La necessitat de decidir

11 07 2007

En una situació política d’avorriment del personal, amb debats que gairebé no porten enlloc i de disputa entre partits per qüestions purament electoralistes, algú ha de donar el pas i posar damunt la taula un projecte que sigui capaç de moure la gent, ja sigui a favor o en contra. I crec que és Esquerra el partit que, com ja va passar al 2003 amb l’Estatut, té aquesta capacitat d’encapçalar un projecte que faci posicionar a tothom que viu al nostre país.

Un cop vista la deriva “felipista” de Zapatero portant al fracàs qualsevol projecte federalista, la gairebé inutilitat d’un Estatut aprovat per la ciutadania catalana malgrat les retallades patides i el nul respecte de les institucions espanyoles a les decisions populars catalanes, s’ha de fer el pas i fer una pregunta que no té terme mig: continuem amb Espanya o no?

En el marc d’una calçotada de les JERC a Reus, Xavier Vendrell va proposar la formació d’un govern per l’autodeterminació. Molts polítics i entesos en la matèria van titllar la proposta de poc seriosa, i lluny de valorar la proposta des d’un punt de vista polític, va començar a fer-ne mofa per el lloc on el vicesecretari de Coordinació Interna d’Esquerra va fer la proposta.

Però tot i així, durant setmanes el debat sobre l’autodeterminació i el dret a decidir va estar damunt la taula. Va demostrar-se que el dret a decidir si que interessa realment i aixeca passions i enemistats. És per això, que Esquerra ha de seguir unes noves línies que marquin una agenda política que, mai oblidant-se les polítiques socials d’esquerres, posi de nou i de forma solemne el dret a decidir damunt la taula i al dia a dia de la vida política.

Serà d’aquesta manera, i no sent còmplices de governs socialistes a Espanya, com Esquerra recuperarà la credibilitat perduda i retornarà la il·lusió a molts catalans i catalanes. Perquè desconnectant de l’esquerra espanyola també és poden fer unes bones polítiques socials, és més, de la mateixa manera que des del sobiranisme català demanem més vols intercontinentals des del Prat enlloc de connexions amb TGV a Madrid, també hem de fer una ruptura clara però sense drames amb la classe política espanyola que promet però no compleix i buscar noves complicitats al panorama internacional.

La clau en aquesta posada en escena del dret a decidir pot estar en la seva pròpia radicalitat democràtica. Difícilment basant-se amb idees democràtiques algú podria negar-se a l’elaboració d’un referèndum d’autodeterminació. Tot l’arc parlamentari català es veuria obligat a prendre posició en un plantejament on no s’hi valen mitges tintes. Quedaria per veure fins a quin punt pot arribar el nacionalisme de CiU, com PSC i ICV defensarien la continuïtat amb una Espanya que, de nou, a renegat al federalisme o s’atrevirien a donar el projecte de l’Espanya plural per mort.

Aquets darrers anys Esquerra ha fet confiança al federalisme i a l’esquerra espanyola, una mà estesa que ha trobat com a resposta sovint la bufetada i la porta a la cara. A arribat l’hora de que siguin els federalistes els qui confiïn en el nostre projecte, que creguin en un altre federalisme: el de les terres dels Països Catalans.

Només fa falta que mirem un any enrere, el 18 de febrer de 2006. Milers de catalans i catalanes vam llençar-nos al carrer sota el crit “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Aquella tarda per els carrers de Barcelona es respirava emoció i esperança: canalitzem-la de nou i apostem per una Esquerra que es basi en el símptoma de la democràcia més radical i pur, el Dret de Decidir.

En aquest bloc 122 persones (85%) han votat que estan a favor del dret a l’autodeterminació, mentre que 21 (15%) hi han votat en contra.

