Esquerra: seny o rauxa?

12 03 2008

Des de la mateixa nit de les eleccions, són molts els que han analitzat el perquè Esquerra ha perdut 349.000 vots i 5 escons, esdevenint extraparlamentari a Lleida i Tarragona. Hi trobem, en general, dues explicacions. Una vetlla per l’interès del govern del Principat i l’altra per el que l’hi conve a l’independentisme, és a dir, Esquerra ha de triar entre país o partit.

De la primera part principalment hi trobem el PSC (lógic, és per Esquerra que els socialistes estiguin a la Generalitat) i la seva premsa: les editorials del Periódico d’avui dimecres no tenen preu, llegiu l’article d’en Joan Tapia. Però també, i aqui hi pot haver una mica de sorpresa per alguns i no tanta per d’altres, a Josep-Lluis Carod-Rovira, president d’Esquerra, que a l’entrevista d’ahir d’en Cuní, no va parar de fer referències a que la “Nova Esquerra” ha de convertir-se en un partit serios, de govern, és a dir, més seny que rauxa… quines coses té la vida! Estava el President del meu partit receptant medicina convergent a tota la militancia per tal de mantenir el partit en el govern de la Generalitat a canvi de ves a saber tú que?

D’altra banda tenim les reflexions que provenen d’una gent independent (i independentista) que fa temps estaven a l’orbita del partit, per exemple en Victor Alexandre, o també els propis sectors critics del partit, com Esquerra Independentista, que lluny de voler fer sang (ja va fer-ne prou en Carod als Matins de TV3) proposen una nova d’idea d’Esquerra que permeti reconvertir-la en aquella formació que al 2003 generava tanta il·lusió, no només entre la militancia, sinó que també entre la ciutadania del país. És a dir, els i les opinadores independentistes de l’orbita del partit i els sectors critics (que ve de criteri, Jaume Renyer dixit) recepten medicina desacomplexadament independentista, rauxa per a Esquerra.

En la meva opinió, el que ara fa falta és preocupar-se per el partit, el país ja l’arreglarem. Qui digui que això és ser egoista s’equivoca. En 4 anys Esquerra ja s’ha sacrificat prou pel país, des de la formació de dos governs fins al vot negatiu de l’Estatut, amb tot el desgast que ha comportat, un desgast que pot quantificar-se: 349.000 vots de menys. Per tant, ara que els cicles electorals ens deixen i que tenim un Congrés Nacional d’Esquerra a tocar, cal remontar la situació, incloure gent nova al partit i iniciar un nou cicle que porti de nou il·lusió i rauxa a Esquerra.

Advertisements

Accions

Information

8 responses

12 03 2008
Víctor

Jordi, no podeu fer una mica d’autocrítica? Ser seriosos no vol dir ser convergents. Vol dir no subhastar la Generalitat de Catalunya en una calçotada, o vol dir fer una bona obra de govern i explicar-la… i això no ho porteu gaire bé. Ara, podem fer valoració del que ha fet en Puigcercòs com a conseller. Res. bé, no, una cosa: baixar i pujar banderes per tal de fer país. Si de debò voleu avançar cap a la independència i fer de Catalunya un país millor , dediqueu-vos a treballar en el si del govern amb una bona gestió com la que ja vau fer a Educació durant la legislatura passada (entre d’altres).

Deixo el tema polític…com portes l’estudi? a veure si ens veiem eh….

cuida’t i una abraçada, que tinc ganes de debatre amb tu…

13 03 2008
Xavier

Segons la meva opinió cal fer autocrítica però una autocrítica de com s’ha gestionat l’estratègia seguida fins ara, no de l’estratègia en si. L’estratègia en si, de convertir esquerra en un partit capaç d’agafar sectors d’esquerres no independentista i sectors independentistes no em sembla gens desencaminada. El que ha passat és que no s’ha explicat què s’ha fet a la Generalitat i a Madrid ni s’ha notat que s’hi ha fet quelcom.

Cal vigilar, perquè el que no es pot fer és virar cap a Convergència, només amb un discurs independentista. Això ja ho va fer en Colom i així ens va anar. Ànims que Esquerra pot recuperar la credibilitat, si fa la feina com toca.

15 03 2008
Quim Amoros

Jordi, no seré jo qui us digui el que teniu que fer, això ho fareu vosaltres, però reflexioneu en el que heu fet aquests 4 anys, mira només cal mirar el president que heu posat a Catalunya i ja tens el motiu de la vostra ensopegada electoral ( si almenys Montilla hagués guanyat les eleccions, es podria comprendre però….). Dius que ja s’heu sacrificat prou pel país…???. n’estàs segur? que ho heu fet pel país? o per fotre a CIU?.
Vinga Jordi, potser si veritablement sou un partit assambleari, escolteu a les vostres bases i prengueu les determinacions que les bases us manin.
Però sembla que ara en Puigcercós es vol fer amb el control del partit per tenir-ho tot controlat pel congrés, i potser les bases ja no podran dir lliurement el que pensen.
Tu que creus?

15 03 2008
marcel

Cert. La vau cagar tornant a entrar en el govern després que el PSC us en fotés fora, i ara en pagueu les conseqüències. A més, en Ridao no ha sabut transmetre un missatge clar (les propostes econòmiques d’ERC no eren gaire d’esquerres)

Com portes exàmens?
apa!

