A 2.966 vots de l’èxit

12 12 2010

A les passades eleccions del 28N a la demarcació de Tarragona ens vam quedar a res de poder enviar a l’Hèctor López Bofill cap al Parlament. Els 10.546 vots obtinguts per Solidaritat Catalana per la Independència ens deixa amb una bona sensació al cos, però amb un regust agredolç al veure que ens vam quedar a les portes d’obtenir un diputat. Ara almenys sabem que ho tenim a tocar.

Estic segur que hi han 2 factors claus pels quals no hem pogut assolir l’objectiu de treure un escó per Tarragona. El més important d’ells ha estat el tsunami convergent que jo almenys no esperava tant potent (dels 93.000 vots del 2006 als 120.000 del 28N) posant més difícil assolir un primer diputat, factor que s’ha accentuat a l’augmentar la participació a la demarcació fins al 57%, quan la majoria d’enquestes donaven una participació del 52%, i nosaltres obtenint participació.

El segon factor és la presència, legitima, de Reagrupament. Des d’un primer moment tenia clar que traurien uns 2000-3000 vots (n’han obtingut 2.873) i que aquestos serien determinants per a nosaltres… com finalment ha passat. De sempre, Reagrupament al Camp de Tarragona havia estat Albert Pereira i a Terres de l’Ebre la cap visible era na Caritat Garcia. Amb ells dos a Solidaritat la força dels seguidors del Doctor Carretero a la demarcació era molt menor que a la resta del Principat. Si afegim el potencial com a candidat independentista de l’Hèctor López Bofill enfront un candidat reagrupat totalment desconegut, la fortalesa de Solidaritat era més que evident.

Si Reagrupament hagués estat conscient d’això i de la seva força real (un 0,9 a Tarragona) que era força previsible, per patriotisme i dignitat crec que haurien d’haver retirat la seva candidatura, i amb un “efecte unitat” segurament avui a la demarcació de Tarragona hi hauria un altre diputat independentista, permetent a Solidaritat Catalana formar Grup Parlamentari. Lamentablement sabem que no va ser així, i la realitat és encara més dura per ambdós partits. Els vots són els que són i no hi ha més.

Però tornant a Solidaritat, assolir un 3,41% (per damunt de Ciutadans i a 5.000 vots de ICV) és un bon resultat. Més si mirem els bons percentatges de vot obtingut a capitals de comarca com el 7% de Valls, i els 6% de Montblanc i Falset. D’altra banda el sorgiment de Plataforma per Catalunya ens ha fet quedar massa enrere a comarques com el Baix Penedès o el Baix Ebre. També la resistència d’Esquerra a Terres de l’Ebre (tot i desplomar-se al Camp de Tarragona) ens ha allunyat del nostre primer escó.

Però com deia, aquests més de 10.000 vots són una bona base per una formació d’uns 3 mesos (a la demarcació de Tarragona la coalició va néixer més tard) i que de ben segur abans del 28N no havia entrat a totes les llars del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A les properes eleccions catalanes, ara ja si amb una major presència als mitjans de comunicació (el debat i l’entrevista al candidat a TV3 de ben segur que ens podrien aportar els 2966 vots que necessitàvem), segurament que des de les nostres comarques ens podrem sumar a la festa solidaria com cal i no sentir allò de “llastima de Tarragona“. En la persistència està l’èxit!

Advertisements

Accions

Information

11 responses

12 12 2010
Núria Coral

Molt bon article Jordi, està clar que tenim molta feina per fer. La propera vegada SI!

12 12 2010
ignasi

La pregunta que ens hem de fer plegats és que amb els vostres vots, Esquerra seria tercera força per davant del PP. Només amb 400 vots més dels vostres o de Rcat, Pp 2 – Esquerra 2. La realitat ara és Pp 3 – Erc 1 – Rcat i SI 0.

Que Si apel·li al vot útil i d’unió de les forces és, si més no Jordi, curiós tenint en compte que es va fundar a 3 mesos d’uns comicis.