Advertisements

Accions

Information

13 responses

11 07 2007
Quim Amorós

Jordi, em crec perfectament que ets sobiranista i estàs d’acord amb el dret a l’autodeterminació, però els dirigents d’ERC també ho son? per dos cops s’heu equivocat de company de viatge, amb el PSC-PSOE sabeu perfectament que no ho aconseguireu. Heu triat al PSC per arraconar a CIU (que hauria de ser l‘aliat natural) i així si CIU desapareixia heretàveu els seus votants. Però que ha passat aquí? CIU no ha desaparegut i vosaltres esteu perdent vots per tot arreu. I com que veieu que les properes eleccions espanyoles no us seran favorables, esteu buscant excuses per mirar de parar el cop.
Crec sincerament que ja no podreu jugar més amb el tema independència i sobirania Nacional, vau perdre tota credibilitat en el moment que vau escollir a Montilla ( perdedor clar) president de Catalunya. Heu preferit un pacte d’esquerres a un pacte nacionalista. De que us ha servit? De ésser els vassalls del PSC?.
Dius que “
Difícilment basant-se amb idees democràtiques algú podria negar-se a l’elaboració d’un referèndum d’autodeterminació. Tot l’arc parlamentari català es veuria obligat a prendre posició en un plantejament on no s’hi valen mitges tintes. Quedaria per veure fins a quin punt pot arribar el nacionalisme de CiU,” Vosaltres esteu al govern, us correspón a vosaltres tirar endavant amb l’iniciativa, i t’agafo el guà, posans a prova i veuràs fins a quin punt arriva el nacionalismo de CIU. Nosaltres ho tenim molt clar, potser vosaltres no tant. Sigueu valents i proposeu el que tant de temps heu reclamat quant estaveu a l’oposició,ens tindreu al vostre costat.

11 07 2007
Quim Amorós

PD. com que vaig entran sovint al teu blog, t’he linkat al meu.
Vinga espero la teva resposta per debatre el tema.

11 07 2007
Jordi

els dirigents d’ERC també ho son?

Et repto. T’animo a venir a un Consell Nacional d’Esquerra a q facis la pregunta “Qui d’aqui no és independentista”. M’hi jugo el que vulguis que ningu t’aixecarà la mà. Si jo vaig a un de CiU, segur que en Duran aixeca la mà, i si en Duran té el carrec que té, és perquè hi ha uns quants militants que pensen com ell i li donen suport.

Heu triat al PSC per arraconar a CIU (que hauria de ser l‘aliat natural)

CiU aliat natural? Sou de centre-dreta i l’independentisme us fa por (als vostres estatuts ni hi surt la paraula diria). El PSC almenys és d’esquerres. A més, com a molt hauriem de coincidir en els gran temes de país, aqui sou vosaltres els que preferiu pactar amb el PSC, des de l’Estatut fins l’euroconstitució.

vau escollir a Montilla ( perdedor clar) president de Catalunya.

Mira, el dia de les eleccions en Mas esperava treure 55 diputats, aixi ho va dir a RAC1… en teniu 45 crec… i et recordo que tenim un sistema de majoria parlamentaria, i Montilla suma majoria parlamentaria i Mas no. Si voleu un sistema presidencialista com a França, ja sabeu, aclariu el vostre model d’Estat i ens montem la nostra Republica amb sistema presidencialista i en Mas aleshores si que serà president potser. Però fins que no canviï aixó, guanya el que suma més suport parlamentari.

us correspón a vosaltres tirar endavant amb l’iniciativa, i t’agafo el guà, posans a prova i veuràs fins a quin punt arriva el nacionalismo de CIU. Nosaltres ho tenim molt clar, potser vosaltres no tant. Sigueu valents i proposeu el que tant de temps heu reclamat quant estaveu a l’oposició,ens tindreu al vostre costat.

T’animo a que llegeixis això, serà la resposta: http://jmolinera.blogspot.com/2007/03/xandall-independentista.html

Com ja veus, la proposta ja la vam fer. També us vam animar a venir a la mani del 18-F, i no hi estaveu. Quan es posa a votació un Estatut on som nació al preambul (sense cap valor legal), voteu que si… crec que de guants us hem tirat uns quants ja…

… en fi, és tard i demà toca matinar, bona nit!

12 07 2007
Quim Amorós

Jordi perdona que et rectifiqui dius:

“Però fins que no canviï aixó, guanya el que suma més suport parlamentari”

I no es aixì. Guanya les eleccions qui té més vots i diputats, en aquest cas CIU, que va tenir 49, per 38 el PSC. I en tot cas formarà govern qui obtingui la majoria parlamentaria. Per tant es podria haver fet una altra de majoria, com per exemple una majoria nacionalista CIU + ERC, que no vau voler.

