Les persones estem fetes de valors, i en política de valors n’hi han per a tots els gustos. Darrerament el valor que més titulars de diaris, pamflets i fulles parroquials s’emporta és la solicitada unitat. Aquest procés unitari, com més ho sigui, més car serà per als partits que volem trencar amb l’ordre establert, doncs aquest consens tant gran desvirtua el nostre missatge polític, i a no tan llarg termini ens fa perdre suport social, és a dir, militancia i vots. Allò que ens dona força. Això els nostres enemics prou que ho saben. Tan les posicions que van des de l’autonomisme fins a l’espanyolisme optimista han apres que la millor manera de reduir l’independentisme polític és provocant-li un trencament entre el partit i les bases socials.
Ara, en una situació de crisi economica, és quan des d’Esquerra hauriem de presentar i defensar la nostra proposta. No la pactada de sota taula amb els companys de govern, sinó la que el nostre ideari polític planteja: prendre la independència nacional per assolir la igualtat social. Si la defensa d’aquets valors incomoda a PSC o ICV, i per tant, posa en perill el govern, no ens ha de preocupar, doncs estarem defensant allò què és nostre. Ja haurien de saber els partidaris d’Espanya, que van decidir manar juntament amb els i les independentistes. En canvi, si continuem al govern per defensar unes propostes que no s’adopten al nostre ideari, el que posem en risc és la nostra credibilitat davant dels ciutadans independentistes, per molta feina que fem a les institucions.
Clar que poden haver punts d’unió. Entitats com Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià en són una prova, doncs allò que uneix a la gent d’aquestes organitzacions són coses tan plurals i arrelades com la defensa de la nostra llengua. Però en allò que diferencia projectes polítics és on no hi pot haver unió, sinó tot el contrari. Sabem que tenim la raó, que l’espoli fiscal no és cap conte, doncs el que ara fa falta és una classe de polítics independentistes que tinguin posicions fermes, que facin cops a la taula quan calgui i que no els tremoli la veu a l’hora de plantar cara a l’espanyolisme.
Els procesos unitaris dilueixen els idearis dels grups més contraris de l’ordre establert, i els converteixen en cooparticeps de la perpetuitat d’aquest. És a dir, esdevenim culpables d’allò que denunciem. Per a un independentista hauria de ser impossible coincidir, en temes tan importants com el finançament, amb un federalista, autonomista o regionalista. Doncs cadascú, molt legitimament, té el seu punt de vista diferent. Com deia Joan Fuster, només sóc unitari amb els que combaten al meu costat, i afegeixo jo, amb l’esquerra independentista.
PD: La foto és d’avui al mati. Militants d’Esquerra i JERPV han penjat l’estelada a la Plaça de l’Ajuntament de València, en motiu de la Diada del 9 d’Octubre.
Comentaris Recents