Entre medicaments i actes.

15 10 2006

Ahir va ser un dia força mogut, amunt i avall. Primer cap a Barcelona, a l’acte central de les JERC, on uns 400 militants ens varem reunir en un dinar per homenatjar a Víctor Torres (91 anys), fundador de les JERC i a Núria Pi i Sunyer, fundadora de les JERC de Londres a l’exili, curiosa secció local! Veure com 75 anys després aquets dos militants de les JEREC seguien al peu del canó realment em va animar moltíssim, però veure l’emoció d’ells pel fet d’estar envoltats de 400 joves que seguim la seva lluita, això ja no té preu. Com se sol dir, la lluita continua avui com ahir.

El parlament d’en Víctor Torres (que ara mateix deu estar present a l’homenatge a Lluís Companys a El Tarròs… aquest home no para!) va estar carregat d’emocions i molt de sentiment, coses molt importants per començar amb força la campanya que ens ve al damunt. Més endavant el portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, seguit dels candidats i candidates de les JERC al Parlament del Principat, va fer el seu parlament, i per acabar, el Secretari General d’Esquerra, Joan Puigcercós també va dir-hi la seva.

Quan va acabar l’acte, la gent de les JERC del Camp varem voler anar a visitar la nova seu d’Esquerra… primer no la trobàvem (nosaltres buscàvem al 116 del Carrer Calàbria) i després, quan varem anar a l’adreça correcta (Calàbria 166) ens adonem que la jornada de portes obertes era de 10 a 2… res, varem fer un cafè i jo i el meu senyor refredat, cap a Tarragona que hi ha Correllengua i el Jordi Rofes esperant-me. Realment a la Plaça del Rei (rebatejada per els organitzadors del Correllengua com a Plaça de la República Catalana) feia molt de goig i el concert de Pepet i Marieta va animar molt a la gent… sobretot quan el cantant va despullar-se… per acabar la jornada, el Rofes, el Gerard Castells i jo (zako, zako…) varem anar al Dotzè a beure alguna coseta i a xerrar (jo no gaire… coi d’afonia!) sobre com arreglar el món, o la regió del Camp, poc a poc…

… i així vaig ventilar-me el dia d’ahir, entre medicaments i gent de les JERC, gent que estic contentíssim d’haver conegut, perquè com bé em deien el Gerard i el Jordi ahir, mai se sap quan pot necessitar, ja no uns companys de les JERC, sinó uns amics amb els quals comparteixes militància política. Un salut a tots els militants de les JERC i JERPV amb els quals he compartit alguna cosa més que militància política!

Anuncis

Accions

Information

One response

27 10 2006
Anonymous

El zako més que parlar escrivia. Per sort ja està recuperat

Gerard Castells

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s