13 12 2010
Jordi Molinera i Poblet

Ja, però cal diferenciar, crec jo, que els projectes presentats eren diferents. Esquerra anava amb un programa de 6 punts, on el màxim era el referendum (impossible constitucionalment com sabem: escenari Pla Ibarretxe) i afegeix-ho que ara ho han mig oblidat i ja han dit que propossaran una comissió parlamentaria per estudiar el tema del Concert econòmic. Renuncies. El projecte que presentava Solidaritat i Reagrupament era molt diferent al d’Esquerra.

En la meva opinió Esquerra, sobretot al Camp de Tarragona, enlloc d’enfotre-se’n o menysprear (visiteu el bloc de l’Huguet o les entrevistes al De los Rios abans del 28N) als altres, hauria de pensar que coi ha passat al si del partit per a que en aquestes eleccions haguessin 2 formacions independentistes (SI i RCAT) a part d’Esquerra.

Com pot ser que gent com en Pereira o en López Bofill (o perquè no, jo mateix o gent que eren regidors) han acabat fora del partit, formant un nou projecte al marge d’Esquerra. És només un suggeriment. Això em fa més gràcia quan escolto a dirigents d’Esquerra diuen que volen obrir el partit… quan porten 2 anys, des del mateix Congrés Nacional, fent-lo més estret.

Salut!

14 12 2010
David

Jo per exemple abans hagués votat a la Cori que a ERC. Malhauradament crec que li calia aquesta davallada a ERC, i si els hagués tornat a votar jo i molta altra gent, aquest càstig no s’hauria produit.

Si jutgem la nul·la autocrítica d’ERC tenint en compte els pèssim resultats que han obtingut podem imaginar-nos quina hauria sigut l’actitud si el resultat hagués sigut millor. Per tant crec que allò que ha passat ha sigut allò bo.

Queda clar que a la majoria d’ex-votants d’erc tant ens fa que el PP sigui la tercera força. I què si ho és? quan ERC ha estat donant 7 anys suport a un partit tant espanyolista com el pp, no està legitimada per utilitzar el “que ve el llop”.

Això sí, aneu donant lliçons als altres, tal i com ho han fet en entrevistes la Simo, l’Huguet o el Ridao, que us quedareu més sols que un ermitany.

13 12 2010
Josep M.

Des de la meva humil opinió, no teniu cap mena de dret de reclamar a Reagrupament que no es presentés a les eleccions, quan RCat existia molt abans que us forméssiu valtros i, de fet, força militants reagrupats van passar a ser solidaris en un parell de dies. És Solidaritat qui, per no dividir el vot independentista (ERC no era vot independentista, per tant no em serveix el comentari anterior), no s’hauria d’haver presentat a Tarragona o, almenys, haver fet tot el possible per anar junts, donada la situació de la demarcació. Jo mateix m’hauria avesat a votar-vos en el cas d’anar junts, però vaja, aquest és un altre tema. Ara toquen les municipals, a veure si sou capaços de dividir encara més el vot.

13 12 2010
Jordi Molinera i Poblet

Per començar, dir que a l’article ja dic que era legitim que Reagrupament es presentes. Faltaria més! Però de la mateixa manera que dius que no tenim cap mena de dret a dir que no us podiem demanar que no us presentessiu, tres quarts del mateix quan vosaltres comenceu amb el tema de que si vosaltres existieu fa 2 anys i nosaltres fa 3-4 mesos.

El que jo dic, i per això aquest era un analisis de la Demarcació de Tarragona, és que Reagrupament hauria d’haver tingut clar que aquí la seva presència podia dificultar que algú com l’Hèctor López Bofill fos diputat. Pensar que RCAT podia quedar per davant de SI (cosa que els votants s’han encarregat de desmentir) era d’autentic il·lús, amb tots els respectes.

Només calia veure els dos caps de llista, o les dues llistes i comparar, o anar als actes i fer números. Les comparacions són odioses. A Altafulla RCAT va fer un acte amb 12 persones (3 eren els ponents) i Solidaritat amb 40 (3 ponents). A Torredembarra tres quarts del mateix si fa no fa… i podria posar molts més exemples a Valls, Tarragona, Reus, Montblanc… A Girona i Lleida potser si que RCAT podia pensar que superaria a SI… però al final ni això. El poble ha parlat i ha vist en Solidaritat el projecte més preparat per la Declaració Unilateral d’Independència. Que fem?

