Exiliar-se d’Altafulla?

Qualsevol persona de fora d’Altafulla que l’hi arribi informació mitjançant els mitjans de comunicació comarcals, ja que són dels unics que s’han fet ressó de la crisi política que estem vivint, de ben segur que tindrà una visió un tant erronia de la realitat. Aixó ho dic avui, però fa dies que ho penso, per què a la bustia de casa hi havien dos butlletins, el d’AUPA i el d’IDEAL, que m’han fet pensar sobre la situació dels partits de l’oposició.

En la meva opinió, en el darrer ple aquets partits van aferrar-se a uns arguments polítics d’un nivell de la categoria de la invasió militar de l’exèrcit espanyol a l’illeta de El Perejil: Ridicul. Quan vaig sentir a la regidora d’AUPA dir “Senyor Alcalde, pot dir-nos perquè els Reis Mags no van donar la mà als nens?” (o una cosa aixina), vaig pensar “Apaga y vamonos, jo marxo a l’exili a Sueca”, jutgueu vosaltres mateixos el gran nivell polític que tenim a Altafulla comparant amb el video que us poso a dalt… la questió és criticar. Del tema de la revista només diré que ara mateix no recordo cap entrevista, en l’epoca AUPA-PSC, al regidor d’Esquerra.

També em va sorprendre que el PSOE digues, mitjançant el vot en contra en la proposta de nomenament del nou gerent del Patronat d’Ensenyament i la intervenció del seu portveu municipal, de que no tenen gens de confiança amb el candidat, mentre que l’acusació per part d’AUPA era que amb el nomenament d’en Guillermo Alonso es “polititza en excés les escoles”… suposo que la gent d’AUPA mai voldrà pactar amb el PSOE, partit conegut a nivell estatal també amb el sobrenom de “La colocadora”, ja sabeu, si ets del PSOE, tens feina a l’administració.

Altra cosa que em sorpren per part dels i les socialistes és la critica al no funcionament del Consell de Joves. Potser la regidora Cristina Magriñà, que diria que no té més de 30 anys d’edat, podria donar exemple i apuntar-s’hi… i parlant de joventut, llegeixo al butlletí d’IDEAL el següent titular: “Preocupació del present i futur dels joves d’Altafulla”. Pensava que hi posaria quelcom sobre accés a l’habitatge, la precarietat laboral, poques beques per als estudiants… doncs no, segons Independents d’Altafulla ara el que fa falta és un Bar musical amb sala de ball inclosa, toma moreno!

En fi…

Vot d’esquerres: català o espanyol.

Sempre que veig la candidata del PSOE per Barcelona a la televisió, no se perquè, l’enganxo fent declaracions criticant el PP, i no exposant les seves idees o motius bons per a que la gent la voti. Suposo que els socialistes, lluny de poder vendre quelcom de bó a les nostres terres, han de sortir amb el fantasma del PP i que dolents que són… com si els candidats del PSOE fossin tots uns sants i santes. Doncs avui escriuré d’això, del Santoral del PSOE i perquè un català o catalana no hauria de votar llistes socialistes.

José Bono, cap de llista per Toledo, avui mateix, i sota l’excusa de la legalitat vigent, ja ha dit que si és President del Congrés tal i com vol Zapatero, no permetrà l’ús del català a la cambra baixa espanyola. Així doncs, qui voti el PSOE a Catalunya, ja sap que vota: el no ús de la llengua catalana i la seva prohibició, tal com es feia en temps de Franco, però ara sota les ales de la “gauche divine”.

Magdalena Álvarez, cap de llista per Malaga, o també coneguda com a Maleni i recordada per a tots aquells i aquelles que hem patit la seva soberbia, ja sigui amb el famos “ni partià, ni doblà” o posant dates a l’arribada del TGV a Barcelona amb fins purament electoralistes. Que votes al PSOE en territori català? Doncs allà vosaltres, però estareu votant, i premiant, a la culpable de que molta gent (entre els quals m’hi conto) perdes a finals del 2007 tan temps com diners. I encara tindrà la valentia, com va insinua, de venir amb TGV a fer el darrer mitin del PSOE a Catalunya…

Alfonso Guerra, cap de llista per Sevilla, personatge conegut per les nostres terres per haver presumit en un acte de les joventuts socialistes d’haver-se carregat l’Estatut català votat pel nostre Parlament el 30 de setembre, tota una prova del respecte de l’esquerra espanyola cap a la voluntat de ser del poble català. Per tant, ja veieu, votar qualsevol candidat del PSOE als Països Catalans serà com legitimar les mesures contraries a les decisions catalanes per part de les institucions espanyoles. Per cert, aquest personatge, és diputat al Congrés des de la transició…

