
Ahir va fer dos anys que vaig entrar a militar a les JERC. En aquesta organització he conegut belles persones i millors amics i amigues, considero que he apres molt de la política i com funciona… però un dels meus maxims valors, la coherència, s’ha vist trait: principalment per ser militant d’un dels partits que han fet President de la Generalitat a un espanyol, però no només això. Hem demostrat que fem qualsevol cosa pel poder, com per exemple, no deixar que la llista més votada sigui la que governi.
Quan Artur Mas va presentar la Casa Gran del Catalanisme, jo hi era: gairebé dos hores en peu van tenir la seva compensació. Des d’aleshores porto tots els dies pensant-hi sobre com la política, a partir del meu partit, Esquerra, a traït els meus ideals sobre la coherència. Per això, i com diria aquell, dic prou. Abans de continuar amb lluites d’idees (i ideals) en el si d’Esquerra en les mil i una convocatories que rebem la militancia (consulta sobre el vot a l’Estatut, Conferència Nacional, Congresos Regionals, Assamblea local…) prefereixo anar a un partit on els dirigents tinguin les idees solides malgrat que la militancia de base no opini gaire.
Dono el pas i em poso al servei, del que faci falta, de’n Joan Spuch, regidor de CiU a Altafulla, d’en Quim Amoros, cap comarcal de CiU i com no, i des de la modestia, d’Artur Mas, proper President de la Generalitat. Té molt a veure l’entorn proper, per una banda, el meu tiet Xavier Farriol, regidor de CiU a Vila-Seca, que parlant el dia de Nadal mentre dinavem va fer-me fer la meva reflexió final, i per l’altra, els amics i amigues que no són d’Esquerra, però que m’han animat molt, massa i tot avegades, demostrant-me que el hooliganisme no arriba enlloc.
Així doncs, els carnets d’Esquerra i les JERC de que tan presumia no fa molt ara, estan per els volts de Sant Antoni entre la natura, mentre que ja he enviat la meva solicitud d’afiliació a CiU. Noves idees que axafen les antigues, jo sóc català (és la meva manera de ser espanyol), però antics companys del País Valencià, ho lamento molt però vosaltres sou espanyols, Duran i Lleida, agradi o no, porta raó: la independència no és el camí, però això no significa que deixe’m de treballar per la nostra terra des de tots els fronts: a Barcelona amb Mas President i a Madrid amb Duran de Ministre.
Comença un nou viatge.
PS: Josep M. Alasà, Montse Casanoves, Hèctor López, Amadeu Saurí, Jaume Pamias, Jordi i Anna Sans… espero que comprengueu el meu pas. Marc Anguera, Núria Gavarro, Jordi Rofes, vosaltres, que us considero els meus pares en política sou dels qui he apres més, malgrat el pas que faig. Antic companys de les JERPV, feu com aquell, i aneu al Bloc. A tots una abraçada.
PS2: Ja aniré remodelant el bloc als canons visuals de CiU.
Comentaris Recents