Ara podem fer dos coses. Continuar discutint qui és més pur, qui va arribar abans i qui és menys traidor a la Patria, o agafar i treballar plegats al projecte que finalment ha tingut èxit, agradi o no, Solidaritat

13 12 2010
Josep M.

A veure, no siguem innocents. Si el Laporta hagués entrat a formar part de Reagrupament en el seu moment i tots els aprofitats de la cúpula actual de Solidaritat l’haguessin acompanyat ara l’independentisme desacomplexat tindria molta més representació de la que té ara. Solidaritat és Joan Laporta i els seus militants de base. Els militants de base ja els tenia Reagrupament, Laporta només havia de posar la cara i els calés que no se sap d’on han sortit per pagar el bustiatge i tota la campanya. El que passa és que tots sabem les ànsies de protagonisme d’uns, els recels dels altres, etc. Que RCat ho sabia que no treurien una merda a la demarcació? Sí. Però saps què és la dignitat? Imagina’t que duus 2 anys treballant en Solidaritat, i de sobte apareix un personatge encara més mediàtic que et simplifica encara més el discurs i se t’enduu bona part de la militància. Tu què fas, et quedes amb el que tens o te’n vas amb els altres? Sí, la independència, però series capaç de vendre a ta mare per la independència? Hi ha coses que no es fan, per dignitat humana i precisament per aquest “unitarisme” que voleu caracteritzar Solidaritat: el més unitari hauria estat formar part de Reagrupament.

Ara bé, jo no sóc ni dels uns ni dels altres, com puc desprendre de la teva resposta. Només espero que no la cagueu presentant-vos en llocs on el vot independentista ja té les seves opcions i precisament no compta amb una gamma molt àmplia d’electors, com ara aquella ciutat que comença a Tamarit.

14 12 2010
Jordi Molinera i Poblet

1º Aprofitats de la cúpula actual de SI? Exemples per favor! No diguem coses així a la lleuguera, i si cola, cola.

2º Solidaritat és molt més que Joan Laporta, i si no que ho preguntin a Osona (som segona força més per Tena que en Laporta diria jo), per posar un exemple. Només a llistes gent com en Tena (exvocal CGPJ) Uriel (ex diputat ERC), Strubell i Clara Simó ( els 2 Creu de Sant Jordi), López Bofill (el primer en teoritzar sobre un procés de trencament d’Estat), Josep Guia i Núria Cadenes (PSAN), Albert Pereira (exalcalde la Secuita), Anna Arqué (Coordinadora consultes)… i paro.

3º Els calers (ja hi tornem, “si cola, cola.”) ja et dic jo d’on han sortit: de la butxaca dels adherits. Jo mateix doncs mira, amb la tonteria m’he “perdut” uns calerons que segur que podrien ser una escapadeta de 4 o 5 dies… que per cert, un bustiatge ben programat (sabent a quin target vas) no és tant car.

4º Dos anys treballant RCAT? Doncs molt bé… #etfelicitofill! Com si els altres a mitjans d’estiu ens despertessim després d’un procés d’hivernació. Qui no havia pencat a Esquerra/JERC, ho havia fet a RCAT, qui no a CiU, consultes, Omnium, Plataforma en Defensa de l’Ebre… i que se’n duu la militancia… vaja, primera descoberta que els i les militants són una propietat privada. 😉

5º Unitat. Doncs que vols que et digui, després de tot, que o qui ha unit Reagrupament? Tot el contrari diria jo després dels fets de gener (pregunta al Pereira, Caritat Garcia, Valdero…). Encanvi Solidaritat des d’Alternativa Verda al PSAN, passant per moltissims militants d’Esquerra (hola…) o CiU.

6º On ens presentarem a les municipals? Tu coneixes molt millor que jo Tarragona, però a Solidaritat també tenim gent per allà diria, i molt valida. Quin problema hi hauria que a una ciutat com Tarragona, CUP i SI sumessin esforços. Jo seria el primer en donar-hi suport… de fet no em faria res que passes el mateix al meu poble… que per algo pago quota al PSAN des de fa 1 any i mig.

