Al primer millor amic.

29 08 2008

No tenia pensat escriure res sobre aquest tema, però suposo que els sentiments, humans o no, en aquestes ocasions passen per damunt de tot i et guanyen. Una amistat de 13 anys no s’esborra així com així, i menys si t’ha acompanyat els anys en que servidor ha anat creixent de marrec fins a jove, passant mil i una histories plegats. I avui, a una saleta del veterinari, s’escrivia la darrera pàgina del seu llibre.

Una tardor del 95 mon pare va apareixer a casa amb una caixa de cartro, on dintre seu s’hi movia una coseta marró, que encara tenia els ulls tancats. Sempre havia volgut un gos, però crec que va xocar-me que fos tan petit, fins al punt de que aquest s’hagues d’alimentar amb els biberons de la meva germana. El cadellet, que vam posar-li Top, i jo vam anar a creixent i passant moltes estones plegats, ja fos treient-lo a passejar o bé donant voltes per Altafulla les moltes vegades que aconseguia escapar-se.

Als 7 anys va infectar-se de la leishmaniosi. Haviem de decidir si el sacrificavem o iniciavem un tractament que pocs gossos sobrevivien, i ell tenint poca massa corporal tenia menys possibilitats. Vam decidir, després d’una llarga passejada per Sant Antoni, iniciar el tractament: analisis de sang molt freqüents, pastilles entre formatgets i vacunes que l’hi posavem a casa a base de caricies. Tot el tractament va sortir bé fins fa un parell de mesos, fent que el Top disminuis el seu pes a la meitat, deixant-li un ull mort i els pulmons plens de liquid.

Avui al mati, la meva mare, ma germana i jo l’hem portat al veterinari amb cotxe. Ell treia el cap per la finestra, rebent els seus darrers cops d’aire, mentre nosaltres el miravem amb cara trista. Un cop a la saleta, la injecció d’un sedant ha fet que poc a poc s’anes estirant mentre la Natàlia l’hi treia el collaret i jo l’acariava. Ma mare i ma germana han sortit a fora i ens hem quedat sols, el Top i jo. A ell no ho se, però a mi se m’han passat tots els moments que vam passar plegats, com quan jo m’estirava al pati de l’altra casa i ell venia corrents a llepar-me pel cap.

Al cap d’una estona l’hi he fet l’última caricia darrere el cap, l’hi he dit “Adèu petit” i he marxat, amb els ulls plorosos, com ara. Quan he arribat a casa no estava sol. El Tel, de gairebé 2 anys, m’ha vingut a llepar, però de fons em semblava sentir bordar al Top. Però ara el millor amic descansa. És la vida.

Anuncis

Accions

Information

12 responses

29 08 2008
laiacastellopiera

joooooo….. m’has fet plorar tontooo!

pobre Top!

30 08 2008
M@rt@

Sempre hi ha algo que fa que cada cosa sigui especial per nosaltres. Ningu et farà oblidar el que has compartit amb el Top. Però segur q el Tel aconseguirà tb ferte passar bones estones.

Anims!

1 09 2008
Joan Plana

DEP

1 09 2008
Maiol Sanaüja

Ànims, Jordi!

Seguirem fent bup-bup contra Espanya en el teu guiatge polític :P!

Una abraçada

Fins aviat!

Maiol Sanaüja
http://www.maiol.cat

2 09 2008
jordiaranda

Sí, tens raó. De totes maneres això no treu que hi pugui veure inconvenients i desajustaments. No creus?

Espero que les vacances hagin anat bé. Fins aviat.

11 09 2008
IMMA

Aixo es el que dic jo expresar clarement els sentiments, escrius coses precioses, el día que et falti jo, tambè m´escriuras alguna coseta, no????
Un peto.

11 09 2008
Quim Amoros

Jordi, algú que es capaç de escriure el que tu has escrit, demostra tenir molts bons sentiments. No m’has fet plorar, però n’hi ha faltat ben poc, ja que em recordava quant jo vaig tenir un gos llop de petit i el va atropellar un cotxe.
Ja sabem que a la vida res es etern, i que la felicitat complerta es una fal•làcia
Vinga Jordi fins aviat.

