discriminació política, això no ha fet més que començar.





Internet, el 2.0 i Altafulla

17 05 2010

Avui representa que és celebrava el Dia d’Internet. En un món en que el terme “Noves Tecnologies” ja està més que desfasat (a cas el Facebook és quelcom nou i desconegut?) qui no hi toca una mica en el 2.0, sobretot aquelles persones amb participació pública, s’ho ha de començar a fer mirar. Les noves eines socials de comunicació ben bé poden ser l’equivalent a l’anar al bar del poble per saber que passava al nostre entorn proper no fa més de 10 anys.

Potser per això a Altafulla alguns càrrecs polítics estan començant a donar les seves primeres passes a Facebook. D’alguns com l’Alcalde Josep Maria Gené (del PSC, amb 30 amics, sense foto i  de nom “Jose”) i el regidors Fonxo Blanc (socialista, amb 156 amistats, el seu primer àlbum de fotos i una extensa informació personal) ja fa unes setmanes que som amics. D’altres, com la regidora Conchita Navarro (del PP, 100 amistats, 1 foto i fan de l’Aznar, la FAES o del programa d’Intereconomia, El Gato al agua) o Francesc Farré (d’Alternativa, 66 amistats, un parell de fotos i fan d’un agrupament escolta i del Sindicat de Periodistes), van rebutjar la meva sol·licitud d’amistat. Jo no saber.

Pel que fa blocs, només en Fonxo Blanc manté viu la seva zona de reflexió política local, nacional i estatal. Farré des del novembre passat no escriu, AUPA i CiU van abandonar la xarxa cap a la tardor del 2008. Pel que fa al meu partit, Esquerra, també tenim abandonat el bloc des del setembre de 2009… es nota que aqui la gent d’Esquerra vam passar a treballar al 100% amb AltafullaDecideix! (web/bloc, Twitter i Facebook). Però bé també s’ha de dir que som l’únic partit local amb presència (que jo sàpiga) a Twitter, on en Jordi Sans i jo anem piulant. Aquesta absència d’Esquerra d’Altafulla a la xarxa en breu quedarà resolta, no patiu, tot i que per ara el meu bloc potser ja fa la funció.

Però qui realment suspèn en matèria de presència a Internet i 2.0, és l’Ajuntament d’Altafulla, amb una pàgina web pròpia de principis de l’any 2000, amb pocs continguts i lluny del que s’anomena Open Government. Esquerra al programa de les eleccions municipals ja proposàvem seguir l’exemple d’altres ajuntaments, com Alella, fent així més fàcil determinades tramitacions burocràtiques. Potser el que fa falta és una Regidoria de Comunicació, però que tingui en compte els nous reptes (el 2.0) d’aquest àmbit que ja no només informa, sinó que manté un diàleg constant amb el ciutadà.

Estem a poc més d’un any de les eleccions. S’ha d’anar treballant el programa electoral.





512 independentistes d’Altafulla

26 04 2010

Aquest diumenge, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià, uns 200 pobles i ciutats del Principat de Catalunya han organitzat consultes populars sobre la independència de la nació catalana. Més de 1.300.000 catalans i catalanes tenien dret a vot, afrontant així un gran exercici de democràcia teixit gràcies a la tasca de milers de voluntaris d’arreu del país.

A Altafulla vam començar a trobar-nos el 13 de desembre de 2009, i poc a poc vam anar consolidant un grup de treball genial que ha permès arribar fins aquí: 562 altafullencs i altafullenques han decidit sobre el futur del nostre país, apostant el 91,1% d’aquestos per la independència. El camí no ha estat fàcil, però gràcies al treball i l’esforç de tots els membres d’AltafullaDecideix! aquest diumenge tothom que ha volgut, ha dit la seva.

L’activisme de la Marga, l’experiència de la família Muntadas-Olivé,  la il·lusió de la Marta,  la web d’en Gerard, el “pessimisme” d’en Narcís, l’empenta de la Cristina, l’optimisme d’en Dani, el suport de 5 regidors (Eva, Marisa, Josep Maria, Jano i Pérez) al Ple de l’Ajuntament, els viatges d’en Sebi i en Roger, els reportatges de la Joana, l’esperit economista-recaptatori d’en Toni, l’atenció de l’Albert… i així podria continuar fins anomenar a tots aquells i aquelles que d’alguna manera han participat en l’organització i participació de la consulta.

Se’ns dubte, fer aquest acte de democràcia ja era un primer èxit. Però que el 15% de la població “perdes el temps” (com alguns han dit) un diumenge gairebé d’estiu i vingues a votar, enlloc d’anar a aprofitar el dia, és la millor recompensa a les hores de dedicació a aquest projecte que va néixer des de la transversalitat i el voluntarisme. Que ningú caigui en la trampa d’aquells que ens voldran fer creure que hem fracassat, quan precisament són aquestos els que en cap moment han volgut participar a la consulta.

A diferència d’altres convocatòries electorals, les consultes sobre la independència no tenen gaire resó a la premsa de forma continuada, no hi ha cap tipus de publicitat i promoció per part de les institucions i molt menys, cap tipus de subvenció pública per promoure la participació. Nosaltres, per contrarrestar, comptàvem amb una gran imaginació, una millor voluntat i unes conviccions democràtiques que no tenen fi.

Volíem donar la paraula al poble d’Altafulla i ho hem fet, arribant al resultat de que el 91,1%, o 512 vots, vol la independència de la nació catalana. Ara, perquè no, és un bon moment per continuar treballant amb aquest grup i assolir l’objectiu al que la majoria de democrates d’Altafulla, i els que es vulguin afegir al projecte democràtic pel nostre país han donat recolzament, i assumir nous reptes donant, un cop més, un pas endavant donant la cara i el millor de tots nosaltres, la gent que formem part d’Altafulla Decideix!





Aquesta és la nostra democràcia

15 10 2009

Cada dia només llevar-nos ja decidim. Quina roba ens posarem, que esmorzarem o quina emissora de ràdio triem al cotxe de camí cap a la feina. En una societat lliure, ningú pot fer que canviem les nostres decisions o preferències: d’entre diferents opcions escollim aquella que creiem que ens aportarà major satisfacció. En unes eleccions fem això, votem un partit o altre pensant que la nostra tria és la més oportuna.

Ara a Europa s’obre una nova escletxa a l’hora de decidir i que genera il·lusió. Des d’Escòcia fins als Països Catalans, passant per Flandes, milers de ciutadans demanen el dret democràtic a decidir en referèndum el futur de la seva nació. Volen alçar la veu per dir si volen continuar com estan ara, o esdevenir un nou Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.

Alguns diran, tal i com fa el PSOE, que aquesta demanda no és constitucional. D’altres ciutadans creiem que no es tracta de respectar o no un text de fa més de 30 anys, que la majoria de nosaltres mai hem votat. Allò que importa és saber que pensa la gent d’avui sobre els temes que l’afecten i que es discuteixen. I un d’aquests temes és el futur del nostre país: continuar essent una part del Regne d’Espanya, que ja sabem com les gasten, o esdevenir un nou Estat europeu.

Per això el passat 13 de setembre la vila maresmenca d’Arenys de Munt va realitzar un referèndum preguntant a la seva ciutadania que havia de ser Catalunya: part d’Espanya o ser lliure. Aquest ha de ser el nostre model de democràcia: no tenir por a preguntar a la ciutadania que pensa i que vol, i actuar en conseqüència. Si penseu així, estigueu atents als propers dies a la convocatòria de reunions per començar a decidir que volem ser de grans.

(Publicat al Plaça del Pou d’octubre)