Joves a Solidaritat

20 01 2011

 

Amb la creació de Solidaritat Catalana per la Independència, i els resultats obtinguts a les darreres eleccions, s’ha iniciat en el si de la coalició un procés d’estructurització interna per tal d’organitzar el partit, tant a nivell territorial com a nivell nacional. Aquest procés ja ha començat amb la celebració de congressos regionals i comarcals, i acabarà el proper 20 de febrer amb la celebració d’un Congrés Nacional. Però no només s’està produint una organització territorial, sinó que també sectorial, i a Solidaritat el jovent té molt a dir.

Des de finals de desembre els i les joves de Solidaritat hem iniciat un procés intern per decidir democràticament i amb la participació de tots els militants de 16 a 30 anys quin camí volem recórrer. Hem de començar del principi que Solidaritat és més que un partit, un moviment polític. Crec que hauríem de fugir de les clàssiques estructures d’organització de partit gran – partit petit (com fan la majoria de partits amb les seves joventuts) i optar per una formula que tingui clar que només hi ha un moviment, una sola maquina que necessita el màxim de potència per assolir els objectius marcats, sense que això exclogui la possibilitat d’una coordinació juvenil.

Cal evitar, com succeeix a les joventuts tradicionals, la creació d’una superestructura piramidal infinita de càrrecs orgànics, fent creure als i les joves amb responsabilitats internes que existeixen lideratges, quan la capacitat de decisió realment recau en tot el partit mare i en un o dos militants joves, assumint aquestos el rol d’un fals lideratge delegat. Per la meva experiència pròpia, els partits mare intenten fer creure a les seves joventuts que tenen poder polític propi, quan realment només els ofereixen engrunes per a que estiguin distrets i no facin gaire soroll.

Si com a joves volem influir i ser tinguts en compte (cosa que ja passa), crec que la millor manera és practicar l’Entrisme a les estructures de Solidaritat Catalana. Hem d’anar al gra, deixant-nos de lluites caïnites per unes estructures juvenils intermediàries buides de poder polític, i fer un pas endavant assolint responsabilitats orgàniques al moviment que realment importa que funcioni. Això vol dir que aquells joves que creguin que estan capacitats per una determinada tasca haurien de presentar-se als diversos processos congressuals de Solidaritat.

D’aquesta manera assolirem un doble objectiu. El de ser influents obtenint capacitat de decisió real en les polítiques portades a terme per Solidaritat Catalana i la de creació de nous quadres polítics. Però la formació no ha d’acabar aquí. Enlloc de destinar esforços a mantenir unes estructura orgànica juvenil s’hauria d’invertir més temps en fomentar la formació política dels i les joves de Solidaritat, per anar fomentant cada cop més aquest Entrisme per part d’aquells joves que realment tinguin per objectiu influir políticament, i no només ostentar un càrrec polític al partit.

En el si de Solidaritat la meva mentalitat és la d’un militant més, sense tenir en compte si sóc jove o no. Si mai he d’ocupar un càrrec de responsabilitat vull que sigui gràcies a la confiança rebuda pel conjunt de la militància a causa de la meva feina feta fins ara i de la que puc oferir, i no perquè s’han reservat unes petites quotes de poder als joves per tenir-los contents i calmats. Si no volem repetir els errors dels partits tradicionals, crec que hem d’aplicar la meritocràcia al partit per evitar l’arribisme de possibles aspirants prematurs al poder, i el filtre no ha de ser un altre que els Congressos i Assemblees de Solidaritat basats en la democràcia interna.

I ja hi han joves que han donat exemple.

Advertisements

Accions

Information

11 responses

20 01 2011
Ignasi Vendrell (Facebook)

Endavant!!

20 01 2011
Alexandre Figueres (Facebook)

Amén. Tot i que la paraula entrisme no m’agrada.

20 01 2011
Bernat Requena (Facebook)

ho sento… no hi estic d’acord

20 01 2011
Ferran Vital (Facebook)

i el programa electoral per les municipals? Jo no tornaré a votar a SI sense un programa ben definit per Barcelona on m’hi trobi còmode!

20 01 2011
Queralt Badia(Facebook)

molt bon escrit!!!! 🙂

20 01 2011
Jordi Molinera i Poblet

Alex: M’agrada el concepte d’Entrisme i crec que d’alguna manera em servia per explicar quina podria ser l’estrategia a seguir dels joves… un petit homenatge a el bo d’en Trotski 🙂

Bernat: Malament aniriem si tothom estigues d’acord amb …m…i!

