Fil directe amb l’Alcalde.

Un cop al mes, l’alcalde d’Altafulla té una cita d’una hora amb els oients d’Altafulla Ràdio al programa Fil Directe amb l’Alcalde. Ho podeu escoltar en directe el primer dimecres de cada mes de 8 a 9 del vespre al 107.4 de la FM o per Internet, aqui amb Windows Media Player o aqui amb Quicktime. Podeu enviar les vostres preguntes omplint aquest formulari o a través del telèfon 977 65 06 93. Jo vaig enviar el següent mail:

Bones,

A la secció “Benvinguda de l’Alcalde” de la plana web de l’Ajuntament, el nostre alcalde diu textualment “Les noves tecnologies posen en contacte directe l’Administració i els ciutadans” i més endavant “Per això, convido a altafullenques i altafullencs a conèixer aquest espai virtual i a utilitzar-lo per poder treballar junts per una nova Altafulla, més diversa, plural, participativa i optimista amb el futur“.

A més, durant la campanya electoral l’Alcalde Gené va obrir un bloc del PSC, http://blocs.tinet.cat/blog/psc-altafulla. La primera entrada al bloc, a data de 4 d’abril del 2007, es titula “ALTAFULLA-PSC ENTRA A L´ALDEA GLOBAL“, on parla de les noves tecnologies, lo maco què és aixó dels blocs al permetre una major comunicació, el poder de la informació etc, etc, etc… l’última entrada al bloc corporatiu és a data de 2 de juliol, i no és un article de l’Alcalde. No és un retret, només una apreciació. Així doncs, curta vida al bloc de l’aleshores 1º Tinent d’Alcalde.

Els dos regidors d’ABG tenen bloc (el Sr. Farré escriu de tant en tant i la Sra. Méndez-Vigo el té abandonat des de l’abril passat), PAU en té un (d’allo més actiu, per cert), AUPA va abandonar el seu espai web a l’entrar al govern sorgit de la moció de censura, en Joan Spuch de CiU va fer una petita incursió blocaire que va acabar amb la campanya electoral, IDEAL té una web que no toquen des de les eleccions i Esquerra d’Altafulla tenim un bloc que actualitzem de tant en tant. El PSC no té web local (almenys no la he trobat) i com deia el bloc abandonat… el PP d’Altafulla directament a Internet no existeix. A més, als enllaços altafullencs hem de lamentar la perdua del Altafulla Confidencial, sorgit per cert, d’un bloc on s’hi podien fer porres electorals. D’alló més divertit.

La meva qüestió per l’Alcalde, és si contempla obrir-se un bloc on explicar de forma periodica la seva tasca i la del seu govern al capdavant del nostre Ajuntament. Hi ha molts altafullencs i altafullenques que s’informen per Internet.

Una abraçada.

1.Introducció

A mi això de la política va començar a agradar-me per dos cantons diferents. El primer a partir d’escoltar el debat del “Estado de la Nación”, quan l’aleshores diputat a les Corts espanyoles, Joan Puigcercós l’hi va deixar anar a l’ex president de l’Estat espanyol que “A usted señor Aznar, en ser franco no le gana nadie.”, això era l’any 2002 i veníem de la l’antidemocràtica Llei de Partits, de l’elitista Llei Orgànica d’Universitat o del faraònic Plan Hidrológico Nacional. El discurs d’aquell dia del ara President d’Esquerra, en aquell moment em va fer decidir de forma gairebé definitiva la meva tendencia política. Ja tenia clar que jo era català i d’esquerres, però no sabia qui em representava. Vindria el 2003, els 23 diputats d’ERC al Principat, jo content per casa la nit electoral i mons pares fent una cara de no entendre res… un fill amb la política com a afició?

Però a mi això de la política nacional (aleshores el meu país era Catalunya, els Països Catalans n’hi ho coneixia gairebé) em quedava lluny, almenys més que ara. És a principis de 2005 que veig que la política municipal és lo meu. Va ser en un acte d’ABG en contra de la creació d’una empresa mixta d’aigües a Altafulla. Ja feia temps que seguia als ecosocialistes, en Fèlix Alonso m’agradava als plens i un dia vaig preguntar-li un parell de coses: si hi havia independentistes a ABG i si hi podia participar, obtenint dos respostes afirmatives. Aleshores, no se perquè, vaig deixar l’opció roig-i-verda a un calaix i va donar-me per penjar una estelada a l’habitació. És quan, parlant-ho amb la Laia Martinez, en Gerard Alasà, en Marc Roca, en Jordi Cascales, l’Anna Sans i més tropa, prenem la decisió de que hem de fer una secció local de les JERC i participar amb Esquerra d’alguna manera o altra amb l’objectiu de dinamitzar una mica l’independentisme a altafulla i amb dues dades al cap: a les eleccions espanyoles de 2004 ERC va treure el 20% dels vots i a les municipals de l’any anterior un 11%.

Segur que tots els objectius i projectes que teníem s’han quedat per sota de les expectatives, en gran part, mea culpa. També és cert que les coses no són tan senzilles, una prova n’és el 7% de vots a les municipals del 2007 malgrat l’esforç i la feina feta. Però crec que a Esquerra d’Altafulla se l’hi ha donat una empenta important que es notarà a llarg termini, amb noves idees i sobretot nova gent, amb nous militants i simpatitzants que fan una tasca genial, aportant un discurs nou que donarà els seus fruits més endavant… al 2011 potser? Tot això avui no se perquè ho escric, jo volia comentar un altre tema… però millor, així ja tindré un altre escrit fet, i de política municipal, regidors no adscrits i llistes electorals. Però sense sang.

Què volem.

MISHIMA – NEIX EL MÓN DINTRE L’ULL

Potser ens hauríem de preocupar
si totes les coses que hauríem d’haver resolt
no les hem resolt encara.
Poc a poc se’ns ha anat acumulant la feina
i tot està per fer.
Les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,
de tan secretes, de tan callades.
Encara s’han de complir
si és que s’han de complir algun dia.

Que mai hem plantat cara als nostres somnis
Però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps.

Què volem ser.
Què volem dir.
Què volem ser.
Si ho tenim clar.
Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi? Compto amb tu?

Sí, potser ens hauríem de preocupar.

De fet, jo em preocupo,
i de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa
d’un dia per l’altre me’n oblido.
I a la llarga, què vols que et digui.
Al final de tot, no sé com, ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento
Em tranquil•litza, no sé com, però em tranquil•litza

Estic tranquil
Tranquil…..

(Això ve a dir que torno a l’activitat blocaire)