Posicionar el federalisme a l’eix.

Quan des de posicions federalistes s’opina sobre l’independentisme (o sobiranisme) s’arriba a la idea simplista de que és un simple xoc de simbologies: de senyeres contra rojigualdas, de burros enfrontats a toros o de castellers lluitant contra els toreros. És a dir, des del federalisme només es pensa en un debat identitari, mentre que la realitat es ben diferent. Només fa falta mirar els programes polítics dels partits independentistes: volem un Estat propi per oferir un millor benestar social a la nostra ciutadania, la catalana, amb tots i cadascun dels seus trets identificatius.

Un debat que porta obert 300 anys ja difícilment pot trobar una solució conjunta. Espanya ha tingut les seves oportunitats, i sempre les ha aprofitades per intentar crear un Estat Nacional com si fos Suècia. El federalisme també ha tingut les seves ocasions, sempre amb un marcat accent català, però també va ser tombat. Des de Pi i Margall, passant per l’ERC amb branques federalistes dels 30, fins arriba al President Maragall dels nostres dies, el resultat sempre ha estat el mateix: la paraula contra el mur i la societat catalana frustrada davant de tanta incomprensió… que a Espanya ja li anava bé.

No oblidar, però, que el federalisme sempre que ha tingut expectatives d’èxit a tingut el suport de l’independentisme, ara que el debat està en independència o dependència, els federalistes hauran d’escollir entre les opcions, com en el seu dia nosaltres vam fer-li’s confiança a un projecte, el federalista, que per enèsima vegada a fracassat. Tota la pedagogia que destinem a Espanya, per a veure si ens entenen és energia perduda, però que si la traslladem a casa nostra, de ben segur que moltes consciencies confiarien en l’opció independentista.

Una opció que els seus majors enemics seran persones com José Bono, candidat del PSOE a la Presidència del Congrés dels Diputats, que diu que la nació catalana és un invent o Alfonso Guerra que fa un parell de mesos proposava abolir l’autonomia basca. I aquestes persones són membres de l’Executiva del PSOE, que es fa dir Federal… quin federalisme el seu! Per no parlar del federalisme del PP… com voleu construir un Estat Federal quan diguem que gaire consens no hi hauria? Quan el model territorial actual ja els va bé als dos grans partits espanyols? Quan la gent d’aquí esta farta de la incompetència espanyola (infraestructures, espoli fiscal, menyspreu permanent…) i prefereix mirar, directament i sense intermediaris, a la Unió Europea?

Escòcia, Flandès, Euskal Herria, Montenegro, Kosovâ… molts pobles estan esdevenint Estat, cap d’ells s’en penedeix (quants Estats han renunciat a ser-ho per esdevenir una simple província de nou?) i per algo serà, ves que no sigui per les millores socials que aporta el fet de manar-se un mateix. Una nova Primavera dels Pobles arriba a Europa, trenquem vells Imperis on el sol no es ponia?