Nosaltres no som independentistes, tot i que alguns som sobiranistes, tens raó als estatut del partit no ho diu. Però de que serveix fardar tant d’independentisme i reivindicar-ho quant esteu a l’oposició i quan arribeu al poder, es desfà i es convertiu en vassalls del PSC.
Per això tanta independencia?, Jordi, saps perfectament quina era la vostra estratègia, a banda d’enredar a la gent amb el tema de la equidistància, la consigna era arraconar a CIU i fens desaparèixer… però ves per on no ho heu aconseguit.
I si tu estàs molt satisfet amb el Mpntilla de president i tu creus ,enhorabona, perquè si que llavors els que esteu en perill de desaparició sou vosaltres.I si no ja veureu les properes eleccions.

12 07 2007
Anonymous

hem de lluitar per un govern totalment català encara que sigui mig de centredretes,juntem-nos tots d’una vegada, sino no conseguirem mai res de res

12 07 2007
Jordi

Vasalls del PSC? T’ho recordo de nou, en la votació més important del Principat des de l’estatut de sau, és a dir, l’Estatut de Miravet (va dir-se així al final, no?) qui va ser vasall del PSC i del PSOE (recorda la foto d’en Mas i en Duran tot cofois amb en ZP a la Moncloa) va ser CiU, no Esquerra, perquè en els països que aspiren a ser normals, la dreta i l’esquerra no pacten, només en casos d’urgencia.

Aqui no desapareix ningu, ni vosaltrs ni nosaltres. Les properes eleccions, la veritat, tan me fan, són espanyoles, m’importen les d’aqui, i a les d’aqui les enquestes ens donaven 17 escons com a molt: 21, només en vam perdre 2 i per Barcelona. Jo ja t’ho dic ara, cap drama.

Fardem d’independentisme, doncs si, perquè per posar-te un exemple, si en diferents esports Catalunya és internacional no és per art de magia, és perquè algú s’ho esta currant, i aquest algú no és precissament en Montilla i en Saura.

I t’ho torno a dir, tenim un sistema parlamentari, no presidencialista, amb això està tot dit.

12 07 2007
Tondo Rotondo

Hi ha tres coses que no aconsegueixo copsar, en referència a ERC:

1.- El seu vot afirmatiu a enviar militars espanyols a Afganistan.
2.- Que no hagin aconseguit tirar enrrere les matrícules de cotxe de l’Aznar (recordeu la E?).
3.- Es continuen pagant peatges -i millorats- a les autopistes.

Evidentment tu no has de tenir la resposta, Jordi, però si pots orientar.me en algun punt podré copsar-ho millor.

Pel que fa al que comenta Quim afegr que ERC va xuclar diverses persones i organitzacions de l’independentisme més radical per tal de poder creixer, però ara qui està creixent -paradoxalment- són les CUP, a l’esquerra d’ERC.

12 07 2007
Quim Amorós

A veure, jo no vull que sembli que vaig contra esquerra, però de tant en tant una mica d’autocrítica també va bé, i nosaltres en fem d’autocrítica la vam fer en el seu moment, la hem fet ara a Tarragona i la seguirem fen.
Està clar que el nostre recolzament al PP ho vam pagar ben car, en el seu moment ens van criticar aquest pacte, i això ens va fer replantejar moltes coses , després ens critiquen quan diem sota notari que no pastaríem amb el PP ( personalment crec que va ser un error dir això). Per tant Jordi seguiu emparrats en defensar un pacte que no s’aguanta per en lloc, però si tu creus que està bé allà vosaltres. Però estic segur que això tindrà un cost polític important, com ho vam tenir nosaltres en el seu dia.
I lo del estatut nosaltres vam pactar am Zp si, però vosaltres massa massa no s’aclaraveu, t’ho recordo? Primer un si critic, després un si però no, després un vot nul i finalment vau defensar un NO. Tot això en menys d’un mes. I ara en Carod diu que es va equivocar i que tenia d’haver dit que si.
Val teniu les coses molt clares a ERC, ja ho veiem!!!

