De campanya….

Dimecres. Al mati a tocat anar a Tarragona, doncs en Joan Almacelles (Secretari Nacional d’Organització de les JERC), ens portava el material de campanya de les JERC pel Camp (… uns 1000 cartells, 400 exemplars de La Veu del Jovent…) i ja que estava, he aprofitat i he agafat banderoles de les llargues per a les seccions locals d’Esquerra d’Altafulla i Torredembarra. Un cop agafat el material, en Joan m’ha deixat a Torredembarra (gracies!) i cap a classe…

Una de les propostes que més m’han agradat dels pocs dies que portem de campanya és la d’un futur Govern per l’Autodeterminació, constituït per Esquerra, CiU i Iniciativa, partits que en un moment o altre (o sempre, com és el cas d’Esquerra) han donat suport al dret de decidir, l’autodeterminació, el dret més democràtic de tots potser, el que en deixaria dir lliurement el que som. Aquest pacte si que seria un pas endavant, un pas cap al benestar social de tots la ciutadania catalana i cap a la plena sobirania del Principat, ens deixaria en una situació ben diferent de l’actual: amb un Estatut que peta per totes bandes. El tema d’aquest possible Govern per l’Autodeterminació miraré de tractar-lo més en el bloc.

Dilluns va agradar-me molt parlar amb el Joan Canyada, un company de classe i de festa, sobre el finançament dels partits polítics. Com molta gent, no sabia ben bé d’on surten els diners dels partits (no, amb les quotes de militants no, amb això no n’hi ha ni per començar!). Vaig explicar-li una mica el tema de la carta financera d’Esquerra (similar a la del PSC i d’ICV) i la relació d’aquesta amb l’afer de les cartes del Vendrell… i com no, parlant de finançament, va sortir el tema del 3%, és a dir, la forma de guanyar peles dels convergents, lo típic d’ells: jo t’adjudico unes obres i et pago 100 quan les obres valen 60, i després 20 per tu i 20 per mi… però ep! Els 20 que pertoquen a Can convergent que sigui donació anònima, que sinó es desmunta el xiringuitu!

El post d’avui ha estat un poti-poti de dos posts que tenia preparats i cap dels dos acabats… em nego a acabar els dos, avui estic rendit, acabo d’arribar de l’acte d’Esquerra a Tarragona i ja tinc son… que demà, si, a encartellar! És campanya.

Entre medicaments i actes.

Ahir va ser un dia força mogut, amunt i avall. Primer cap a Barcelona, a l’acte central de les JERC, on uns 400 militants ens varem reunir en un dinar per homenatjar a Víctor Torres (91 anys), fundador de les JERC i a Núria Pi i Sunyer, fundadora de les JERC de Londres a l’exili, curiosa secció local! Veure com 75 anys després aquets dos militants de les JEREC seguien al peu del canó realment em va animar moltíssim, però veure l’emoció d’ells pel fet d’estar envoltats de 400 joves que seguim la seva lluita, això ja no té preu. Com se sol dir, la lluita continua avui com ahir.

El parlament d’en Víctor Torres (que ara mateix deu estar present a l’homenatge a Lluís Companys a El Tarròs… aquest home no para!) va estar carregat d’emocions i molt de sentiment, coses molt importants per començar amb força la campanya que ens ve al damunt. Més endavant el portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, seguit dels candidats i candidates de les JERC al Parlament del Principat, va fer el seu parlament, i per acabar, el Secretari General d’Esquerra, Joan Puigcercós també va dir-hi la seva.

Quan va acabar l’acte, la gent de les JERC del Camp varem voler anar a visitar la nova seu d’Esquerra… primer no la trobàvem (nosaltres buscàvem al 116 del Carrer Calàbria) i després, quan varem anar a l’adreça correcta (Calàbria 166) ens adonem que la jornada de portes obertes era de 10 a 2… res, varem fer un cafè i jo i el meu senyor refredat, cap a Tarragona que hi ha Correllengua i el Jordi Rofes esperant-me. Realment a la Plaça del Rei (rebatejada per els organitzadors del Correllengua com a Plaça de la República Catalana) feia molt de goig i el concert de Pepet i Marieta va animar molt a la gent… sobretot quan el cantant va despullar-se… per acabar la jornada, el Rofes, el Gerard Castells i jo (zako, zako…) varem anar al Dotzè a beure alguna coseta i a xerrar (jo no gaire… coi d’afonia!) sobre com arreglar el món, o la regió del Camp, poc a poc…

… i així vaig ventilar-me el dia d’ahir, entre medicaments i gent de les JERC, gent que estic contentíssim d’haver conegut, perquè com bé em deien el Gerard i el Jordi ahir, mai se sap quan pot necessitar, ja no uns companys de les JERC, sinó uns amics amb els quals comparteixes militància política. Un salut a tots els militants de les JERC i JERPV amb els quals he compartit alguna cosa més que militància política!