La Casa ambigüa d’en Mas.

Hi ha qui comet l’error de generalitzar, i creure en la possessió única de determinades idees, obviant sovint que aquestes idees algú altre ja les ha tingudes, i encara més, ja fa temps que les vol aplicar. Això és el que va passar ahir a la Conferència de l’Artur Mas.

Dret a decidir, espoli fiscal i prou pedagogia per les Espanyes. Aquests 3 punts són els que, després de més d’una hora de conferència, crec que tenen més importancia. Però, per a mi, el més greu és que Artur Mas, a l’edat de 51 anys, hagi descobert i, el més important, compres aquestes tres idees o conceptes.

Però el més important és que les arribi a aplicar. Potser alguns independentistes i sobiranistes avui estan contents per les declaracions d’ahir d’en Mas, però vull recordar una cosa un tan pessimista. L’endemà del 30 de setembre també molts independentistes vam alegrar-nos del pas endavant que CiU s’havia atrevit a fer, vam creure que CiU era capaç de fer un salt qualitatiu respecte la seva percepció sobre el nacionalisme. Mesos després vam veure tota aquesta confiança transversal, entre el nacionalisme i l’independentisme, volar pels aires arran del pacte Mas-ZP.

Potser la paraula que millor definiria la història aquesta de la “Casa Gran del Catalanisme” és: ambigüitat. Mas va criticar tot el procès estatutari (retallades, Tribunal Constitucional…) però va dir que el tornaria a votar, deia que s’havia de protegir el Medi Ambient però bé que en el seu moment van defensar el PHN, vol aglutinar el catalanisme sota una mateixa marca mentre criticava les accions ridicules, segons ell, d’altres catalanistes, deuncia l’incompliment de les inversions de l’Estat al Principat (tal com posa a l’Estatut) i en canvi vota a favor dels Pressupostos Generals de l’Estat…

En fi, vaig sortir del Palau de Congressos de Catalunya amb la sensació de que Artur Mas començava ahir la seva cursa, de nou, cap a la Presidència a la Generalitat. Haurem de veure quan aconsegueix aquest objectiu: al març amb una sociovergència reciproca (com ja van fer amb el PP al 96) o al 2010 amb ves a saber quines combinacions: continuant de la mà de la Unió Democratica de’n Duran (tal com va dir ahir) o buscant les forces que aposten per l’autodeterminació?