Aquesta és la nostra democràcia

Cada dia només llevar-nos ja decidim. Quina roba ens posarem, que esmorzarem o quina emissora de ràdio triem al cotxe de camí cap a la feina. En una societat lliure, ningú pot fer que canviem les nostres decisions o preferències: d’entre diferents opcions escollim aquella que creiem que ens aportarà major satisfacció. En unes eleccions fem això, votem un partit o altre pensant que la nostra tria és la més oportuna.

Ara a Europa s’obre una nova escletxa a l’hora de decidir i que genera il·lusió. Des d’Escòcia fins als Països Catalans, passant per Flandes, milers de ciutadans demanen el dret democràtic a decidir en referèndum el futur de la seva nació. Volen alçar la veu per dir si volen continuar com estan ara, o esdevenir un nou Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.

Alguns diran, tal i com fa el PSOE, que aquesta demanda no és constitucional. D’altres ciutadans creiem que no es tracta de respectar o no un text de fa més de 30 anys, que la majoria de nosaltres mai hem votat. Allò que importa és saber que pensa la gent d’avui sobre els temes que l’afecten i que es discuteixen. I un d’aquests temes és el futur del nostre país: continuar essent una part del Regne d’Espanya, que ja sabem com les gasten, o esdevenir un nou Estat europeu.

Per això el passat 13 de setembre la vila maresmenca d’Arenys de Munt va realitzar un referèndum preguntant a la seva ciutadania que havia de ser Catalunya: part d’Espanya o ser lliure. Aquest ha de ser el nostre model de democràcia: no tenir por a preguntar a la ciutadania que pensa i que vol, i actuar en conseqüència. Si penseu així, estigueu atents als propers dies a la convocatòria de reunions per començar a decidir que volem ser de grans.

(Publicat al Plaça del Pou d’octubre)

Som un poble democràtic

El proper 13 de setembre, Arenys de Munt donarà tota una classe de democràcia a l’Estat espanyol. Aquesta vila del Maresme realitzarà un referèndum, després de que així ho aproves el seu Ple municipal, on es preguntarà als i les arenyenques “està vostè a favor de que Catalunya sigui un Estat sobirà, social i democràtic?”.

Ràpidament tot l’espanyolisme ranci ha reaccionat. Des del partit feixista La Falange Española de las JONS, que ha organitzat un manifestació pel mateix dia de la consulta popular, fins a El País, que dedica una llarga noticia al petit poble maresmenc amb cert to mofeta.

Però aquí no acaba la reacció dels espanyolistes, més pròpia d’una criatura que no pas d’un Estat que presumeix de 30 anys de democràcia. La Fiscalia de l’Estat espanyol, en un intent més d’intentar que el referèndum no es realitzi, a prohibit l’ús de qualsevol edifici de l’Ajuntament d’Arenys de Munt… problema que té fàcil solució: fer-ho a un altre local.

Aquesta consulta democràtica en un país pacific ha estat promoguda per una associació que ha comptat amb la complicitat dels regidors AM2000-EPM, Esquerra, CiU i la CUP. El socialistes per la seva banda, va abstenir-se, al·legant que no és un tema local. Aleshores, que algú, del PSOE a poder ser, m’expliqui perquè quan hi ha un atemptat, tots els plens de Catalunya voten mocions en contra dels actes terroristes.

Però més enllà de llegir discursos demagògics de l’esquerra i dreta espanyola, val més la pena veure quines personalitats del país donen suport a la consulta. L’ex-president Maragall, la periodista Empar Moliner, el jurista i altafullenc Hèctor López Bofill o l’escriptora Isabel Clara Simó, entre d’altres.

A més, hi ha una serie de pobles del Principat que ja s’han interessat en continuar les passes d’Arenys de Munt i realitzar el seu propi referèndum. A Altafulla potser ens ho hauríem de pensar de sumar-nos en aquesta consulta i celebrar-ne una, doncs el debat sobre el naixement d’una futura República Catalana o la continuïtat de l’actual Regne d’Espanya està damunt la taula.