Mentre als mitins que el PSOE farà a les nostres comarques presumiran de catalanisme, a l’Espanya profunda, i la que mana després de tot, el sociata de torn anirà receptant espanyolisme ranci d’esquerres. Com veieu el PSOE també té els seus Acebes, Esperanzas i Zaplanas. Els 6 personatges segur que haurien coincidit de la mateixa manera a l’hora d’actuar, per tant, si alguns catalans o catalanes tenen por a votar els populars per aquets motius, per quina rao haurien de votar a un socialistes que actuen de la mateixa manera? Amics i amigues federalistes, hi ha alternativa: la sobiranista.

Nou cicle, mateix combat.

Ja diuen que la vida són cicles, i avui a les JERC del Camp n’hem tancat un per obrir-ne un altre de nou. Al Casal d’Esquerra de Tarragona, el jovent de l’esquerra independentista del Camp de Tarragona ens hem trobat per a celebrar el VIIé Congrés Regional i triar una nova executiva, de la qual en formo part gracies al suport rebut per la resta de la militancia.

En el cicle que tanquem deixo la tasca com a Secretari d’Imatge i Comunicació, amb en Marc Anguera com a Portaveu (el meu pare polític), la Núria Gavarro com a Secretaria d’Organització i Finances (la meva mare política) i l’Arnau Sabaté a la Secretaria de Medi Ambient. Sembla que no, però en dos anys tela la feina que hem fet: cada any una Calçotada Independentista a Reus, una Escola de Formació a Altafulla, la campanya Espanya és Fracàs… i més cosetes que podeu trobar a la web de les JERC del Camp.

Però com deia, ara obrim un nou cicle, aquesta vegada amb l’Oriol Nicolau com a Portaveu, jo a la Secretaria d’Organització i Finances, la Milvia Morera a la Secretaria d’Acció Política i Formació, en Dani Rodríguez a Imatge i Comunicació i la Rosa Siscart a la Secretaria de la Dona. Som un equip de gent amb una pista de dos anys per correr: fer una expansió territorial amb més militancia i noves seccions locals a les comarques de l’interior del Camp de Tarragona, continuar realitzant els actes ja consolidats com la Calçotada Independentista i fer-ne de nous com el festival de grups novells en català MusiCamp que tenim en ment i potenciar la nostra presencia al carrer, per dir algunes de les accions que volem portar a terme.

La veritat és que estic força engrescat, tinc ganes ja de començar a fer territori pel Camp de Tarragona i contribuir a fer de les JERC un projecte més solid del que ja és ara mateix. Crec que hem format un equip molt treballador, paritari i amb molta capacitat de treball, que juntament amb la gent de les diferents seccions locals podrem contribuir plegats al nostre objectiu: la independència dels Països Catalans socialment justos.

A elles, a ella.

Aquests darrers dies els he passat al País Valencià, de nou, i com sempre, torno carregat del que alguns dirien “energia positiva” i alguna cosa més. Divendres vaig anar a la presentació del llibre de monolegs Femení singular (Ed. Bromera) de l’alginetí Urbà Lozano. Cada relat és una història independent, sempre protagonitzada, logicament, per una dona. A la presentació del llibre les noies (i Emili, i el xic de Bilbao, i…) de l’Últim Toc van representar alguns d’aquets relats que van fer-ho pasar d’alló més bé a tota la gent que omplia la Biblioteca Suecana, que n’era molta.

Era preciós veure com un acte com aquest estava ple de gent: uns ensardinats a les escales, d’altres mirant l’espectacle pel reflex de la porta de vidre… i els més previsors, sentats a les cadires. Tot per saber d’un llibre d’autor valencià, en valencià i presentat en un poble valencià… i després diran que aço és Espanya, i un colló! En aquell acte es respirava un País Valencià viu amb les idees clares, arreu de les nostres comarques fan falta més llocs com Sueca, i no només al sud, sinó que també a molts llocs del Principat: sóc dels que creuen que és al Principat on hi ha major percentatge de blavers per cada 1000 habitants. A l’acabar l’acte, vaig comprar el llibre per a que Urbà Lozano me’l firmes, moment que vaig aprofitar per a parlar una estona amb ell i preguntar-li si tenia previst fer presentacions per aqui al Principat. “No hi ha feedback”. Una llastima.

