Un triangle amorós especial…

“Los de Esquerra sabían de este apoyo (d’ETA)
a la reforma del Estatuto catalán. Los que se
reunieron con ETA (ERC) en Perpignan y que
son socios del PSOE”

Aquesta és una de les “perles” que Angel Acebes, Secretari General del Partido Popular, ha dit aquest cap de setmana, tot arran d’un suposat comunicat d’ETA, que aquesta hauria enviat a delegacions de la Unió Europea i a ambaixades de diferents Estats del món per tal de que facin de mitjancers en el conflicte armat. Aleshores, el gran manipulador informatiu del 11-M, el “sex-symbol” de la dreta espanyola o defensor del Gran Urdaci, va fer una genial roda de premsa.

Val afegir, que normalment ETA quan fa un comunicat, l’envia al diari Gara, aquesta vegada no. Però els suposats receptors del comunicat també neguen que l’hagin rebut, els mitjans mundials de comunicació també neguen tenir en les seves mans el suposat comunicat… personalment, crec que això és només una noticia inventada per mitjans afins al PP per tal de que la dreta espanyola tingui bales per disparar contra la nostra llibertat.

Doncs bé, en aquesta roda de premsa, l’Angel, és va atrevir a dir, entre d’altres coses, que ETA està imposant a Catalunya i Euskadi, que nosaltres som una nació diferent a l’espanyola. Sembla ser que el bo d’en Acebes no sap que tenim un Parlament propi, amb 120 de 135 diputats que donen suport al Nou Estatut, i que molts d’ells han treballant durant gairebé durant 2 anys per a que el poble català, per fi, faci tota una declaració sobre el que som, una nació, la catalana.

Aleshores, jo li demano a aquest pocavergonya, que deixi de comparar al poble català amb grups terroristes, que deixi de fer demagògia contra el 90% de la població del Principat, que deixi de fer manifestacions per les espanyes on és va contra la nostra lliure voluntat, que, en definitiva, es fiqui en els problemes de la seva nació, que prou en tenen!

Quin Triangle Amorós faríem entre Angel Acebes, tot el viatge del Nou Estatut Català i ETA… algú s’anima a fer una novel•la al respecte? Senyors del PP: Imaginació al poder!

Obeint a na reina roja Llucifer!

I Llucífer va dir…

“Tenim el que ens mereixem,
Gracies als de l’ajuntament.
Ja és hora que ens mobilitzem
Si volem un personal decent!”

Doncs en menys d’una setmana, un grup de joves del poble em fet cas a la roja de na Llucífer. Si res falla, aquest mateix divendres és constituiran les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya d’Altafulla (JERC-Altafulla). Serem vora deu joves del poble, socialistes i independentistes, que tenim com a intenció conscienciar al jovent de la vila dels problemes que ens afecten al dia a dia.

La idea de fer unes JERC-Altafulla és una idea que des de les eleccions municipals del 2003 i serà aquest divendres 25 de novembre de 2005 que és farà realitat aquest petit somni meu i de tants d’altres nois i noies del poble!

Sabem que feina per fer n’hi ha, i molta, per això volem començar el més aviat possible, i no només a Altafulla, sinó també per tot el Baix Gaià, ja que dintre de les JERC d’Altafulla hi hauran joves de la Riera de Gaia i de la Nou de Gaia, i si s’han de moure fils per a que la secció de JERC de Torredembarra torni a reviure… s’hauran de moure fils… el jovent del Baix Gaià amb l’esquerra independentista!

Canya!

Melilla, Franco i Abd el-Krim.

Franco, tornant a Melilla

En veure aquesta foto, alguns pensareu que deu ser de fa 30 anys, en el moment que en els primers dies de d’aleshores “Jove democràcia espanyola” alguns municipis ja van començar a retirar simbologia del regim feixista del General Franco. Doncs no, és tot el contrari, en aquesta fotografia no retiren, posen.

Això va succeir fa uns dies a Melilla, quan l’alcalde-president de la ciutat autònoma, Juan José Imbroda Ortíz va decidir tornar a col•locar l’estàtua del “Caudillo”, que va ser retirada per unes obres a la plaça on hi estava. On es vist en un Estat democràtic, que es tornin a posar estàtues que honoren personatges dictatorials i feixistes? Si això succeís a Alemanya amb una estàtua de Hitler de segur que hi hauria un gran enrenou, i no només a nivell germànic.

Però bé, l’efígie metàl•lica consisteix en una imatge de cos sencer de l’exdictador quan era jove i havia estat destinat, l’any 1921, a Melilla com a comandant de dues banderes de la legió, per lluitar contra l’assetjament de les tropes del líder nacionalista marroquí, Abd el-krim. Potser es que “Don Imbroda” vol recordar a aquells que odiem a Franco, i tot el que representa, que encara hi ha qui vol esborrar del mapa als que no pensem com el “Caudillo”, els que no pensem en “Una, Grande y Libre”, doncs nosaltres, el poble català, volem el mateix que Abbdelkrim, la llibertat de la nostra nació.

Per cert, vull felicitar des d’aqui al Grup de Diables d’Altafulla, sobretot per els seus tradicionals Versots. Visca Altafulla i les seves festes!

Ah, si? Des de quan!

