Hi ha una sentencia fusteriana que m’agrada molt, que anteriorment ja vaig comentar. L’il·lustre suecà deia que ell només era unitari amb aquells que lluitaven al seu costat. Entenent que aquesta lluita no era altra que la llibertat social i nacional dels Països Catalans, i que si estan al seu costat és perquè comparteixen uns objectius comuns pels que val la pena deixar-se de sectarismes i unir forces.
És per això que em sorprèn la situació actual de l’independentisme. Potser deu ser perquè, malgrat els anys que portem en la cerca d’uns Països Catalans lliures, no hem acabat d’aclarir un parell de coses. L’objectiu independentista pel qual exercim la nostra militància política i la identitat dels enemics polítics actuals que ens impedeixen assolir aquestes fites socials i nacionals.
Per resoldre aquest segon aspecte, l’independentisme ha d’assumir un nou paper, lleig però necessari, el de delator. Fa uns anys vam arribar a presentar com a simpàtics al PSOE, avui ja hem vist que és un llop amb pell de xai. Ara és necessari, que des del municipalisme, s’interrogui i qüestioni l’ideari, la praxis i la militància política dels 4.857 regidors i regidores del PSOE als Països Catalans.
Que des dels Plens de les viles i ciutats del país se’ls posi contra les cordes. Que quan un poble no es pugui permetre per motius econòmics fer noves guarderies, obrir nous centres de salut o construir equipaments i habitatges socials, els representants locals de l’independentisme facin veure a la ciutadania que això és culpa de l’espoli fiscal al que ens tenen condemnats el govern espanyol de torn, ja sigui del PSOE o del PP.
Potser ja és l’hora de perdre les manies i dir les coses pel seu nom. Aquests regidors i regidores del PSOE potser a la França de la Segona Guerra Mundial serien titllats de col·laboracionistes. I en una situació de crisi com l’actual és encara més necessari denunciar aquells que són copartíceps de la situació que patim, des de totes les institucions, començant pels Ajuntaments, la institució més propera al ciutadà.
Enfront això, els delegats de Zapatero als pobles del nostre país tenen dues opcions. Entossudir-se en la seva militància al PSOE per defensar el nacionalisme espanyol que ordena retallades econòmiques amb conseqüències socials per la ciutadania catalana. O evolucionar, rectificar i passar a militar a l’esquerra independentista en benefici de la gent que més pateix la crisi als Països Catalans. Arribats a la situació d’asfíxia actual, això és el caixa o faixa.
Comentaris Recents