Ocupació, divisió, assimilació. (i II)

25 03 2009

A les sucursals del PSOE, PP i IU als Països Catalans, en major o menor mesura ja els va bé la supervivència de l’actual Statu Quo, essent compensats per l’amable ordre actual de rotació de cadires entre ells, de col·locació laboral dels respectius fidels al sector públic i de quotes de poder que els asseguren uns magnífics sous, normalment en correlació amb el grau de complicitat amb l’Estat espanyol.

Però aquells que creiem en un altre horitzó polític nacional, des de CiU fins al Bloc i el PSM, passant lògicament per Esquerra (…prou sectarismes per favor…), i vist el succeït els darrers 5 anys amb els diferents processos estatutaris i les conseqüents reaccions, manipulacions i insults a la cara del Govern espanyol, fa falta posar en practica allò que tan prediquem: evidenciar la renuncia i mort de l’Autonomisme. Ho torno a dir: posar-ho en practica.

Això vol dir deixar de ser partits salvavides al Congrés espanyol. Que quan el PSOE o el PP es trobin amb problemes a qualsevol cambra, aleshores d’anar a oferir-se a ajudar per miserioses contraprestacions, el que s’hauria de fer és posar-los pals a les rodes tal i com ens fan ells de forma continua i sense cap tipus de remordiment. Si estem pel que estem, per un nou horitzó, mitjançant la col·laboració amb els partits espanyols no assolirem aquest escenari. Només des de la confrontació i tensió política, democràtica i pacifica podrem assolir els nostres objectius.

Ens van voler fer creure que amb bones formes, des del respecte i amb la voluntat necessària no hi hauria cap problema en assolir determinats plantejaments polítics. Però ja hem vist que fan: Ibarretxe al banc d’acusats amb l’esquerra abertzale il·legalitzada i l’Estatut del Principat al Tribunal més partidista i tutelat de la Unió Europea, prèvia retallada a les Corts espanyoles. I tot perquè amb la unitat d’Espanya, no s’hi juga. Aprofitem la conjuntura política i forcem la paralització del seu Congrés. No es tracta de salvar-los la pell, es tracta de que si Zapatero ha de caure als taurons, que hi caigui… o se l’hi fa l’espenta final, que de tan en tan un plaer d’aquestos va bé pel cos.

Advertisements

Accions

Information

2 responses

25 03 2009
Maiol Sanaüja

M’agrada l’article, Jordi.

28 03 2009
quim amoros

Jordi, només cal que ens posem a treballar, però a treballar plegats de debò, no un dia si i a l’altre ja no me’n recordo que he dit. i deixar d’una vegada per totes els retrets mutus.
La independència em vas dir un dia que no es reclama, es pren
Potser ja es hora que valorem en deixar en pensar en el que es políticament correcte, i en intentar sempre quedar bé, i ens posem plegats a treballar per la independència del nostre poble, encara que això suposi renunciar a certes prebendes.
Algú haurà d’encapçalar aquest projecte, algú haurà de explicar als nostres líders que ens diuen una cosa i el poble va per un altre camí, Només podrem assolir la nostra fita si remem tots a una, però remant tots a una sempre i a tots els llocs, no a uns sí i d’altres no.
I només cal que ens ho proposem, la pregunta es Quan començem?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s