Estava mirant ara Caiga Quien Caiga, i com no, han fet un reportatge sobre l’Estatut. Han parlat amb en Carod, Trillo, Mas… i sens dubte, la millor aparició de totes a estat la de la Vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que ha dit la gran frase de la setmana “en democracia todo es posible”.

Només escoltar la frase se ma quedat la cara… no se com dir-ho. “Todo es posible…”, ah si? El Dret a l’autodeterminació? La federalització entre autonomies? La igualtat lingüística de les llengües no castellanes amb el castellà? Les seleccions esportives catalanes? L’agencia Tributaria Catalana? La retirada de l’exèrcit espanyol del Països Catalans? Una ensenyança 100% laica, pública i en català? Vaja, no ho sabia! Jo creia que tot això era inconstitucional! Sera que la Constitució espanyola no és democràtica aleshores?

Sens dubte, De la Vega aquí m’ha demostrat la seva ignorància. Potser demà hauria de dir “Todo es posible… con psoematizes”. O potser es referia a que tot es possible per fer sagnar lo no espanyolista, com per exemple, prohibir partits politics independentistes, no jutjar membres de governs de dictadures feixistes espanyoles, censurar el periodisme alternatiu, mentir sobre la unitat de la llengua catalana, sentenciar que un noi de 14 anys i independentista pateix d’una malaltia psicològica… resumint, De la Vega hauria d’haver dit que en democràcia només es possible el que els espanyolistes volen, els de la “perifèria” o ens rebotem o a seguir pagant com a ases.

Massa preguntes sense resposta governamental per avui potser…

I ara és queixen!

Contra la censura, coherència! Visca SomRàdio! Fora PP3/IB3!

Fa uns dies, el CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) va comunicar que obriria un expedient a la emissora de l’església, la COPE, per els seus programes amb continguts anticatalans i les seves crides al boicot a tot allò que sigui o soni a català. Així doncs, amb l’anunci del CAC, el neofeixisme espanyol ja comença a veure fantasmes, Losantos & Company ja parlen de censura, persecució periodística, pensament únic… vaja, tot allò que ells van fer durant a dictadura franquista.

Però, és curiós, quan el PP va tancar Somradio (radio pública en català de les Illes Balears i Pitiüses), empresonar i censurar molts membres del diari en basc d’Euskal Herria, Egunkaria (encara avui clausurat indefinidament) o prohibir i eliminar les ones de TVC al País Valencià (ficant contrarepetidors que evitessin l’entrada de les ones de TVC a terres valencianes), ningú de les espanyes es va queixar, cap veu castellana es va alçar per denunciar la persecució dels mitjans de comunicació no afins al PP i tot el seu entramat. Es més, ho van voler justificar.

I que ningú es confongui, jo no demano que es tanqui la COPE, doncs crec en la llibertat d’expressió, cosa que ells no com ja han demostrat amb Somradio, Egunkaria o TVC. A més, reconec que m’encanta llevar-me cada mati escoltant al Losantos i tota la seva demagògia barata i humorístic. Sadomasoquisme? No, m’agrada saber que pensa l’enemic…

… i demà algo de l’Estatut, que està la cosa emocionant…

Aquestes no són maneres.

L’altre dia pujava cap a casa amb el cotxe de la meva veïna, i just en l’últim revolt, ens trobem un camió d’una obra aturat al mig del carrer, passat casa l’alcalde. Allà no hi havia cap senyalització, cap operari de la obra per avisar de que n’hi havia per temps, ni tan sols una trista barrera al inici del carrer per tal de que els cotxes no puguin passar.

El cas es que després d’estar uns 5 minutets esperant i tocant el clàxon del cotxe, un operari va sortir a veure qui era que “feia tan escàndol”. La meva veïna, indignada, va començar a discrepar, doncs com ja he dit, ningú, ni els operaris de l’obra ni l’ajuntament, hi havia posat cap senyalització de que un camió hi havia de descarregar material de construcció. Finalment, després d’una bona estona de discutir, la meva veïna va cridar “el capullu de l’alcalde no fot res!”.

No va acabar la meva veïna la seva frase, que ja sortia per la porta de casa seva l’alcalde Fuentes. Jo vaig pensar que com a Alcalde, sortiria a veure que passava, després d’uns deu minuts de tocs de clàxon, crits i queixes davant de casa seva, i així intenta solucionar la situació. Doncs no va ser així, el primer que va fer va ser amenaçar a la meva veïna “Li fotre una denuncia!”, per l’insult es suposa.

A mi, sincerament, em va sobtar la reacció de tot un Alcalde, amb certa trajectòria, la primera reacció que tingues fos la d’amenaçar de denunciar a una dona, que qui sap, potser li va donar el seu vot. A més, algú que té un càrrec polític, a de saber aguantar les critiques, amb això no justifico l’insult de la meva veïna, només dic que un a de saber mossegar-se la llengua i tragar, com es diu sovint. Us imagineu l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, sortint al carrer amenaçant de denunciar a tot aquell que l’increpes? De segur que no acabaria mai!

I si tantes ganes de ficar denuncies té l’alcalde, potser que comenci per aquells que violen la Llei de Política Lingüística o que fan malbé el patrimoni històric i arquitectònic d’Altafulla… aquestes si que serien, potser, maneres.