Xandall independentista.

Des del passat diumenge que la gent d’Esquerra i CiU estem jugant a un estira i arronsa permanent. Els convergents, després de l’oferta que varem fer, van demanar a Esquerra que presentéssim una proposta al Parlament del Principat, i així ho em fet, quan potser ells creien, perdo, afirmaven, que les declaracions de Xavier Vendrell a la II Calçotada Independentista de les JERC del Camp eren fruit d’una consumició abusiva del fantàstic vi del Priorat.

Xavier Vendrell era el que anava més seré en aquella calçotada, doncs és pare de família i havia de conduir per tornar a casa, i així s’ha demostrat al ple del Parlament avui, amb la votació d’una proposta d’Esquerra en que hi deia:

“El Parlament de Catalunya constata que:

L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Doncs Convergència, aleshores de fer el que hauria estat més fàcil, coherent i sensat, votar a favor, a votat finalment en contra, potser s’han sentit al·ludits amb lo de “la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya”. Però això no ha estat tot, CiU a presentat una altra proposta, on deia que Catalunya no renega al dret a l’autodeterminació, per a després retirar-la.

No es tracta a dir si reneguem o no a l’autodeterminació, com deia la proposta de CiU, es tracta a si els partits catalans estan disposats a o no a exercir aquest dret. Com ja li he dit a algun amic, és com aquells que es compren un xandall cadascú, un se’l posa i va a córrer, i l’altre es queda al sofà amb el xandall encara a l’armari. Potser és el que no entén CiU, l’autodeterminació està per exercir-la, no per contemplar-la.

És a dir, mentre CiU es queda al sofà, la gent d’Esquerra ja fa temps que ens em posat a córrer amb el xandall, de la selecció dels Països Catalans, és clar.

Sobirania i Progrés

L’altre dia llegia que Antoni Vives i Mireia Pujol, militants de Convergència, s’havien adherit a Sobirania i Progrés. El món convergent ràpidament els va assenyalar amb el dit acusador sota l’argument de que Sobirania i Progrés és una plataforma de l’entorn d’Esquerra. Conseqüències immediates? Vives havia de ser el numero 2 de CiU a Barcelona abans de l’adhesió a la plataforma, després de l’adhesió ja s’ha comunicat que serà el numero 8 de Xavier Trias.

Una vegada més el narcisisme convergent s’equivoca avantposant el partit a qualsevol altra cosa. Un procés de sobirania nacional, com se li diu ara al projecte independentista, és un procés transversal, lliure de partidismes o d’eixos esquerra-dreta. Desenganyem-nos, és des de la societat civil i el seu clam des d’on es construiran uns Països Catalans lliures i socialment justos. Si, per ara, a Sobirania i Progrés destaca la presencia de gent d’Esquerra és perquè som conseqüents: som independentistes d’esquerres, ergo volem la sobirania i el progrés del país.

Si a Sobirania i Progrés hi ha pocs convergents és per dos motius. O no són independentistes o es que són uns sectaris que creuen que la independència la construiran ells solets. Si és per això últim, que s’ho facin mirar, que reflexionin una mica sense pensar en la seva militància política i que vegin a Sobirania i Progrés un lloc de trobada de tots aquells que volem que la nostra nació tingui un espai a la ONU, a tots aquells que volem uns Països Catalans lliures i amb llibertat de dir el que pensem arreu el món.

Voldria creure’m que la gent de Convergència és capaç de donar el pas del nacionalisme partidista al independentisme conseqüent i pràctic, però necessito fets. Cap partit donarà la independència a la nostra terra, doncs els partits només són eines al servei de la societat, i és aquesta la que farà el pas sobiranista. Benvolguts convergents (i iniciativerus, perquè no.), el 18 de febrer de l’any passat desenes de milers de catalans i catalanes varem sortir pels carrers de Barcelona al crit de “Som una nació”. Vosaltres vareu dir que aquella manifestació seria un fracàs, us va equivocar. Us voleu tornar a equivocar?

Perqué volem.

(escrit el dissabte 10 per la nit)

Ara estic a l’Octubre, mentre escolto en directe a Feliu Ventura i reflexiono sobre les meves cosetes. València no és com ens la pinten sovint: capital de la Comunidad, barraca de neofeixistes i terra de gent que ja a abandonat. La capital del Túria és molt més que totes aquestes fantasmades. És una ciutat desperta i digna, cap i casal del País Valencià i amb moltissima gent disposada a plantar cara dia a dia a totes les injustícies.

