L’ocell basc.

14 03 2009

Dijous vaig anar a una tertúlia d’Altafulla Ràdio, on juntament amb el regidor de CiU al Catllar Carles Guillen i la periodista torrenca Núria Gómez, hem estat parlant sobre l’escenari basc sorgit de les darreres eleccions. Abans de començar pensava que segurament trobaríem bastants punts en comú, a falta de cap veu del PSOE al debat, però a mesura que avançava, he anat veient que no. Mentre jo deia que es deixava sense veu a 100.000 persones de forma antidemocratica, la preocupació del regidor de CiU era que a Euskadi es formaria un govern de perdedors, com a Catalunya, deixant a l’oposició al partit guanyador (PNB i CiU), continuant amb la cançoneta partidista a la que ens tenen acostumats.

Però el que m’ha fet gràcia és el quan la Núria a deixat entreveure que un pacte entre PSOE i PP al Parlament basc seria antinatura. Aquesta opinió està bastant estesa entre els diferents opinadors i la classe política en general del nostre país. Potser perquè a la política catalana l’eix esquerra-dreta té molta importància encara hi ha qui no veu que al País Basc la política de fronts no ve només del costat abertzale o nacionalista basc, sinó que també té un fort front constitucionalista o nacionalista espanyol. És a dir, la discussió política és resumeix en dos eixos: o la independència o ser una Comunitat Autònoma més.

És per això que aquestes darreres eleccions basques no han estat només un afer autonòmic. Ha estat tota una qüestió d’Estat. Aquest procés va tenir el seu punt inicial en el 2002 amb el Pacto por las Libertades y contra el Terrorismo, passant per la Ley de Partidos (amb el desgraciat suport de CiU…), per acabar amb els resultats electorals del passat 1 de març on no hi va poder participar una part important de l’esquerra abertzale a causa de la il·legalització. I així, eliminant del joc polític als hereus de Batasuna és la única forma en que els que aposten per una Espanya unida han pogut arribar al poder d’Ajuria Enea i frenar així les aspiracions sobiranistes de la majoria social basca.

Com deia Joxan Artxe en el seu poema “Txoria txori“, si a un ocell li talles les ales, aquest deixarà de ser un ocell…

Anuncis

Accions

Information

6 responses

17 03 2009
Moisès Rial

Jordi, he actualitzat el teu enllaç bloc a XARXA REPUBLICANA: http://xarxarepublicana.blogspot.com
http://twitter.com/xrepublicana

Agrairia que també hi enllacessis.

Salut i endavant.

Moisès Rial
http://llibertats.cat
http://www.twitter.com/llibertats

17 03 2009
Quim Amoros

Jordi, no vulguis carregar a CIU el mort de la “ley de partidos”, perquè saps perfectament que aquesta llei s’aprovava amb sobrada majoria del PSOE +PP. Per tant el vot de CIU era totalment intranscendent, però CIU va introduir esmenes per millorar una llei que s’aprovava de totes maneres. Després…. un cop vist l’ús que es va donar a la llei, CIU es va adonar que tenia d’haver votat en contra, malgrat tot, la llei s’hagués aprovat igual. PSOE + PP sumaven amplissima majoria, i tampoc dius que amb posterioritat CIU va votar a favor d’una proposta de EA per derogar la llei, que va ser rebutjada, de nou amb la suma de PSOE +PP.
I mira-t’ho com vulguis, un cop la llei va fer fora a batasuna i als seus hereus, i tothom savia que no es podien presentar a les eleccions, sabent l’ajustat del resultat,a Euskadi 100.000 persones van tirar el vot, podien haver triat per un altre partit de la esquerra abertzale, i haguessin tret 7 diputats més, però no, amb el seus 100.000 vots testimonials nuls, han aconseguit que a Euskadi facin fora al PNB, guanyador de les eleccions.
De tota manera s’acosten eleccions anticipades aviat a Catalunya, a l’ estat espanyol i Euskadi, perquè aquest panorama polític no aguantarà massa temps. I saps una cosa Jordi, el temps donarà o traurà raons, ide la mateixa manera que a Galícia el poble va tornar el poder al PP ( i el pacte de perdedors se’n va anar a norris), a Catalunya…… estic segur Jordi que a Catalunya tres perdedors ja no sumaran mai mes!!!!. I CIU aconseguirà de nou el govern, i tranquil sense pactar amb el PP.
Que estigui tranquil•la la Simó, en Ridao, i en Putxi, ni fem mobbing a ERC ni pactarem amb el PP. Tranquils home tranquils, heu de trobar el moment i l’excusa per trencar el tripartit, abans que el PSC acabi del tot amb vosaltres.