12 07 2007
Jordi

Mira, la primera part no tinc res a dir, la segona, que parles de l’Estatut, m’estranya que m’ho diguis, perque tothom sap que les bases des d’un bon principi estavem pel No. Si hi havia algu que va dubtar i molt va ser l’actual direcció. Qui no té les coses clares és Carod, Benach i companyia, les bases des del dia que vam veure que erem nació de preambul, que teniem un sistema de finançament penos i amb unes competencies més retallades que jo que se, teniem clar el no.

Parles d’errors i autocritica. T’he de reconeixer que dubtava entre Mas i Montilla jo. Però un company va dir-me que em mires el DVD aquell tan maco que vau fer. Ho vaig tenir clar, amb CiU res.

Et demano que et miris el DVD d’en Madi, i pensis que faries si fossim militant d’Esquerra. O que miresis la publicitat que enviaveu a les cases i posaveu per els carrers “PSCPSOEERCICVEUIA o CiU”. Es com si jo començo a insultar-te i menysprear-te (sovint els de CiU pensen que els d’Esquerra som el fill petit rebotat, i no, que som prou grandets) i l’endemà et demano que em paguis la hipoteca… oi que em diras que no?

12 07 2007
Quim Amorós

Jordi, sense acritud, puc entendre la teva actitud, i sé que ets independentista (igual que jo).
Però a veure el DVD, era un element de campanya electoral basat en imatges reals, no manipulades eren reals, i explicàvem la nostra versió dels fets. O es que alguna de les imatges que sortien eren falses?, el Carod no era en Carod? I feia o no feia el que sortia allà?. Vau fer trontollar el govern tripartit o no?, va estar cessat o no?.
Es evident que com a militant D’ERC el DVD no t’agradés i ho entenc, no anava dirigit als militants D’ERC, els militants dels partits polítics voten al seu partit sigui quin sigui el candidat i hagin o no DVD.

I Les bases D’ERC van fer girar la truita i van fer votar NO a l’estatut cert!!!, però no es va consultar a les bases per pactar amb Montilla, o es que a tu t’ho van preguntar?. I saps, conec molta gent D’ERC i es cert, no m’ho invento que s’avergonyeis del que heu fet. I evidentment no es pot preguntar a tos els votants ( que no militants) D’ERC que en pensen, però segur que no estan d’acord. I entre els militants, per molt que la direcció hagi tancat la crisi en falç, el sector Carretero es alguna cosa més que una corrent minoritària.
I si m’has de contestar que a CIU també tenim problemes amb el Duran, ja et contesto, Sí tenim problemes amb el Duran, si per mi fos ja hauríem trencat o els hagués fusionat en un sol partit que es digués CIU.
Jordi, potser no t’agrada, però només aconseguirem defensar Catalunya si els partits nacionalistes sumem i no restem. Ningù ho farà per nosaltres.
Vinga una abraçada,

12 07 2007
Jordi

Rapid que és tard.

Si que es va consultar les bases: van fer-se assemblees locals on la unica pregunta del dia era que es feia. I ja t’ho dic ara: govern d’esquerres. Perque nacionalment ja es va veure fins on estava el compromis de CiU vist lo vist durant la campanya i amb tot el tema de l’Estatut: preocupava més les cadires que altra cosa.

Esquerra no és nacionalista, és independentista. Aqui està la diferencia entre els nostres partits.

Hi ha qui li ha dit crisi… jo no ho veig així, senzillament s’ha de redreçar el rumb, i com he escrit al post, Esquerra ha de posar el Dret de Decidir damunt la taula, i aixó és algo totalment transversal que ens afecta a tots. Saps perfectament que si es posa el Dret de Decidir damunt la taula tindràs tot el suport d’Esquerra… però el tindrem de CiU? Darrerament CiU ha fet masses marxes enreres.

Ah! I parles de Catalunya com si els unics que la poguem defensar fossim Esquerra i CiU, ho sento, la meva visió va més enllà i també hi compto els altres partits, que agradi o no, són de casa també.

Enrere m’ha semblat que s’ha insinuat que Montilla no pot ser president potser per els seus origens. Només et diré que jo mateix estic orgullos dels meus, Valladolid i Segovia, i que em cabreja una mica que la gent catalanitzi el meu primer cognom.. que no és català. Aqui està la gracia del nostre projecte, la d’incloure la gent que ve de fora.