Avui, després de dormir 3 hores, Anna m’ha despertat a les 8. Havíem d’anar al Palau de Congressos a ajudar a preparar l’acte d’Esquerra, sempre a les ordres de Teresa, un pel nerviosa però amb les idees fixes sobre el que s’ha de fer. Cap a les 4 de la vesprada van començar arribar les primeres persones (i també els blaveros i feixistes).

Veure com de la plana d’asfalt valenciana anaven sortint valencians i valencianes independentistes, d’esquerres i de totes les edats per totes bandes va animar-me molt, Esquerra del País Valencià és un projecte i una realitat molt il·lusionadora i en l’acte de dissabte va notar-se, per exemple, en com molt dels assistents a l’acte van jugar-se el físic a l’haver de passar entre els feixistes i blaveros. Si no és gracies a la il·lusió i l’esperança, ja em direu a mi d’on es treuen forces per tirar endavant.

A l’acte, parlaments d’Heras, Carod, Puigcercós i Agustí Cerdà. 2 valencians i 2 principatins. Voldria destacar Agustí, que em va saludar a l’Estació del Nord amb un “Hòstia! Tu deus ser l’altafullenc!” seguit d’una apretada de mans que va mostrar-me com de content i il·lusionat està Agustí. Ell lidera un projecte i un equip de persones que volen el millor País Valencià, que volen un sud digne.

La ciutat doblement lleial té molta gent que l’hi correspon al seu propi emblema. Gent que aquets darrers tres dies m’han demostrat que és treballar de valent malgrat que d’altres et diguin que perds el temps. El temps no es perd mai, doncs demà el sol tornarà a sortir.

A les properes eleccions, després de saber quants regidors traurem Esquerra d’Altafulla, el primer que faré serà trucar a Anna i felicitar-la, independentment dels resultats. Es mereixen el millor, i el País Valencià d’esquerres se’ls mereix. A mi València, igual que Berlin m’ha enamorat, potser és que m’enamoro fàcilment, però el fet de pensar que l’any que ve podria estudiar a València i ser valencià d’adopció… m’il·lusiona, perquè vull.

Cap de setmana divers.

Aquesta setmana ha estat força moguda, havia de fer exàmens endarrerits, trucades per l’acte d’avui, solucionar detallets d’última hora, acabar de preparar amb en Toni el nostre taller sobre les eleccions municipals… i tot, o gairebé tot, ha acabat bé:

-Divendres, manifestació antirepressiva. A Torredembarra ja fa temps que en “Paco” va a empipar a la gent que esta per l’Auca o de l’AJBG, fins al punt d’amenaces, identificacions sense motiu i d’altres actuacions de dubtosa legalitat. Per això, divendres a les 7 de la tarda, molts joves, i no tant joves, varem fer una manifestació per els carrers de la Torre exigint la fi d’aquestes actuacions i que la Guardia Civil deixi en pau al jovent que s’implica en les preocupacions socials i polítiques de la ciutadania. Malgrat les –poquissimes- diferencies, tot el meu suport a la gent de l’AJBG.

-Dissabte, la tieta marxa. Vaig llevar-me d’hora, tal com tenia pensat, per anar a Barcelona a buscar el zap de JERC i quedar amb l’Anna per almenys dinar plegats. Però quan ja estava fent el mandrós al llit, mon pare va donar-me la mala noticia: la tieta Mari havia mort d’un infart aquella mateixa nit. La tieta era una d’aquelles dones que va viure la postguerra de la Guerra Civil espanyola. Un dia mentre dinàvem a casa, va sortir el tema de la República i la guerra, va començar a recordar noms de gent d’esquerres que els feixistes van afusellar a Tarragona… i va posar-se a plorar 70 anys després. Allò era memòria històrica. Educada doncs entre un ambient de por i nacionalcatolicisme, va arrelar en ella dues passions, els membres de les cases reials, i per tant a la història, i a una practica impecable del cristianisme. Un cop arribada la democràcia i fins ahir, ferma defensora de Convergència i de Pujol, fins al punt de dir-me, amb tota l’alegria que ella desprenia ,i que era molta, “Jordi, malgrat que siguis d’Esquerra i d’esquerres, ets molt bon noi i em caus molt bé”. Tu també em queies molt bé tieta, enyoraré les xerrades sobre qui regnava a determinada nació europea al segle XIII.

