Allò que ens fa mal, s’elimina

6 07 2009

prou

Sempre he sentit que el nostre subconscient tendeix a eliminar aquells records que ens fan mal o perjudiquen la nostra salut mental. Segurament per una raó semblant, per fer fora aquells fets que fan mal al conjunt de la societat, el col·lectiu Prou! va organitzar-se farà més d’un any per promoure una llei que prohibeixi les matances de braus al Principat de Catalunya.

Per començar, dir-ne “cursa de braus” em sembla un insult al respecte a la vida. És com si l’Holocaust que va patir el poble jueu l’hi diguéssim “dutxes de sionistes” o algun altre tipus d’eufemisme per amagar el que és una realitat, que ambdós casos, l’Holocaust i el tema dels braus, era i és una matança indiscriminada.

A més, aquesta iniciativa que té el suport de gairebé 200.000 signatures, permetrà aclarir i ordenar una mica el mapa cultural del nostre país. Amb la feina feta pel col·lectiu Prou! el poble català podrà fer fora d’una vegada per totes un tret cultural que, per a res del món, és propi dels catalans. Nosaltres som més de fer constructius i creatius només he de veure la cara dels turistes europeus davant les “human towers”.

Si els espanyols, amb el suport del seu anormal Estat, volen que un dels seus trets d’identitat cultural sigui clavar espases a animals de mitja tona i amb banyes mentre aplaudeixen al veure com treu sang el pobre animal, allà ells. Deu ser que volen mantenir el record de quan amb la descoberta d’Amèrica, van aniquilar els pobles natius d’allà.

Ara bé, si no eliminen aquest record del seu subconscient nacional espanyol, serà que això de matar a sang freda, davant d’una multitud i convertint-ho amb un espectacle (…i de pas utilitzar-ho per promoure el seu peculiar i sadomasoquista turisme cultural…) deu ser que no ho consideren un fet que fa mal, el seu cervell de uconsiderar-ho quelcom saludable. Són ben rars aquests espanyols.





Història capritxosa

2 07 2009

A vegades em dona per perdrem per la biblioteca de Tarragona, i no fa molt m’hi vaig passar una estona fullejant diversos exemplars del llibre que edita cada any el Centre d’Estudis d’Altafulla. L’objectiu era trobar informació sobre la situació política d’Altafulla al llarg de la II República, i en concret, de l’Esquerra Republicana d’aquells anys. Com veieu els temps canvien!

Gràcies a les dades que he anat trobant i m’han anat comentant, arribo a que Lluís Punsoda i Marques ser l’alcalde d’Altafulla, adscrit a ERC i acompanyat de 2 regidors més del que avui és el partit on milito. Al 1936 el Ple altafullenc estava completat per 3 regidors de la CNT i 1 de la Unió Republicana i un altre d’Acció Catalana Republicana. Un panorama polític divertit on convivien nacionalistes, federalistes, independentistes, anarquistes i republicans.

Però les sorpreses no acabaven aquí. A finals de maig del 1931, la gent de l’entorn del futur alcalde Punsoda van obrir un Casal Republicà al poble, concretament al Carrer de la Barceloneta 15. Vet aquí com de capritxosa és la història, doncs les properes eleccions municipals del 2011 estan previstes pel mateix cap de setmana que just farà 80 anys de la inauguració d’aquest Casal.

La veritat, això m’ha fet pensar força en la situació dels republicans locals dels anys 30 i la dels seus descendents avui, els i les militants d’Esquerra d’Altafulla. A la secció local ja portem un temps amb la tasca pendent de celebrar un Congrés local, que estic segur que serà la primera pedra per encarar bé les properes municipals. Poc a poc, el projecte republicà altafullenc va sumant més gent i més complicitats… i els resultats estaran al caure!

Per cert, a l’esclatar la Guerra Civil espanyola, l’Alcalde Punsoda va dimitir. “Els altafullencs hem de fer la guerra!”… i cap al front a lluitar! Y a hora el pueblo que se alza en la lucha con voz de gigante gritando: ¡adelante! Uf!

Y ahora el pueblo
que se alza en la lucha
con voz de gigante
gritando: ¡adelante!