De les JERC amb arrels "yangüeses".

Yanguas de Eresma, a Segovia.

Avui, després d’haver estat tot el dia donant voltes per Barcelona amb la Rut, la Marina i la Esther, he anat a casa a sopar. No se com a sortit el tema, però el meu pare m’ha acabat parlant del poble on va néixer i viure de jove el meu avi. Aquest poble,on Izquierda Unida treu els mateixos vots que el Partido Familia y Vida, cau per Segovia i és diu Yanguas de Eresma, una vila de poc més de 170 habitants i que majoritàriament es basa en la agricultura, tot i que per el que he vist per Internet, ara s’estan fent algunes cases rurals.

Realment, m’ha fet molta il·lusió haver trobat el poble on el meu avi patern va néixer i viure la seva joventut cap allà els anys 30. No he pogut evitar de pensar en que hauria estat de mi si el meu avi no hagués emigrat de terres segovianes. Per començar, potser no em diria ni Jordi (Jorge potser?), no tindria tan avorrida la platja com la tinc aquí Altafulla i segurament el meu segon cognom tampoc seria el que tinc ara, Poblet. Però… si ho miro per l’altre costat, tindria el problema de sentiment de pertinença nacional arreglat.

Segurament em sentiria espanyol de cap a peus sense cap problema, no em passaria hores i hores discutint sobre si la meva llengua és la mateixa aquí que 100 km al sud, no hauria de patir que al anar al cinema em trobes pel·lícules en llengües estrangeres, podria emocionar-me i patir amb la meva selecció nacional espanyola de futbol quan aquesta jugues partits internacionals. En canvi, no em sento espanyol de cap de les maneres i sovint he de justificar el perquè em sento només català, gairebé cada dia he de discutir perquè a València també és parla català, totes les sales del cinema d’Altafulla estan en llengua castellana i la selecció catalana, la qual és la única amb la que m’identifico, no és oficial i fins i tot se la arribat a titllar d’il·legal.

Però, estic molt content de que el bo del meu avi decidís en el seu dia emigrar cap a terres catalanes en busca de noves oportunitats, i jo en sóc una de les conseqüències de que el meu avi fes aquesta important decisió, marxar en busca d’una vida millor. Avui, d’un avi conservador i espanyol nascut a Yanguas de Eresma, n’ha sortit un net independentista català i socialista convençut d’Altafulla, de la província de Segovia a la vegueria del Camp de Tarragona, de la Espanya profunda a els emergents Països Catalans. Tot gracies al fruit de la integració i de la assimilació cultural i social de la terra d’adopció.

I el que més em satisfà és que com jo, hi ha molts joves, que malgrat tindre arrels per diferents pobles de Espanya, avui són independentistes catalans, i mai sense renegar de les seves arrels, doncs jo avui, malgrat no haver estat mai físicament a Yanguas de Eresma, estic orgullós de que el meu primer cognom sigui d’allà i que alhora, aquest cognom estigui en llistes on posa que jo sóc de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya.