Quan ZP aznareja.

10 04 2009

Sempre s’ha dit que d’Aznars n’hi va haver dos. El de la VI legislatura, anant pactant amb CiU i PNB, essent poc bel·ligerant i arribant a parlar català en la intimitat. Però amb la majoria absoluta obtinguda l’any 2000 tot això va canviar i el PP, amb Aznar al capdavant, va apuntar el timó cap a la dreta i l’espanyolisme ranci. Només fa falta recordar el faraònic PHN, la reforma educativa de la LOU o la simbòlica reforma de les matricules on s’abandonava el distintiu provincial per homogeneïtzar amb la E estatal. Però Aznar s’ho podia permetre, és més, ho podia fer, doncs tenia una majoria absoluta de diputats conservadors que l’hi donaven suport.

Ara Zapatero sembla seguir l’exemple d’Aznar. Una primera legislatura simpàtica, per encarar una segon mandat més dur amb les autonomies que s’atreveixen a fer reclamacions. L’exemple més clar d’aquest gir el tenim amb la darrera remodelació del govern espanyol, que un any després de formar-se ja necessitava de reformes, on hi destaquen dues figures: Manuel Chaves, president del PSOE i ja ex-President de la Junta de Andalucia. i Ángeles González Sinde, presidenta de l’Academia Espanyola del Cinema.

Per la seva part, Gonzalez Sinde ens mostrava fa un temps la seva carta de presentació al firmar el Manifiesto por la lengua común i assegurant que la marginació del castellà a Catalunya era un fet real. Aquest personatge serà Ministra de Cultura de l’Estat espanyol. Mentrestant, i per si no n’hi havia prou, Manuel Chaves serà Vicepresident tercer i Ministre de Cooperació Territorial, ministeri que en paraules del President Zapatero servirà per “cohesionar Espanya” i tindrà la tasca de desbloquejar estisores en mà el finançament autonòmic, vaja, una perla per a la Generalitat.

I ja que el govern espanyol tenia la maquinaria engegada, la Vicepresidenta De la Vega ha fet un advertiment clar: “Hem de passar d’un Estat reivindicatiu a un Estat cooperatiu”. És a dir, deixar-nos de discutir la xifra del finançament autonòmic per a callar la boca i continuar “cooperant” mantenint l’espoli fiscal als Països Catalans. Tot mentre Zapatero s’oblida del detall que Aznar mai va preocupar-li, que esta en minoria parlamentaria a Madrid. Però hi haurà algú disposat a salvar al PSOE a les Espanyes…

… i llençar-lo als taurons?

Advertisements

Accions

Information

5 responses

11 04 2009
Laia

Bua Jordi! tela, tela, i penso que anem de mal en pitjor des del dia que van fer el canvi de ministres. No ho se, sempre sha de tenir l’esperança que els canvis van a millor, però és que això de cultura ja ha sigut el pitjor, eh! en fi, i lo de l’Estatut… el finançament, és que anirant esperant fins k el Montilla es rendeixi, no se com akabarà tot això! haurem de tenir paciència i estar preparats per a tot!!

11 04 2009
Quim Amorós

Jordi, això només té una solució i una resposta contundent, engegar a dida als espanyols, i convocar un referendum per l’autodeterminació

11 04 2009
Jordi

Laia,

Doncs paciència se n’hauria de tenir poca ja, doncs el finançament s’hauria d’haver arreglat el passat 1 d’agost… lo de la Ministra ho trobo intolerable i la resta de canvis de ministres vaja, el mateix gos amb diferent collar.

Quim,

ets un autentic Freerider de CDC! A veure si en fas més com tu, molts més!

12 04 2009
Quim Amorós

No tenia ni idea del que era un freerider, així que he tingut que navegar per internet i massa clar no m’ha quedat, perquè tot fa relació a jocs impossibles, i inclòs hi ha un motorista anomenat freerider que baixa per muntanyes i camins molt perillosos, en tot cas, a CDC n’hi ha molts que pensen com jo Jordi, per tant el que s’ha de fer es posar-s’hi a treballar d’una vegada . Ja n’hi ha prou de fer el panot. L’opinió dels espanyols no la canviarem, ja s’ha acabat el fer-se el simpàtic, total sempre ens veuran com els pidolaires i els insolidaris.
Així que hem de triar el camí mes pràctic per aconseguir-ho, i només ho podem fer si deixem de banda els personalismes i ens adonem de qui son els enemics de Catalunya. Menys parlar de independència i anem a treballar d’una vegada per aconseguir-la. Només amb paraules i frases boniques no la tindrem mai. Així que ja saps que toca, Els dos màxims partits catalanistes del nostre país, el primer que han de fer es deixar de veure’s com rivals i treballar plegats, i un cop aconseguit la sobirania nacional llavors ja veurem.

12 04 2009
Joan Plana

La imatge del tauró és demolidora. Endavant Paquito!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s