-Diumenge, les JERC i Esquerra avancen. Era el dia, tot el que va començar amb un “ei, podríem fer…” acabava avui posant a prova aquella idea d’en Jordi Rofes, tot un mestre de les JERC i blocaire per fi!. Al mati em fet la primera jornada de formació de les JERC del Camp, on jo feia una de les xerrades juntament amb en Toni, una persona de la qual n’estic aprenent força. Després em anat al casal La Violeta a preparar les taules, l’escenari, la música i tots els detallets… i a la 1 la gent ha anat arribant. Tenia por de que l’acte falles, però més d’un centenar de persona han assistit a la presentació dels caps de llista d’Esquerra del Baix Gaià, i han vingut des de gent d’altres partits del poble com en Francesc Farré de l’ABG (en la seva tasca de periodista, gracies per venir de totes formes!) fins a gent de Barcelona com l’amic Marc Espasa. Després de l’acte, el dinar, on unes seixanta persones han gaudit del menjar d’en Salva provinent d’Arbúcies.

Com veieu, un cap de setmana força mogut, des d’aquí donar les gracies a en Toni Fullat i en Ferran Civit per les xerrades de la jornada de formació, a en Gerard Castells per les hores que ens em passat ensobrant cartes i fent targetons, als candidats d’Esquerra al Baix Gaià, a en Sergi i a l’Hèctor per participar en l’acte polític i a totes les persones que participant de forma o altra als actes de les JERC i Esquerra fan que cada dia estigui més il·lusionat amb el nostre projecte:

Sobirania i Progrés!

PD: A la foto, en Marc i la Núria a l’acte d’avui, que alguna vegada, juntament amb en Jordi Rofes, m’han fet de segons pares…

Descentralitzant el Baix Gaià

Avui sortint de classe a les 3, en Xavi, conserge de l’institut i secretari d’organització d’Esquerra de Torredembarra m’ha cridant i m’ha ensenyat una noticia d’un confidencial torrenc on el titular d’una noticia deia “ERC a Torredembarra, perd protagonisme?” on es diu que pel fet de que la presentació dels alcaldables d’Esquerra del Baix Gaià sigui a Altafulla, Esquerra de Torredembarra ja perd pistonada.

Ignoro totalment qui és l’autor d’aquest confidencial torrenc, però ho sento, m’ha tocat la vena patriòtica altafullenca, i els que em coneixen saben que sóc molt altafullenc. L’acte és de totes les llistes d’Esquerra a les viles del Baix Gaià, i com Esquerra és un partit descentralitzador, no sempre tot s’ha de fer a les capitals, en aquest cas de comarca. De debò, fora de Torredembarra hi ha vida i s’hi poden fer actes, polítics o no, d’àmbit de Baix Gaià, i un exemple serà l’acte d’Esquerra del Baix Gaià a Altafulla aquest diumenge.

Bé, no és que Esquerra de Torredembarra perdi protagonisme o pistonada, és que Esquerra d’Altafulla avança, com bé diu el nostre lema de precampanya. Avancem en nombre de militància, avancem en actes fets i volem avançar en la nostra representació a l’ajuntament d’Altafulla. La meva visió és que ningú d’Esquerra del Baix Gaià hi perd, al contrari, hi guanyem totes les seccions locals gaianenques d’Esquerra. I la idea de que aquestes comencin a treballar en alguns projectes de forma coordinada és un fet que m’anima a treballar més.

Però vaja, personalment crec que la intenció de la noticia del Torredembarra Confidencial no és altra que desprestigiar la gent d’Esquerra de la Torre, una possible visió centralista del Baix Gaià ha estat la critica aquesta vegada a Esquerra. Una mica com passa a nivell nacional, tan se val el que faci Esquerra, la qüestió es criticar. Com deia aquell “ladran, luego cabalgamos”.

Per acabar avui i ja que parlo de Torredembarra, animo a la gent a participar a la manifestació que es celebrarà el proper divendres dia 2 a les 7 a la Plaça de l’Escorxador de Torredembarra en contra de la repressió de l’agent Paco contra el Casal l’Auca.

PD: Al dinar popular ja hi ha unes 50 persones apuntades, teniu fins divendres a les 5 per apuntar-vos, tot i que demanarem més menjar per si de cas algú s’apunta a darrera hora.

PD2: La imatge publicitària de l’acte del dia 18 no és definitiva, encara s’ha de confirmar la data.