13 07 2007
Quim Amorós

Jordi, les assemblees locals van ésser abans o després de les eleccions?, perquè es va tardar encara no 5 dies en tancant-se el tripartit 2. per tant vols dir que vau fer les assemblees locals a tot arreu després de les eleccions? Si no teníeu temps!!!. I si es van fer abans de les eleccions perquè no ho dèieu que ja ho teníeu pactat!!!..
.
Dius:
Esquerra no és nacionalista, és independentista. Aquí està la diferencia entre els nostres partits
I per això pacteu amb el PSC, que no es nacionalista, es d’esquerres, supeditat al PSOE i amb ells si aconseguireu l’independència. Molt bé, no em dius rés de nou, seguiu amb la mateixa cançó, preferiu un pacte d’esquerres ,, però llavors renuncieu a la vostra essència de l’ independència, ja que com bé saps li dieu “ Pluja fina”.

Jo no he insinuat que Montilla no podia ser president de Catalunya pels seus orígens, en cap moment ho he dit això, però el que si et dic ara,ja que toques el tema, que jo no he tocat,, que un president d’un país, com a mínim ha de saber expressar-se amb la llengua del seu país, i en Monti no sap. Ni tants sol es capaç d’escriure als llibres d’honor dels llocs on va que té de treure una Xuleta i copiar el que posa.
Enfì si tu creus que en Montilla es un gran president, doncs ja t’el pots quedar, perquè us l’haureu d’empassar 4 anys i no us a servirà per a rés, perquè tard o d’hora ho pagareu electoralment.
PD, abans has parlat no se que de L’ajuntament de Barcelona, saps perfectament que la jugada d’en Portabella es per maquillar els mals resultats a Barcelona ( com a tot arreu), i es qüestió de temps que torni al govern, fem una aposta, tardarà 5-6 mesos en tornar?, vinga quant t’hi jugues?. Pensa que això queda escrit i per tant si tinc raó t’ho recordaré

15 07 2007
Àlex

Jordi, tu dius que esquerra no és nacionalista, és independentista i això és el que no acabo d’entendre. És possible defensar la independència sense tenir en compte la qüestió nacional i la defensa de la cultura i llengua catalanes? Abans d’intentar aconseguir la independència crec que s’hauria d’assolir un major ús i coneixement de la nostra llengua i intentar aconseguir més autogovern per gestionar des d’aqui els nostres diners.
Molt sovint els d’ERC caieu en l’error de dir que esteu orgullosos d’haver fet a un home que no és català president, això estaría molt bé si aquest home no fos espanyolista. No es critica a ERC que hagi fet president a un andalús, es critica que s’ha fet president a una persona espanyolista, que en el seu moment va votar a favor de la llengua valenciana i que amb les mesures que ha impulsat el seu partit ha quedat demostrat que no té cap interés en preservar la llengua catalana, cada cop més amenaçada.
No es tracta d’un tema de dretes i esquerres només, ERC deia que era tant important la qüestió nacional com la social, mentia. Ha quedat clar, per segona vegada han pogut escollir i s’han decantat pel PSC-PSOE.
Tot i la intenció que té esquerra per demostrar el seu poder dintre del govern la majoria de gent veu a esquerra ara mateix com un partit seguidista i mut, Montilla us ha fet callar. I siusplau, no em surtis amb el tema de la tercera hora perque ha sigut un nyap. Al final es dona la decisió als instituts perque facin el que vulguin… tot un èxit! així és s’impulsa la llemgua si senyor.
A tv3, el senyor Treshorras o com s’escrigui cada cop incorpora més castellanoparlants en sèries, clar, per intentar copsar la societat catalana, serà que no tenim canals en castellà…
Potser per vosaltres el vostre aliat natural no és CiU, però sincerament, no crec que ho sigui tampoc el PSC. Després de cessar a tota ERC del govern vau tornar a pactar amb ells, espero que la dignitat que voleu per Catalunya no sigui la mateixa que té actualment esquerra, tot i que sembla que esteu fent esforços per embrutar la imatge del nostre país. A les municipals esquerra ja va baixar molts vots (gran part se’n van anar a les CUP), i continuarà perdent vots com no canviï la seva política de pactes ja que la gent comença a estar farta d’aquests tristpartits per mantenir-se al poder.
La suma de tres perdedors no fa un bon govern.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s