11 09 2008
Salvador Guinart

Hola Jordi,
et reprodueixo el comentari que li vaig escriure al Jordi Castells, cap allà al mes de maig, quan a casa seva també van perdre al seu gos; el “Xaloc”.
Una abraçada i molts ànims.

Salvador Guinart

“Se perfectíssimament que sentiu en aquest moment. El meu primer gos – el Poli – , era una barreja de dálmata i pataner. Me’l van donar quan jo tenia uns 13 o 14 anys. Ell deuria tenir uns 4 o 5. Els caps de setmana, quan anàvem a la “parcela” (terme tarragoní per definir un troç de parcel·la al camp, amb una caseta amb les necessitats bàsiques per passar-hi un diumenge i para de contar), ell estava allà. Esperant-me i movent la cua. El primer que feia era deslligar-lo (odiava veure’l en aquella situació), i plegats anàvem a donar un tomb fins l’hora de dinar. Quan ens posàvem a taula, ell es jeia al meu costat, dormint. Estavem molt cansats. Després dels postres, tornem-hi que no ha estat res. Era la meva aportació a la seva llibertat setmanal. Un dia, però, no se com, es va deslligar i quan vam arribar no hi era. Malament! (vaig pensar). Vaig començar a cridar-lo per si venia. Potser hi era a les parcel·les del costat. Però res, de res. Silenci. Aquell diumenge va costar de passar. Jo em temia el pitjor… I efectivament, quan anàvem cap a casa, ell estava a la cuneta. Encara ara m’emociono quan hi penso. Vaig baixar com un boig del cotxe del meu pare, encara en marxa, cridant el seu nom i plorant. Estava intacte. Només tenia un fil de sang sota el llavi. No vaig tenir collons d’enterrar-lo. Ho va fer un amic del meu pare. Posteriorment, he tingut més gossos… ara tinc una gosseta encantadora (barreja de podenc i pataner… la vam agafar de la gossera municipal), la Turandot. Me la estimo amb bojeria. Però amic meu, el Poli era el Poli.”
Ho sento, passeu-lo com pogueu.
Salutacions.

16 09 2008
Ramon

Xerrada i exposició a Reus sobre els 100 anys d’estelada
Òmnium Baix Camp organitza el divendres 19 de setembre a dos quarts de vuit del vespre al Centre de Lectura de Reus una conferència sobre la història de la senyera estelada a càrrec d’Oriol Falguera, membre de la Comissió 100 Anys d’Estelada, i de l’historiador local Pere Anguera, el qual ha prologat la darrera edició del conegut llibre “Origen de la bandera independentista” de Joan Crexell.
La xerrada servirà per inaugurar una exposició conmemorativa del centenari de la bandera, que es podrà visitar al mateix Centre de Lectura (c/ Major, 15 de Reus) del 19 de setembre al dissabte 4 d’octubre.
Els actes els organitza Òmnium Baix Camp en col·laboració amb la Comissió 100 Anys d’Estelada i el Centre de Lectura.
Més informació: http://www.baixcamp.omnium.cat
omnium@tinet.cat
http://www.new.facebook.com/event.php?eid=35040749965

17 09 2008
Josep Amilcar

És sorprenent l’estima que podem agafar-los als animals de companyia. Jo he tingut alguns gats, tots han mort de vells, i els hem acompanyat tan bé com hem sabut perquè estigueren tranquils a casa.
Un post molt bonic, Jordi.
Salutacions des del sud.

Amílcar

1 10 2008
Lluís

Ho sento, Jordi… a mi també se’m va morir el gos fa un parell d’anys i és una putada.

2 10 2008
Xavier

Entenc molt bé el que sents, perquè jo també ho vaig passar fa tres anys i creu-me que el tinc i tindré sempre molt present.

Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s