Lamentablement, només una Anna.

Fa un parell de dies vaig signar el manifest “Jovent Independentista per la dignitat!”, al qual ja s’hi han adherit uns 80 companys i companyes de les JERC d’arreu dels Països Catalans. L’intent d’escenificar, per part de Gent d’Esquerra, el passat dissabte el suport de les JERC a la candidatura de Joan Puigcercós i Joan Ridao ha indignat i decepcionat a molts militants de la major organització del jovent independentista d’arreu del país, de la qual estic orgullós de militar i dedicar-hi, com tants d’altres militants, moltes hores de treball i esforç.

El manifest, en la meva opinió, descriu molt bé els fets succeïts i la major conseqüència: la pèrdua de confiança davant la imparcialitat de molts membres de la Direcció Nacional. Especialment la del meu Portaveu Nacional, Gerard Coca, que va comentar-me personalment més d’una vegada que ell, d’acord amb el seu càrrec al partit, mai faria un gest public de suport a una de les candidatures, fet que l’honorava, però que al no complir la seva paraula, escoltada també per els i les conselleres nacionals a Alacant el passat 26 d’abril durant el Consell Nacional, el converteix en un militant deslleial davant molts companys i comanyes de les JERC

En canvi, hi ha una genial persona que en tot moment a fet públic el seu posicionament davant la militància sense amagar-se’n. Que no ha traït mai a ningú, va amb la veritat pel davant. Una militant com poques n’hi han per la seva feina constant per l’independentisme d’esquerres. Una companya de partit que, malgrat no compartir un parell d’idees, la considero una dels millors valors i talents dels que disposa el conjunt del Jovent Independentista.

Ella, només pel fet d’haver estat a l’equip redactor de la Ponència Oficial (podria dir molts més motius) és la única militant de les JERC, que estava legitimada a intervenir i participar a l’acte de Gent d’Esquerra d’aquest passat dissabte. Doncs sempre actua de forma coherent i transparent, no té res a amagar ni a avergonyir-se, és de les persones més dignes que conec.

Potser en Gerard Coca, si vol ser un bon Portaveu Nacional, hauria d’aprendre determinades actituds i formes d’ella, però lamentablement, als Països Catalans i a l’esquerra independentista només existeix una Anna Peña.

Model de partit pel país

Hi ha la màxima en organització política que ens diu que cada partit s’organitza territorialment tal i com és el seu ideal d’Estat. La realitat està ple d’exemples: el PSOE i Izquierda Unida s’organitzen ambdós de la seva forma d’entendre, força singular, el federalisme amb Comitès o Executives Federals mentre que el PP té un model de caire centralista, on qui porta el pes és la seva Junta Central. En canvi a Esquerra sembla que tenim l’habitació desendreçada.

Si passem el model actual d’Esquerra a un model d’Estat ens trobaríem que tot el País Valencià seria un ens organitzatiu únic i les Illes Balears un altre, on els seu poder seria l’equivalent al del Camp de Tarragona o a la Federació de Girona. Analitzant amb més profunditat veiem que l’Executiva Nacional d’Esquerra, dels gairebé 40 membres només hi trobem un valencià, l’Agustí Cerdà com a President del partit al sud del país, i 2 representants de les Illes, en Joan Lladó en tan què és President d’Esquerra a les Illes i de na Esperança Marí com a Portaveu al Parlament de les Illes Balears.

Tenim, doncs, una Executiva Nacional que es veu representada gairebé exclusivament per gent del Principat, quan representa que apostem per un model de Països Catalans mentre que la direcció actual del partit ha regionalitzat Esquerra. Que s’hauria de fer? Doncs de la mateixa manera que l’objectiu és la independència de tres Repúbliques i federar-les, el que hauria de fer el partit és tenir 3 Direccions, una per a cada territori en condicions d’igualtat entre elles, és a dir, organitzar Esquerra Republicana en 3 federacions: ERPV, ERI (o com decideixi la militància de les illes) i ERC, sota el paraigües comú d’Esquerra Republicana, la dels Països Catalans lliures que volem construir.

Aquesta idea esta reflectida en una de les esmenes d’Esquerra Independentista que vaig presentar a la secció local d’Esquerra d’Altafulla, i que aquesta va aprovar. El Congrés d’Esquerra cada vegada està més aprop, i jo com a militant de les JERC i d’Esquerra tinc clar que la millor opció per al partit és la que representen en Jaume Renyer, l’Uriel Bertran, l’Elisenda Paluzie, l’Hèctor López Bofill, la Pilar Dellunde, en Toni Fullat, la Núria Arnau… gent del país i del partit.

Com fer oposició.

Article per al “Plaça del Pou” de maig

Al darrer ple de l’Ajuntament que va celebrar-se el passat divendres 25 d’abril (Diada Nacional del País Valencià, per cert), el nou equip de govern format per PSOE, PP, AUPA, IDEAL, PAU i un regidor no adscrit, va aprovar-se una rebaixa del pressupost de despeses, de gairebé 100.000 €, uns 16 milions de pessetes. Aquesta rebaixa va afectar a Cultura (40.000€), Festes (25.000€), Turisme (20.000€) i Esports (11.000€) i té com objectiu alleugerar l’actual crisi econòmica que patim a Altafulla. Davant de la votació de la modificació dels pressupostos, Esquerra d’Altafulla, teníem, principalment, dues opcions:

La primera, i la que no hem fet, era votar en contra d’aquesta modificació en els pressupostos municipals argumentant, amb la demagògia i mentires que ens tenien acostumats (segons AUPA, que Altafulla estigués en números vermells era fals) els actuals membres del govern, què és treia inversions a les diferents entitats que treballen dia a dia pel poble, què és deixava d’oferir una interessant oferta d’oci, què és retiraven inversions al turisme que tanta riquesa ens aporta o què el nou govern no apostava per l’esport local i de base en treure diners a la partida de la Regidoria d’Esports.

La segona, què és la que hem fet sense dubtar, és donar suport a aquest reajustament pressupostari, votant-hi a favor. La situació que viu Altafulla necessita d’una resposta col·lectiva, ja ho dèiem quan estàvem al govern mentre, l’aleshores oposició, ens torpedinava amb demagògia. Així doncs, Esquerra d’Altafulla, amb un exercici de responsabilitat i tenint en compte la greu situació financera, que el govern AUPA-PSOE de la legislatura 2003-2007 ens van acabar portant, vota si, ja què entenem que ara és el moment de reajustar i modificar els pressupostos d’Altafulla per sortir del sotrac econòmic.

Esquerra d’Altafulla hauríem pogut ser molt demagogs i fer de partit dur, carregant fortament contra l’actual equip de govern, paper en què n’eren uns experts quan estaven a l’oposició. Però ja ho varem dir, nosaltres som d’una altra fusta, i ja sigui a l’oposició o al govern, continuarem treballant de forma responsable i mirant pel bé del poble, com sempre hem fet, però com mai ens han vist.

Lladres – Al Tall

Imprimir