"El PSC-PSOE, el vot útil."

Ja fa temps que volia escriure el que avui diré, i no trobava “excusa”. Però es que arriba un punt que servidor explota, després de viure a diari el panorama que ens envolta, i clar, com que aquest bloc és l’espai on em sincero, doncs allà vaig.

Ja fa mesos, que la Puri Miró (número 4 a les llistes del PSC al 2007 i número 2 d’Esquerra al 2003) als comentaris de l’enquesta (que preguntava sobre la intenció de vot a les properes eleccions espanyoles) de l’Altafulla Confidencial va posar “Al PSC-PSOE, el vot útil”.

Amb tots els respectes, aquets darrers dies, en un dels meus viatges en tren Barcelona Plaça Catalunya - Altafulla de gairebé 3 hores, m’he estat enrecordant del comentari de la candidata i altafullenca Miró, al mateix temps que em preguntava “PSC-PSOE útil? Per a que?”. Encara espero un resposta, no només en mi mateix, sinó que també en persones properes al PSC-PSOE. Argument per argument:

El PSC-PSOE és votar esquerres: Rápid em ve al cap la situació de Nafarroa, que els socialistes navarresos, podent haver fet un tripartit a la catalana juntament amb Nafarroa Bai i Nafarroako Ezker Batua, agafen i sota les pressions dels conservadors, entreguen el govern a UPN-PP, i de pas es mante la corda tensada en el conflicte polític d’Euskal Herria.

El PSC-PSOE és votar catalanisme: Quan voten a favor d’una Constitució europea que ignora el català? Quan a Madrid el primer que fan els 21 diputats i diputades del PSC-PSOE és carregar-se l’article primer de l’Estatut del 30 de setembre “Catalunya és una nació”? Quan al País Valencià i a les Illes Balears pacten Estatuts on el català està infinitament per sota del castellà?

El PSC-PSOE és votar progrés: Justament quan prioritzen l’elitisme de l’AVE enfront l’obrerisme de rodalies i regionals. Curiosament quan ens roben a tots i totes, només al Principat (ja no posem dades dels Països Catalans), al 2006 més de 19.000 milions d’euros. Entregant a la monopolistica AENA l’aeroport del Prat per a que aquest tingui gairebé l’exlusiva tasca de donar passatgers (money, money) a Barajas.

No se que enten l’amiga Miró per útil. Per mantenir una incompetent com a Ministra de Foment? Per donar governs al PP com a Navarra? Per votar una cosa a Barcelona i una altra a Madrid? Per prioritzar la inauguració de l’AVE (foooto!) a la mobilitat diaria de més de 160.000 persones? Per realitzar l’espoli fiscal en nom de la solidaritat amb els pobles d’Espanya, quan Espanya és incapaç de solidaritzar-se amb el països pobres amb el famos 0.7%?

Ho sento si l’altafullenca Miró, o algú altre, es sent ofes, però quan t’estas gairebé 3 hores per anar de Barcelona a Altafulla i sents que votar als responsables d’aquest caos és útil… un es sent, també, ofes.

I pensar que segons la del video, haviem de ser l’enveja de tothom… eh, segur…

Conferència: treballar, avançar, guanyar.

Avui Esquerra i la seva militància a tornat a fer que m’ilusioni el seu projecte. 2400 persones d’Esquerra ens hem reunit al Palau de Congressos de Catalunya per decidir el partit que volem, i sobretot, la línia (vegis full de ruta) a seguir.

Entre tots i totes les participants, des d’un impressionant de Reagrupament, fins a la “mare” d’Esquerra Independentista, Núria Arnau, passant com no per el nostre candidat a les properes eleccions espanyoles, Joan Ridao, avui hem forjat i impulsat el projecte independentista tal i com ha de fer un partit republicà i d’esquerres: debatent i respectant l’opinió variada del personal.

S’ha aprovat sobradament la ponència (àmpliament esmenada per la militància) de la direcció, les esmenes d’Esquerra Independentista han anat del 30% fins al 42% de suport de les bases i la ponència alternativa alternativa de Reagrupament a tingut el recolzament del 22% dels assistents. Tot el procés d’avui demostra com Esquerra té una militància activa i participativa, critica de cor però també responsable de cap.

Al acabar la Conferencia Nacional crec que la majoria de militants sortíem amb diferents conclusions:

• Ara toca treballar per a obtenir els millors resultats possibles a les properes eleccions espanyoles, i sobretot, amb els i les millors candidates a representar l’esquerra independentista catalana a les Corts espanyoles.

• Per avançar cap a una República Catalana federal, social i justa, necessitem que Esquerra, dintre de la seva pluralitat ideològica, es mantingui junta, i així ho deien les persones dels diferents moviments interns.

• A la Conferència hem guanyat tots: ni la Direcció podrà obviar les esmenes amb grans suports (i per tant haurà d’actuar en consequencia), ni els diferents moviments podran imposar res, doncs avui la militància ha parlat i així ho ha decidit. Suport a la Direcció, però amb força correccions d’important calat polític.

A més, vull afegir que la Conferència Nacional, a part de la importància política, també ha tingut una forta importància personal, almenys per a mi. He compartit opinions al llarg del viatge amb l’Òscar i l’Alfred, ens hem posat al dia amb la gent del País Valencià que des de l’estiu que no els veia, he dinat amb una jove incompresa per temes politicofamiliars, he votat amb uns companys immillorables, l’Oriol Papell, flamant regidor de les JERC a Castellar del Vallés, i l’Anna Peña, incombustible portaveu del jovent independentista del sud del país… i hem construir partit, ideari i país des de la radicalitat democràtica.

Perquè, quins partits dels Països Catalans pode dir que ha reunit vora 2400 persones durant tot un dia per decidir la seva línia política? Esquerra, la republicana dels Països Catalans.

Visca els Països Catalans!

Espanya és fracàs

19.000 milions d’euros espoliats el darrer any només al Principat, un aeroport del Prat que té com a màxima finalitat donar passatgers a l’aeroport de Barajas, una xarxa de rodalies de servei nefast i recorregut limitat a l’àrea metropolitana, unes polítiques energètiques trinxadores amb el territori que no són capaces ni d’evitar apagades a la capital del país, un entramat d’autopistes de pagament que a la mínima estan col·lapsades previ pas per el peatge de torn… i només hauríem de passar una tarda a una hemeroteca per trobar més fatalitats.

El passat dia 12 d’octubre, dia que no celebrem res, les JERC del Camp vam aprofitar per presentar la nostra nova campanya: “Espanya és fracàs“. Amb aquesta campanya volem contribuir a la conscienciació de la ciutadania de que qualsevol projecte polític i social que provoqui que els Països Catalans vagin de la mà de l’estat espanyol esta destinat al fracàs, i com diuen per Espanya: “a los hechos nos remitimos”.

Aquest darrer estiu s’ha constatat l’esgotament i la ineficàcia espanyola pel que respecta serveis, i en breu, potser al gener, podrem veure com també s’esgota, si es que mai n’hi ha hagut, la justícia i els tribunals espanyols, retallant de nou l’Estatut al Tribunal Constitucional. És per tot això que les JERC del Camp volem portar endavant aquesta tasca pedagògica: com pot ser que el nostre país, sempre titllat de “motor del sud d’Europa”, tingui una sanitat precària, una població estudiantil sense beques o que ni tan sols, tenint el poder econòmic i social que tenim, no podem decidir lliure i democràticament quina mena de configuració administrativa volem?

Des del Camp, Espanya és fracàs social, econòmic, cultural, sanitari, mediambiental, judicial, democràtic, lingüístic…