Ferran: SI ja tenia programa electoral a les catalanes, i no dubtis que els i les companyes de Barcelona també en tindran.

Queralt i Ignasi: Merci, i gràcies als dos per donar exemple!

21 01 2011
Arnau

Hola Jordi!

Només m’agradaria dir, que aquests dies donava voltes al tema i puc dir que has escrit bastant al peu de la lletra el que jo penso. M’hi he sentit molt identificat.

El que hem de fer els joves és posar-nos les piles i treballar de tu a tu amb tothom. Em sembla perfecte el concepte de focus grups per generar idees, de fer trobades periòdiques per formar-nos, debatre, organitzar alguna activitat o acte encarat als joves, etc. Però a part d’això poc més s’ha de fer. L’estructura ha de ser mínima (de fet quasi apostaria perquè no hi fos, tot i que entenc que una mica de coordinació hi ha de ser. Però aquests mesos hem estat treballant sense tenir estructura i crec que han sortit coses bones. Lo de fer la trobada i els focus grups, el CEI, els actes a les universitats, la proposició de llei del transport públic, el bloc de joves que s’ha de seguir potenciant, etc. Per tant, si podem funcionar així perquè generar una estructura a part? Hem de participar de la xarxa d’il·lusió, ganes de treballar, cohesió i transversalitat que és Solidaritat com els primers, ajudant a expandir-la a molts més joves, i tota la gent que puguem.

Jo us ho dic molt clar. A la meva comarca hi ha un ambient de treball fantàstic, em sento completament afí i integrat al grup de treball. La meva prioritat és treballar a la comarca (tot i que evidentment tinc ganes d’ajudar on calgui). Hi ha molta feina per fer i molt de potencial i crec que seré útil allà.

Bé això és la meva humil opinió. Evidentment estic obert a debatre i potser és un tema que s’hauria d’afegir per la trobada del dia 19 de febrer.

21 01 2011
Marc Herrera

Completament d’acord! =)

22 01 2011
Victor Feliu (Facebook)

a mi no és que m’agradés o em deixés d’agradar la paraula “entrisme”, però hi dóna un toc molt professional pels no avesats a la matèria 😉

22 01 2011
Laia Herrera (Facebook)

Jo no hi estic d’acord.

El concepte “entrisme” pot quedar molt professional, però també és fàcilment desmuntable.

Fins a quin punt els joves no som quotes? Qui no em diu que aquest “entrisme” no acaba esdevenint una quota més, però diluïda, a… nivell de territori? és a dir arribar al punt que, a les executives locals els joves simplement siguin una quota d’edat perquè es considera necessari cedir-los un espai.

A banda d’això, l’edat no t’atorga perquè sí l’interès o els continguts necessaris per elaborar discurs o col·laborar, en tant que jove; de la mateixa manera que ser dona no t’atorga la perspectiva de gènere, per exemple.
Els partits grans o els partits de sempre han comès moltes errades relacionades amb l’organització juvenil? No ho sé, només en conec un, i no puc valorar la resta – que sé del cert que s’organitzen de maneres molt diferents del que jo conec-, per tant, considero una errada argumental ficar en un mateix sac estructures organitzatives de naturaleses diferents. De segur que hi ha errades, i encerts! arreu, aquest món no deixa viure eternament en la inutilitat i negligència absolutes.

Per acabar, com a jove i interessada en política, vull un vot de confiança, les estructures polítiques no em fan creure, no em tenen calmada i no m’atorguen una cadireta per quota. Ser jove ha de voler dir aire fresc, energia i empenta.No hem de viure la nostra experiència política des de la necessitat “d’entrisme”, “el mal dels altres”, “els falsos lideratges” i grisors diverses. Malament anem si nosaltres mateixos, més enllà de la nostra ideologia, ens descrivim amb un paper tan galdós. Hem de ser allò que volguem ser.

22 01 2011
Jordi Molinera i Poblet

Per no allargar-me molt, i resumint, en el meu article Laia vinc a dir una mica el que dius al final, que si els i les joves hem d’assumir responsabilitats polítiques a Solidaritat vull que sigui perquè ens fan confiança la totalitat de la …militancia de SI, i no a partir del sistema de quotes juvenils, tal i com passa on ja saps.

És per això que prefereixo una implicació directa dels joves a Solidaritat, sense haver de crear noves estructures que crec que només fan que marejar la perdiu. Vaja, es que t’he lllegit i he tingut la sensació de que no estem gaire allunyats! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s