Segon Lozano, quins tipus de dones hi ha? La iniciàtica, la previnguda, la resignada (o no), la voluptuosa, la calculadora, la indecisa, la indignada, la clàssica, la perseverant, la romàntica, la viciosa, l’afalagada, la cosmopolita, la reivindicativa, la ordenada, l’autèntica, la incompresa, la aseptica, la enyoradissa, la dispersa, la reflectida, la mitòmana, la voraç, la patidora, la terminal… i la meva preferida i que em quede, se’ns dubte, la genuïna.

Però en la seua versió independentista. Sense blau, si us plau.

És l’hora del jovent.

ARTICLE PUBLICAT AL PLAÇA DEL POU

A la campanya electoral de les passades eleccions municipals, Esquerra i les JERC vam estar explicant la necessitat, tant als actes com al nostre programa electoral, de crear eines per tal d’impulsar unes polítiques de joventut eficients i que mirin de resoldre les preocupacions dels i les joves, anant més enllà de l’organització de festes i d’altres activitats de lleure, mirant de resoldre les preocupacions reals dels jovent.

Seguint l’ideari republicà del nostre partit, creiem necessari el debat i la participació, i és per això que ja fa uns mesos va aprovar-se la creació d’un Consell de Joves local, una eina que permetrà al jovent del poble mostrar les nostres inquietuds, reivindicacions i propostes als representants polítics. A més a més, també permetra tenir representació al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i dir-hi la nostra per tal de que la Secretaria General de Joventut la sàpigui de forma directa i real què és alló que volem el jovent del país.

Una altra de les tasques que el Consell de Joves haurà de portar endavant, serà la conscienciació als nostres polítics, mitjançant la nostra participació al Consell, de que les polítiques de joventut van més enllà d’organitzar festes: com a joves tenim preocupacions en temes d’habitatge, precarietat laboral, salut o mobilitat: volem contribuir al desenvolupament d’Altafulla en tots els ambits des del nostre punt de vista. La veu del Consell de Joves ha de ser interl.loctura directa del jovent d’Altafula amb la regidria de Joventut per a que aquest sàpigui de primera mà les necessitats de la gent jove i transmeti al govern local que s’ha de fer en les polítiques que ens afectin.

Des de la regidoria de Joventut s’ha posat la primera pedra: crear el Consell de Joves per escoltar-nos. Ara ens toca als i les joves posar la segona pedra i participar, desmentint tots els topics sobre la participació juvenil, i començar ja a fer d’Altafulla el poble on volem viure, ara i en el futur.

PD: Al video, el “Compromis” d’alguns al País Valencià… per flipar una estona. Demà cap al sud de nou!

Molinera per a estona!

Ahir, dia dels inocents, més d’un, dos i tres militants d’Esquerra vam fer la inocentada de que deixavem el partit i anavem, seduits per la Casa Gran del Catalanisme, a CiU. Com ja he dit, tot mentida, que ningú pateixi, que almenys jo d’Esquerra no m’hi moc pas, queda molta feina a fer en aquest partit, que l’hi acabes agafant carinyo i tot, en tots els seus nivells: a Altafulla, a la comarcal i la regional amb la gent que apostavem (i apostem encara) per en Jaume Renyer i a nacional sota el paraigües d’Esquerra Independentista.

Els comentaris que hem vau deixar deien de tot, però em concentraré amb en Joan Charles, que no va caure en el dia que estavem i va arribar a fer trucades a en Jordi Rofes per saber, del tot preocupat, que coi pasava que els d’Esquerra Independentista marxavem a CiU, arribant a no poder dinar gairebé. No pateixis, que ens veiem com a molt tard al proper Consell Nacional d’Esquerra.

A en Quim i a en Ferré, no patiu tan per les fragmentacions internes d’Esquerra, que només són corrents crítics, i no partits nous en potència. A més, no crec que jo acabi mai a CiU, si abandones el projecte d’Esquerra seria per anar a una altra organització d’esquerres i independentista. Ho sento, però estic segur que ja teniu gent capaç ;-).

Per últim, m’he obert un Fotolog, on aniré penjant fotos que faig al llarg del dia amb el mobil, amb el bluetooth ho paso al Mac, i apa, ho penjo! Ah, la imatge que veieu, una postal que he fet per Equerra d’Altafulla.

Bones festes i bon 2008!

PD: AVUI M’HE ADONAT QUE AQUEST ÉS EL MEU ESCRIT NÚMERO 100… A COSTAT PERÒ HI HE ARRIBAT!