Apunts, dels meus.

Ara hauria d’estar estudiant, però m’he pres un descans aqui a la UPF, i volia aprofitar per escriure alguna cosa al bloc, fa dies que van passant coses que m’agradaria comentar i ho faré a mode de breus.

Per començar, aquest dissabte vaig estrenar-me (anava a posar la forma en que ho diria l’amic Joan Charles, però millor que no… coses de l’horari infantil!) com a Conseller Nacional d’Esquerra al Consell Nacional que va fer-se a Bellpuig. Aixecat a les 7, agafa el TGV fins a Lleida a les 8.15 per 6€ (com diria en Pep, la targeta magica!), un vago per a mi solet (ja podria estar-hi la Maleni per dir-li 4 cosetes) i cap a les 9 a Bellpuig amb en Charles, on ja vaig anar veient cares conegudes: algunes saluden, d’altres no, perquè serà? Votacions amb forces no, dinars per apendre i tornades al Camp per reflexionar.

Segon, tinc pendent de fer dos escrits per a contestar dos blocaires. Per ordre de resposta, el primer a qui contestaré serà a en Victor Albert, on basicament escriuré sobre el fracàs del federalisme a l’Estat espanyol i perquè crec que la nació catalana només l’hi queda la via sobiranista per avançar. La segona persona que vull contestar és al company de partit Carles Herrera. Ell ha posat al seu bloc, i firmat amb el seu nom, el manifest “Ja n’hi ha prou”. Jo també crec que ja n’hi ha prou, però crec que no coincidirem gaire en el punt de vista.

I per últim… aquets darrers dies m’estan donant a pensar sobre les coses que poden pasar d’aqui a uns anyets, tan personalment com políticament, i mira, que estic content tu! De pas, i ara si que acabo, una abraçada ben forta a en Manyes i en Magranet… la Ribera, guerrillera!

(la foto, el meu fons de pantalla: enyorant Altafulla!)