PD. Et faig aquest comentari des de el mes absolut respecte que em produeixis, i perquè de debò que et considero amic meu.
Jordi, de debò obriu els ulls!!!

18 03 2009
Oriol

Un anàlisi molt encertat Jordi, entra el meu bloc, també parlo del tema, però enfocant-lo al PSC-PSOE.

El vot de CIu no calia, però el van donar. Són lamentables.

18 03 2009
Jordi Molinera i Poblet

Quim, al llarg de l’escrit no he carregat contra CiU, només he recordat el desgraciat suport, tal i com el va titllar l’Anasagasti del PNB. Però ei, dir que en aquells moments era impensable que es fes un ús partidista de la Llei… coi! Si tothom deia que allò era una llei feta a mesura per Batasuna!

I 100.000 persones no es que hagin llençat el vot… senzillament creuen en la seva opció política i aquesta ha estat il·legalitzada, fent una mesura de força. A més, Batasuna és un partit socialista i independentista i el PNV és com Unió Democratica… que coi, si t’eliminen CiU del mapa, fas com si res, i votes un altre partit? De debò que ho faries? I et recordo que estem en un sistema Parlamentari, no Presidencialista. Per allò de les majories de “perdedors” i “guanyadors”, que coi, CiU també és un perdedor, que per guanyar necessiten fer una coalició que no s’aguanta per enlloc.

Per cert Quim, un company teu de partit, via Facebook, m’ha catalogat de fundamentalista, i crec que gràcies a aquest article. Mira que m’han arribat a dir coses, però fundamentalista? Salut!

18 03 2009
Quim Amoros

Jordi, tens raó que en el teu escrit no carregues contra CIU, però deixes anar allò de… (amb el desgraciat suport de CiU…), i no cal que em tornis a explicar lo de les majories, que ja ho he entès, però també has d’entendre tu, que el partit que aconsegueix guanyar les eleccions, a la fí qui té més diputats hauria de poder formar govern. Però enfí les coses son com son.
I probablement ja no tornarà a passar més, perquè el poble no es babau, i ara ja sap quines son les opcions a triar. I el tripartit ja no tornarà a sumar.
PD. No sé qui t’ha catalogat de fundamentalista, però a mi no m’ho sembla pas que ho siguis. Crec sincerament que t’estimes el nostre país, que ets i et consideres independentista, però que estàs en el partit equivocat per aconseguir-ho.
I que tenim mols punts en comú i una diferencia, m’estimo el pais com tu, soc independentista i em considero independentista, estic en un partit que mai s’ha proclamat independentista, i la diferencia entre tu i jo, es que tu ets d’esquerres, i a mi això de les dretes-esquerres me la porta fluixa, jo em considero de centre-esquerra.

20 03 2009
Jordi Molinera i Poblet

Insisteixo Quim que lo de “desgraciat suport” ho va dir en el seu moment Iñaki Anasagasti.

Tu mateix ho has dit, el partit que té més escons hauria de poder. En cap lloc està reglamentat això, qui forma govern com bé sabras és aquell diputat que ha rebut el suport suficient de la cambra per ser President (o Presidenta) i posteriorment formar govern.

Si tornarà a passar o no, no ho se, jo la política-ficció no en sóc gaire fan, perquè no se que és més imprevisible: la resposta electoral de la societat o les decisions de les direccions dels partits catalans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s