16 03 2008
Manel

Tu fa 4 dies que milites i creus que l’Uriel és una especie de salvador divi, però estaria bé que t’informessis una mica amb gent que fa més temps que està a la organització i que et diguin la veritat del personatge, perquè sinó pots acabar ben enfangat….Per cert, com a quadre de les JERC del camp de Tarragona hauries de recordar de tant en tant que representes a la militància de les JERC, i que per tant no hauries d’actuar com a un hooligan d’un corrent crític…

16 03 2008
Jordi Molinera i Poblet

No crec que l’Uriel sigui un salvador divi, doncs no crec en deus i menys en projectes polítics capitanejats per només un individu. El que m’agrada d’Esquerra Independentista és que és un projecte obert, només fa falta veure la premsa: no parlen de Reagrupament.cat, parlen de Carretero, no parlen de sector oficial, parlen de Carod o Puigcercos, d’altra banda d’EI en parlen en nom del moviment… i si estic a Esquerra Independentista és més per en Jordi Rofes, exmilitant de les JERC, en Toni Fullat, persona que ha ajudat molt a les JERC del Camp quan l’hi hem demanat, i a l’Hèctor López, company, per fi, de militancia d’Esquerra d’Altafulla. Però bé, sembla que hi ha gent que només voldrà llençar rumorologies, per no dir altra cosa, sobre l’altra gent.

Que com a quadre de les JERC del Camp hauria de ser d’altra manera? Doncs Manel (quin Manel?), ho sento, però crec que vas equivocat. Com a partit republicà que som, el debat intern té moltissima importancia. I per cert, crític, ve de tenir criteri.

Si algú de les JERC del Camp creu que faig malament, doncs agafo i plego, prefereixo ser coherent amb els meus principis. Ara, molts d’altres haurien de plegar també.

Salut i Falles!

17 03 2008
Quim Amoros

Jordi si estàs convençut d’un projecte l’has de defensar amb tota la teva ànima, si aquest projecte compta amb el beneplàcit de la majoria tirarà endavant, si es que deixen parlar a les bases. Si resulta que no es un projecte majoritari, potser llavors serà el moment de plegar veles i esperar temps millors, però el que has de tenir clar es que per damunt de corrents internes, i de més o menys suports, per damunt de tot , està el partit, el més important es el partit, les persones passen, el partit queda, potser passareu per moments que les persones que estiguin al capdavant no siguin del vostre agrado, però no duraran sempre i segur que vindran temps millors.
Això que t’estic dient es extrapolable a tots els partits polítics i a tots els comitès locals i comarcals. Si el partit no es mima acaba morint.
Jordi, lluita pels teus ideals i mira d’aixecar el teu partit ara que sembla que passa per moments difícils. Que els personalismes i les ànsies de poder no us ceguin i pugueu solucionar sense fractures el vostre futur.

31 03 2008
rob_sup

Hola, al meu blog analitzo el tema dels resultats electorals al seu conjunt i especialment el de la devallada d’ERC. Segons el msu punt de vista han sigut diversos els factors que han jugat en contra d’ERC aquesta campanya. Un d’ells pot haver estat la bipolarització, però analitzem bé… Va ser aquesta raó realment la resposable d’allò? Jo penso que no pas. ERC va apostar per un primer tripartit amb en Pasqual Maragall que si bé va rebre fortes crítiques finalment va acavr ben assimilat, fins el retall de l’estatut, l’expulsió d’ERC del govern, etc. Aquest primer tripartit es va desenvolupar en unes circunstàncies molt específiques que tothom coneix. Amb un escenari clar de confrontació de catalunya amb l’estat arribem a les eleccions del 14 de març del 2004. ERC va rebre un suprt històric en l’actual democracia. va passar d’1 a 8 escons i de 194 mil a 638.000 vots. Va rebre suport d’electors que no tenien res a veure amb el projecte d’ERC, però degut l’escenari excepcional, ERC o PP, la gent va votar al Carod per simpatía més que per ideología. Els meus càlculs ben estudiats sitúen en 80-100 mil vots de més la quantitat rebuda en “prestec”. Es obvi que si agafem els resultats del 2008 i els comparem, veurem com la cosa concorda bastant. Un escenari amb una ERC amb 550.000 vots independentistes per aquella època és el més viable, i tot el que li haguès pujat d’aquest sostre estava insuflat. Però ara bé, i la resta? Clarament l’abstenció. Com explicar-lo? Doncs pel que jo observo i no soc l’unic, és que ERC dintre el tripartit sembla haver perdut la veu pròpia i com si haguès sigut absorvida per un PSC que per a res és identificat com a sobiranista i evidentment nomès sembla que això sigui tret en campanya electoral i la gent es cansa… Aquesta és la raó més de pes que veig, però tambñe n’hi ha un altre i és la clara discomformitat amb aquest segon tripartit, que, després de tot elq ue s’havia muntat, molt pocs ho van veure sentit.
Per altre part també entre els votants més moderats poden haver-se sentit espantants pel discrus tan radical d’ERC portat a cap en la campanya com si fos a anar a provocar una hecatombe a Madrid, a mès de la amteixa campanya, que dit sigui de pas, va ser desastrossa.
Què podem fer ara perque aquests votants decebuts puguin tornar a confiar amb ERC? Jo penso que si s’aposta per mantenir aquest govern, mostrant més pit, marcant de forma molt calra el seu perfil, el seu perfil de partit clarament sobiranista, defensant dintre el govern el mateix que defensa fora, sense incoherències. També rebaixant el to del seu discurs, incloent-hi un important grau de moderació, clar que deixant clar la nostra naturalesa sobiranista e independentista, però sense catastrofismes.
I excepte una situació excepcional que obliguès al contrari, no provocar noves eleccions anticipades, però al 2.010 plantejar-se bé si aquests tipus de pactes beneficien ERC.
Sempre que ERC vulgui pactar un govern, molt senzill, es posen damunt la taule les nostres condicions de mínims, si s’accepten bé, i sinò a l’oposició… hem de ser coherents amb nosaltres mateixos. I evidentment comptar més de forma directa amb la militància amb aquestes questions.
Bé company,

Salut i independència!!!.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s