PD: I sense anar a fer mal: Nosaltres Som – Assamblea d’Unitat Popular 261 vots (0,51%) a les municipals 2007, Solidaritat Catalana eleccions al Parlament 2010 1.395 vots (2,64%).
😉

14 12 2010
Rubèn Novoa (Facebook)

És una vertadera llàstima per l’Hèctor, per la pencada que heu fet i perquè necessitem un líder nat a cada demarcació i l’Hèctor ho ha fet molt bé. Sap molt greu !!! Cuida’l !!! Ha de seguir excercint com si fos diputat: parlant amb els agents socials del Camp i les Terres, fent contactes, traslladant inquietuds al nostre grup parlamentari. La seva feina és imprescindible i necessària més que mai!

14 12 2010
Josep M.

1º Aprofitats a la cúpula de SI: els de la Coordinadora nacional de les consultes, és a dir, Anna Arqué, Uriel Bertran, i en segon terme ALT. Ens van deixar una setmana abans de la consulta sense el sistema informàtic i temps abans van agafar totes les dades per tal de fer spam sobre solidaritat (a mi, per exemple, me’n va arribar).

2º Bé, tu com a estudiant o ex-estudiant de polítiques i jo com a estudiant de comuniació, tots dos sabem quin paper hi juga el líder en les formacions “tradicionals”. L’Iceta, l’Oriol Pujol, el Felip Puig, l’Hortènsia Grau, el Daniel Pi, el Joan Ridao, etc. també pinten alguna cosa en la campanya dels seus partits, però el líder no deixa de ser el protagonista i raó única per la qual es forma l’organització (si Laporta hagués anat a RCat, SI no existiria).

3º Reagrupament té dos anys d’existència i va fer avançar als adherits 6 mesos de quota per tal de pagar la campanya, i les magnituds comparant-ho amb SI són radicalment diferents. A casa, només va arribar una carta de Reagrupament. De SI, en van arribar 3. La meva no em va arribar, suposo que no comptàveu amb el meu vot. 😄 En tot cas, és una pasta. Es pot treure més o menys rendiment, però és una pasta igualment.

4º No són de propietat privada, però tu em parles de projectes molt diferents, i RCat i SI, malgrat les diferències en el programa, és el mateix projecte: independentisme transversal amb DUI des del Parlament.

5º Però és que també podríeu haver anat a Reagrupament, un projecte fet i consolidat. Ningú no us ho impedia. Vaig anar a xerrades i presentacions tant d’uns com d’altres i el discurs d’unitat era el mateix, dirigit a gent d’ERC, CiU, etc. Potser es van cagar amb l’EI, però això ja és un altre tema.

6º Fa no setmanes, MESOS, que intentem parlar amb SI per tal de conèixer les posicions mútues. No parlo de pactes, parlo de xerrar una estona, i això encara no s’ha aconseguit. De totes maneres, no sé quin sentit té presentar-se a unes eleccions en coalició amb un partit independentista si no és per aconseguir quotes de poder, unes quotes que la CUP ja ha negat. Anant junts podem perdre vots de certs sectors, i podem guanyar-ne d’altres, però el còmput general em diu que seria més beneficiós enfortir l’opció actual que funciona de manera totalment assembleària que no marejar la gent amb sigles.

PD: saps que no és el mateix unes eleccions municipals que unes al Parlament, la gent necessita un programa, un model de ciutat. De totes maneres, NS-AUP no és la CUP, de fet no és la mateixa gent, ni les mateixes sigles, etc. Són 2 anys i mig treballant en aquest projecte, hi ha força gent que ens coneix, així que no és comparable amb el bolet de l’AUP. Der fet, jo mateix en les darreres eleccions vaig votar Esquerra perquè no sabia que hi havia aquesta altra opció independentista. No dic que ens conegui pas tothom, de fet SI tindreu més cobertura mediàtica (tot i que no pas gent treballant-hi), però la imatge em sap greu dir-vos que la teniu del “senyor Laporta”, cosa que no és gaire beneficiosa precisament a Tarragona, una ciutat tan localista.

16 12 2010
Solidaritat entra al Parlament amb 4 diputats | SI Ribera d'Ebre · Terra Alta

[…] A 2.966 vots de l’èxit de Jordi Molinera Poblet […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s