C’est fini…

4 07 2010

A principis del mes de juny, com potser ja sabeu alguns, vaig dimitir com a Portaveu de les  JERC del Camp de Tarragona i vaig demanar a Seu Nacional la meva baixa del partit. No ho he fet per cap tipus de motiu polític, ni per passar-me a cap altre formació (com algú ja ha fet córrer), de fet continuo militant a Esquerra, però d’ara en endavant només m’implicaré a nivell local.

Se que la meva decisió no va ser ni ben rebuda ni entesa en el seu moment per molts companys i companyes, que potser no amics, del Partit. Tampoc demano aquesta comprensió, només vull que després de gairebé sis anys de militància activa i donant la cara, es respecti la meva decisió, motivada única i exclusivament per motius personals, que els qui ho han de saber, ja saben el perquè de tot plegat.

Tothom té els seus límits, uns més i d’altres menys, i a mi només m’ha faltat una espurna per explotar i dir que fins aquí he arribat. Als que aquestes darreres setmanes tant difícils m’heu estat ajudant mai us podré estar prou agraït, mentre que els que han contribuït a que toqui fons, només dir que ja arribarà el dia en que vegin com d’equivocats estaven. El temps posa a cadascú al seu lloc, i potser fins i tot fa que la gent reflexioni i corregeixi els seus errors.

Tot i la “divertida” situació política actual després de la sentència del Tribunal Constitucional, només vull saber on estic i cap a on vaig, i sobretot, amb qui puc comptar d’ara en endavant. Si he apres alguna cosa durant la meva militància política és que mai pots confiar del tot amb algú, i lamentablement això es traspassa també als afers personals, perquè després de tot, aquí tothom mira pel seu propi interès, sense importar gaire si es xafa a algú que no s’ho mereix… i la traïció està a l’ordre del dia.

Els darrers anys han estat els millors de la meva vida. He viscut grans moments, he conegut a noves persones que ara són molt importants per a mi i he compartit experiències inoblidables. Ara tot això ha arribat al seu punt final. Toca començar de nou.

PD: Compte amb els comentaris anònims.

Advertisements

Accions

Information

7 responses

5 07 2010
Josep Arias

Estimat Jordi,

He de dir-te que, malauradament, no entenc la teva decisió. És una decisió que em pesa i que ens pesa a molts -independentment de temes polítics. Tanmateix, és una opció que respect, sempre i quan -i això crec- tots els independentistes treballem plegats. I t’ho dic perquè aprecii la teva feina i la teva vàlua, que no és poca.

Salut i molta sort!
L'”Arias”

5 07 2010
Marta

Jordi!
la vida és així…. ens posa a tots al nostre lloc i ens posa en situacions que no ens agradaria estar-hi, però amb el temps veuras que tot això és necessari per creixer i apendre. De petits ningú ens ho explica que serà així, i segur això també forma part de l’aprenentatge.
Una etapa de la teva vida es tanca (potser ja has apres el que havies d’apendre) i se n’obra un altre! Espero que la visquis amb il.lusió, esperança i alegria.

Sigues molt feliç!!!
I ara…. et toca a tú!!!
una abraçada

5 07 2010
Quim Amorós

Jordi, ja saps que tens tot el meu respecte i admiració, t’has implicat tant, t’has entregat tant en el que creies ,que no vas pensar que en la política n’hi han de trepes que no dubten en trepitjar-te per passar per sobre teu.
I el pitjor de tot es que de vegades aquests trepes son els que es fan camí, i per tant et decep perquè saps com son, i per tant decideixes no involucrar-te mes, i penses No amb aquests!!!.
Segueixo pensant que algun dia seràs alcalde d’Altafulla, potser ara està una mica mes lluny.. o no, però no descarto que algun dia encapçalis la llista de CIU.
Per altra banda ja saps on trobar-me i quant vulguis anem a petar la xerradeta.
Vinga company salut, i una forta abraçada.

5 07 2010
ignasi

Jordi,

Et transmeto tot el meu respecte i comprensió, així com la meva ajuda/suport en el que vulguis o creguis necessari.

També saps que a Vilallonga hi tens un lloc i molta gent que pensa com tu en molts temes, i que sempre hi serem per fer una bona birra. Ah, i al Serrallo a fer castells quan vulguis jeje

Salut company

10 07 2010
Luis María Martínez Garate

Jordi, me ha sorprendido mucho tu decisión. Desconozco por completo todo el proceso que te haya podido llevar a ella, pero pienso que, como dicen algunos de los comentarios colgados ya, será buena y te hará crecer.

Espero y deseo que, aunque los partidos decepcionen (más de lo que lo estoy yo de los de mi país es muy difícil), la nación, la patria (sí, la patria) exige trabajr por su independencia. Como decía Salvador Cardús, acertadísimamente en mi opinión, la independencia no es un derecho, es un deber.

Aurrera, Jordi, beti aurrera. Visca Catalunya libre!

16 07 2010
Luis María Martínez Garate

Que es “Visca Catalunya lliure” y no “libre”, que eres un poco zoquete, Koldo (o sea, yo mismo)

Una abraçada, Jordi.

11 07 2010
Dani

Jordi !, entenc la teva decisió, no sé el què ha passat i en el poc temps que fa que et conec només dir-te que tens la meva admiració. Facis el que facis sé que t’anirà bé i si qualsevol dia em necessites ja saps com trobar-me. Ara bé pensa que en el món que estem de trepes n’hi ha per tot arreu i d’amics només quan els necessites. Au, molt bona sort i recorda que cada dia és un dia nou per fer noves coses.

Visca Catalunya lliure !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s