Perqué volem.

12 03 2007

(escrit el dissabte 10 per la nit)

Ara estic a l’Octubre, mentre escolto en directe a Feliu Ventura i reflexiono sobre les meves cosetes. València no és com ens la pinten sovint: capital de la Comunidad, barraca de neofeixistes i terra de gent que ja a abandonat. La capital del Túria és molt més que totes aquestes fantasmades. És una ciutat desperta i digna, cap i casal del País Valencià i amb moltissima gent disposada a plantar cara dia a dia a totes les injustícies.

Avui, després de dormir 3 hores, Anna m’ha despertat a les 8. Havíem d’anar al Palau de Congressos a ajudar a preparar l’acte d’Esquerra, sempre a les ordres de Teresa, un pel nerviosa però amb les idees fixes sobre el que s’ha de fer. Cap a les 4 de la vesprada van començar arribar les primeres persones (i també els blaveros i feixistes).

Veure com de la plana d’asfalt valenciana anaven sortint valencians i valencianes independentistes, d’esquerres i de totes les edats per totes bandes va animar-me molt, Esquerra del País Valencià és un projecte i una realitat molt il·lusionadora i en l’acte de dissabte va notar-se, per exemple, en com molt dels assistents a l’acte van jugar-se el físic a l’haver de passar entre els feixistes i blaveros. Si no és gracies a la il·lusió i l’esperança, ja em direu a mi d’on es treuen forces per tirar endavant.

A l’acte, parlaments d’Heras, Carod, Puigcercós i Agustí Cerdà. 2 valencians i 2 principatins. Voldria destacar Agustí, que em va saludar a l’Estació del Nord amb un “Hòstia! Tu deus ser l’altafullenc!” seguit d’una apretada de mans que va mostrar-me com de content i il·lusionat està Agustí. Ell lidera un projecte i un equip de persones que volen el millor País Valencià, que volen un sud digne.

La ciutat doblement lleial té molta gent que l’hi correspon al seu propi emblema. Gent que aquets darrers tres dies m’han demostrat que és treballar de valent malgrat que d’altres et diguin que perds el temps. El temps no es perd mai, doncs demà el sol tornarà a sortir.

A les properes eleccions, després de saber quants regidors traurem Esquerra d’Altafulla, el primer que faré serà trucar a Anna i felicitar-la, independentment dels resultats. Es mereixen el millor, i el País Valencià d’esquerres se’ls mereix. A mi València, igual que Berlin m’ha enamorat, potser és que m’enamoro fàcilment, però el fet de pensar que l’any que ve podria estudiar a València i ser valencià d’adopció… m’il·lusiona, perquè vull.

Advertisements

Accions

Information

5 responses

12 03 2007
Anna

Gràcies per compartir aquestes passes endavant d’Esquerra al Pais valencià amb nosaltres. Ahir vam fer valència una mica més valenta i una mica més digna

Espere que ens retrobem aviat. Una abraçada

12 03 2007
Anonymous

La veritat es que València enganxa i sempre que hi vaig torno amb les piles carregades.

el nostre valencià el català de tots!!!

12 03 2007
Josep Amílcar Albert

M’alegre de que ho passes tan bé pel sud dels nostres Països. Sigues benvingut i ja saps on tens casa quan vulgues venir pel sud, del sud del teu País.

Carod dixit: la llengua que yo vos parle no és més meua que vostra, la meua llengua és la vostra perquè jo parle la vostra llengua; el meu país és el vostre perquè jo sóc del vostre país; la meua nació és la vostra perquè jo sóc de la vostra nació.

13 03 2007
Anna

D’ACORD, D’ACORD

(del poema George Grosz de Marc Granell)

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers
en mans de policies i ministres
de sanitat, educació i justícia.

Hi ha ministres que saben a cadàvers
suculents i cofois quan es passegen
pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.

D’acord. Les vesprades no sonen.
D’acord, d’acord. Els ministres no saben a res.
D’acord, d’acord, d’acord. Els policies són sagrats
i naixen
del ventre immaculat de la innocència.

Qui vulga dir mentides
que òbriga la finestra
i mire
i cante el que hi veu
perquè el que hi veu
no passa.

Hi ha revòlvers que llepen com els dits
savis i eterns de la puta més cara del bordell
el forat ferit del cul de cada somni.

doncs això !

14 03 2007
Antonio

Afortunadament, el País Valencià és molt més que terra de feixistes i blaveros; per sort, els segons gairebé no existeixen més enllà de l’àrea metropolitana de València, encara que els primers… Uf… Però pense que un ideari com el d’Esquerra és massa ‘dur’ per a la idiosincràsia del País Valencià, sobretot per a la de diverses comarques. Considere a més un error que a les pròximes eleccions l’esquerra nacionalista del País Valencià acudisca fragmentada, ja que crec que tots els vots en suma podrien contribuir a propiciar un canvi de govern que tanta falta fa per aquestes terres.

De tota forma, però, m’alegra que t’hages pogut endur una imatge del País Valencià diferent a la dels estereotipus que tant de mal fan (i que, en els anys que vaig passar a Catalunya -“al Principat”, per entendre’ns- vaig poder viure de ben a prop). Patim diversos efectes de les polítiques de dreta (el malbaratament dels recursos públics és el més evident), però això tampoc és un lloc militaritzat on no pots dir el que penses, ni on la gent calla per por o desídia. Hi ha molta gent compromesa amb la seua terra (i no m’estic referint a cap marca electoral, no confondre’s) que creu que la situació es pot canviar. Per això crec que la unió de tots (o, més ben dit, l’entesa de tots) és molt important.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s