Sense aturador.

Pensava que després de les eleccions el ritme de “la meva vida política” baixaria, i m’equivocava per variar. Dissabte va tocar-me anar a la presentació al Casal d’Esquerra de Tarragona del llibre d’un altafullenc (un d’aquets nous altafullencs que emigren de la selva i el caos barceloní en busca de calma gaianenca), l’Hèctor Lòpez Bofill, una persona que tenia moltes ganes de conèixer des de que vaig llegir “Catalunya i la realitat”, espero que a partir d’ara puguem coincidir més sovint per Altafulla.

L’endemà, dissabte, va tocar anar a Valls amb en Gerard Castells, en Jordi Rofés, la Núria Gavarró i en Marc Anguera (…cap d’ells és blocaire… ehem…) per començar a encarrilar dos projectes que em motiven molt: la II Calçotada Independentista de les JERC del Camp i l’Escola de Formació de les JERC del Camp que es farà a l’alberg Casa Gran d’Altafulla. Em fa especial il·lusió fer l’Escola de Formació, pel simple motiu de que es celebrarà al meu poble i si tot va com tenim pensat, servirà per donar un impuls a la col·laboració i al treball en equip de les diferents seccions locals d’Esquerra del Baix Gaià.

Com veieu feina sempre n’hi ha, a part dels estudis, també s’han de fer coses per Esquerra d’Altafulla ( i més ara que em estrenat l’AIA, el nostre butlletí local!). A l’horitzo ja hi ha una nova data electoral: el 27 de maig toquen eleccions municipals (i a Corts Valencianes, oi Anna?), i des de les JERC ja estem començant a preparar-les!

Per cert, visca l’Entesa Nacional de Progrés!

Saura, aquell sociata.

Una de les dades que més ha destacat d’aquestes darreres eleccions ha estat l’alta abstenció de la ciutadania. En números, el 43,23% de la ciutadania va preferir aprofitar els últims moments d’aquest llarg estiu, fer turisme després d’anar al cementiri o quedar-se directament a casa reflexionant sobre l’àrbitre del Barça-Chelsea enlloc d’anar a votar. Però, qui és, en part, el responsable d’aquesta baixa participació?

Viatgem en els temps cap a finals del 2003, exactament a el dia en que Maragall nomena els seus Consellers i Conselleres. Fixem-nos amb un Conseller ecosocialista i Presidenciable a la Generalitat. M’estic referint a Joan Saura, persona a la qual se li va fer una Conselleria a la seva mida: Conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. Sobre la primera part de la Conselleria ( Relacions Institucionals ) només diré que aquesta secció va ser creada per la negociació de l’Estatut… i així va anar: CiU pactant a l’ombra i la voluntat catalana sense ser considerada. Però avui volia fixar-me amb la segona part de la Conselleria d’en Saura, la de Participació Ciutadana.

Joan Saura com a Conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana del Principat de Catalunya ha viscut 4 conteses electorals: el referèndum de la Constitució europea, les eleccions al Parlament de la Unió Europea del 2005, el Referèndum de l’Estatut d’aquest estiu i les eleccions del 1-N al Parlament del Principat. Si mirem les dades de Participació Ciutadana, salta a la vista que algú no va fer els deures:

-Participació referèndum Constitució europea: 40,59%

-Participació eleccions Parlament europeu: 39,80%

-Participació del referèndum de l’Estatut: 50,59%

-Participació eleccions al Parlament català: 56,77%

En total ens surt una mitja de participació del 46,94% de la societat catalana davant les consultes electorals durant l’era Saura… doncs aquest senyor i la seva formació han pujat 3 escons, així ens va el país. Un Conseller el qual veu que fracassa en la seva tasca, el més lògic és que dimitís, però no, en aquest país els únics Consellers que han plegat han estat els d’Esquerra, i això que feien la seva feina. La meva reflexió és que aquells que són submisos són premiats: tan CiU com ICV-EUiA, dues formacions teòricament tan llunyanes ideològicament, han coincidit en dos punts. Els dos han guanyat escons i els dos són submisos als interessos del PSOE, però submisos de debò, eh!

Porrot egin dute.

Aleshores de clar i català, clar i basc, perquè veurem que a partir d’ara la política catalana, amb cert gust a txakoli. I que vol dir “Porrot egin dute”? Doncs que han fracassat, m’explico:

Convergència i Unió

Porten 3 anys fent una política d’oposició a l’estil PP del Congrés dels Diputats, enviant els seus joves (vegis Madí…) a l’escola de formació conservadora FAES, insultant Esquerra pel fet de ser independentistes, fent DVDs contra el tripartit, satanitzant el sobiranisme i dient que Carod no seria un bon cangur perquè a la mínima estaria parlant amb el lladre de la cantonada ha tingut el seu resultat: 2 escons més. Tanta sang al riu per dos diputats.

Sens dubte l’hòstia ha estat forta a Ca Convergent. Artur Mas va dir a RAC1 que esperava treure 56 escons, i al final n’han tret 48. De prepotents i xulesc se’ls podria tractar, ja semblen el típic “macho ibérico”, lliga 1 i conta 3. I parlant de lligar, qui voldrà fer President a Mas després de la guerra bruta dels regionalistes cap a les altres formacions?

Partido Socialista Obrero Español – Federación Catalana

Van enterrar políticament a Maragall, han quedat sotmesos a la voluntat dels socialistes de Madrid, van carregar-se el Tripartit i l’efecte Montilla ha quedat en res. Una cosa que jo deia ha estat certa: la gent que vota al PSOE a Catalunya a les eleccions espanyoles, en unes eleccions catalanes, per molt pedigrí espanyol que tingui el candidat del PSOE-FC, no aniran a votar, les eleccions de Catalunya és una cosa i les de l’Estat espanyol una altra.

Una nit electoral més, al Quarter General dels socialistes de Catalunya el cava tenia un gust amarg. Montilla al final a fet bo a Maragall, i no només en els resultats finals: 37 escons, Montilla 5 escons menys que Maragall, 37 diputats amb hòstia inclosa a Barcelona. L’intent de culpar a Esquerra del fracàs del Tripartit ha fallat. Però com diem els independentistes, aquest era un fracàs planejat per Zapatero i Mas la mateixa nit que van trair la voluntat catalana del 30 de setembre del 2005. Montilla, tu vas utilitzar a Maragall, però en Zapatero i en Mas tan utilitzat a tu… tal faràs, tal trobaràs.

Per avui prou, aquesta setmana faré l’anàlisi profund dels resultats d’Esquerra… però, a que ve el títol en basc d’aquest post? Amb l’entrada de CiUtads… perdo…Lapsus lingue… l’entrada del Partit de la Ciutadania, una Esquerra que ha aguantat el cop, un partit socialista espanyolitzat i una Convergència que mira més a Madrid que no pas a Barcelona, s’inicia, crec jo, la basquitització de la política catalana, però sense violència. I tot això de que ha servit? Miraré de contestar-ho al proper post.