Ah, si? Des de quan!

Estava mirant ara Caiga Quien Caiga, i com no, han fet un reportatge sobre l’Estatut. Han parlat amb en Carod, Trillo, Mas… i sens dubte, la millor aparició de totes a estat la de la Vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que ha dit la gran frase de la setmana “en democracia todo es posible”.

Només escoltar la frase se ma quedat la cara… no se com dir-ho. “Todo es posible…”, ah si? El Dret a l’autodeterminació? La federalització entre autonomies? La igualtat lingüística de les llengües no castellanes amb el castellà? Les seleccions esportives catalanes? L’agencia Tributaria Catalana? La retirada de l’exèrcit espanyol del Països Catalans? Una ensenyança 100% laica, pública i en català? Vaja, no ho sabia! Jo creia que tot això era inconstitucional! Sera que la Constitució espanyola no és democràtica aleshores?

Sens dubte, De la Vega aquí m’ha demostrat la seva ignorància. Potser demà hauria de dir “Todo es posible… con psoematizes”. O potser es referia a que tot es possible per fer sagnar lo no espanyolista, com per exemple, prohibir partits politics independentistes, no jutjar membres de governs de dictadures feixistes espanyoles, censurar el periodisme alternatiu, mentir sobre la unitat de la llengua catalana, sentenciar que un noi de 14 anys i independentista pateix d’una malaltia psicològica… resumint, De la Vega hauria d’haver dit que en democràcia només es possible el que els espanyolistes volen, els de la “perifèria” o ens rebotem o a seguir pagant com a ases.

Massa preguntes sense resposta governamental per avui potser…