Independents de l’electorat

Ara mateix acabo d’arribar d’una reunió d’Esquerra d’Altafulla, del comitè de campanya. Em començat a perfilar la nostra campanya al poble mirant els actes que podem fer, el material que em d’adquirir, les reunions que hauríem de fer amb les diferents entitats locals i tota la pesca. L’altre dia li deia a l’Anna que quan vaig entrar a militar a JERC creia que les eleccions municipals serien les més avorrides. M’equivocava. Ara per ara les estic gaudint molt i això que només estem en precampanya.

I com en tota precampanya, els rumors de les diferents formacions comencen a escampar-se. A part del que ja he sentit un parell de vegades (que l’actual Alcalde no es torna a presentar) , avui n’he sentit un que m’ha fet recordar el que em deien els companys de les JERC de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. “Tenim un poble de cacics”, van dir-me el dia que els vaig conèixer. Com ja vaig dir en un altre article, a Altafulla es presentaran 8 partits a les properes eleccions, entre ells, els Independents d’Altafulla o IDEAL. Fixeu-vos el gran enginy lingüístic a l’hora de triar les sigles del partit, no podríem dir que són gaire modestos.

El cas és que la gent d’IDEAL, majoritàriament els comerciants del poble, segons m’ha arribat, han començat a fer de cacics sense tenir representació encara. Es veu que ja van repartint cadires, i han començat comprant vots a canvi de treballar als negocis respectius, i un cop arribin al govern local (si és que hi arriben) ja començarien a repartir cadires. L’altre dia en una reunió de caps de campanya un militant d’Esquerra de Torredembarra ho va dir clar. Els partits independents d’àmbit local poden mentir i jugar amb la ciutadania sense por a ser castigats per l’electorat a d’altres eleccions, poca gent recorda certes coses 4 anys després, i menys si a 3 mesos d’eleccions es comencen a fer inauguracions, pavimentacions de l’asfalt o donacions econòmiques a entitats. A més, s’ha d’afegir el fet de que aquets partits no han de justificar les seves finances a ningú, cosa que els partits convencionals si, és a dir, partits d’Altafulla com l’IDEAL o AUPA o de Torredembarra com el VUT o la TODA, poden fer unes grans campanyes electorals gastant-se molts diners i mai sense declarar aquets diners, mentre que els partits convencionals tenen marcats uns límits.

El fet de que aquets partits d’àmbit municipal no tinguin un referent nacional els dona un marge de maniobra molt gran, inigualable per als partits convencionals, i se n’aprofiten fins al límit: des de organitzant balls per a la gent gran fins a l’hora d’especular amb el territori. Sempre amb un mateix objectiu, el benefici de la butxaca del regidor “independent” en qüestió. A les properes eleccions hi ha qui juga en avantatge, però nosaltres anem fent la nostra feina sabent que anem per el bon camí.

PD: A la imatge, el cartell de l’acte que fem a Altafulla el dia 4, veniu?

Incoherència partidista

Llegeixo a un diari electrònic de l’orbita convergent que els joves de Convergència, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, mostren la seva oposició a la Llei de partits polítics (llei que va permetre la il·legalització de Batasuna), ja que és fruit “d’un acord excloent entre PP i PSOE que deixa de banda el nacionalisme basc i que en lloc de contribuir a l’acabament del terrorisme, només serveix per enfrontar els partits polítics democràtics” segons un comunicat dels joves convergents. Jo, amablement els recordaré una cosa, l’acord del que parlen no va ser excloent alhora de fer-ne les votacions al Congrés espanyol, doncs CiU també hi va votar a favor, juntament amb populars, socialistes i regionalistes canaris. És a dir, que vosaltres, la gent de la JNC també sou còmplices de la il·legalització d’idees, una vegada més mostreu la vostra incoherència política i perquè no, un oportunisme descarat.

Però això no és tot, hi ha més perles provinents de la JNC. El secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, ha defensat el dret de Juan José Ibarretxe, “com a president d’un Govern escollit democràticament, a exercir l’acció política que cregui oportuna, i a reunir-se i dialogar amb tots i cadascun dels actors polítics i socials del seu país” i “mostra el seu suport (de la JNC) total a aquelles iniciatives que facin avançar el procés de pau a Euskadi, la desaparició de l’organització terrorista ETA i la solució dialogada al conflicte, sempre i quan hi hagi una absència de violència”.

Ara fem un exercici, substituïm Ibarretxe per Carod i ETA per Batasuna, recorden a principis del 2004 tot “l’escàndol” del Cas Carod? Aquells dies se’n van sentir de molt fortes del líder d’Esquerra i tota la gent del partit independentista. En aquell cas, com no, tot el món que envolta a CiU va criticar Carod i Esquerra, se’ns va titllar de dimonis en amunt. Però, quan és Ibarretxe, President d’Euskadi (Carod aleshores era President de la Generalitat en funcions) el que és reuneix amb Otegui, el suport cap al lehendakari per part dels convergents és total. No se que pensar, en incoherències o amb interessos partidistes .

En aquest país hi ha qui juga a tenir una doble identitat, de dia són els més patriotes del món, de nit miren d’obtenir ministeris a països estrangers, i ja se sap, que qui porta una doble vida tard o d’hora o tria una opció, o s’ensorra. Dieu ser nacionalistes, molt bé, m’ho creure el dia que vegi els vostres líders cridant “independència” amb la mateixa força que ho fan els meus, els d’Esquerra. Us atreviu? Em temo que no estan per la feina els de dalt…