Allò que ens fa mal, s’elimina

Sempre he sentit que el nostre subconscient tendeix a eliminar aquells records que ens fan mal o perjudiquen la nostra salut mental. Segurament per una raó semblant, per fer fora aquells fets que fan mal al conjunt de la societat, el col·lectiu Prou! va organitzar-se farà més d’un any per promoure una llei que prohibeixi les matances de braus al Principat de Catalunya.

Per començar, dir-ne “cursa de braus” em sembla un insult al respecte a la vida. És com si l’Holocaust que va patir el poble jueu l’hi diguéssim “dutxes de sionistes” o algun altre tipus d’eufemisme per amagar el que és una realitat, que ambdós casos, l’Holocaust i el tema dels braus, era i és una matança indiscriminada.

A més, aquesta iniciativa que té el suport de gairebé 200.000 signatures, permetrà aclarir i ordenar una mica el mapa cultural del nostre país. Amb la feina feta pel col·lectiu Prou! el poble català podrà fer fora d’una vegada per totes un tret cultural que, per a res del món, és propi dels catalans. Nosaltres som més de fer constructius i creatius només he de veure la cara dels turistes europeus davant les “human towers”.

Si els espanyols, amb el suport del seu anormal Estat, volen que un dels seus trets d’identitat cultural sigui clavar espases a animals de mitja tona i amb banyes mentre aplaudeixen al veure com treu sang el pobre animal, allà ells. Deu ser que volen mantenir el record de quan amb la descoberta d’Amèrica, van aniquilar els pobles natius d’allà.

Ara bé, si no eliminen aquest record del seu subconscient nacional espanyol, serà que això de matar a sang freda, davant d’una multitud i convertint-ho amb un espectacle (…i de pas utilitzar-ho per promoure el seu peculiar i sadomasoquista turisme cultural…) deu ser que no ho consideren un fet que fa mal, el seu cervell de uconsiderar-ho quelcom saludable. Són ben rars aquests espanyols.

Història capritxosa

A vegades em dona per perdrem per la biblioteca de Tarragona, i no fa molt m’hi vaig passar una estona fullejant diversos exemplars del llibre que edita cada any el Centre d’Estudis d’Altafulla. L’objectiu era trobar informació sobre la situació política d’Altafulla al llarg de la II República, i en concret, de l’Esquerra Republicana d’aquells anys. Com veieu els temps canvien!

Gràcies a les dades que he anat trobant i m’han anat comentant, arribo a que Lluís Punsoda i Marques ser l’alcalde d’Altafulla, adscrit a ERC i acompanyat de 2 regidors més del que avui és el partit on milito. Al 1936 el Ple altafullenc estava completat per 3 regidors de la CNT i 1 de la Unió Republicana i un altre d’Acció Catalana Republicana. Un panorama polític divertit on convivien nacionalistes, federalistes, independentistes, anarquistes i republicans.

Però les sorpreses no acabaven aquí. A finals de maig del 1931, la gent de l’entorn del futur alcalde Punsoda van obrir un Casal Republicà al poble, concretament al Carrer de la Barceloneta 15. Vet aquí com de capritxosa és la història, doncs les properes eleccions municipals del 2011 estan previstes pel mateix cap de setmana que just farà 80 anys de la inauguració d’aquest Casal.

La veritat, això m’ha fet pensar força en la situació dels republicans locals dels anys 30 i la dels seus descendents avui, els i les militants d’Esquerra d’Altafulla. A la secció local ja portem un temps amb la tasca pendent de celebrar un Congrés local, que estic segur que serà la primera pedra per encarar bé les properes municipals. Poc a poc, el projecte republicà altafullenc va sumant més gent i més complicitats… i els resultats estaran al caure!

Per cert, a l’esclatar la Guerra Civil espanyola, l’Alcalde Punsoda va dimitir. “Els altafullencs hem de fer la guerra!”… i cap al front a lluitar! Y a hora el pueblo que se alza en la lucha con voz de gigante gritando: ¡adelante! Uf!

Y ahora el pueblo
que se alza en la lucha
con voz de gigante
gritando: ¡adelante!

Delatar al PSOE, poble a poble.

Hi ha una sentencia fusteriana que m’agrada molt, que anteriorment ja vaig comentar. L’il·lustre suecà deia que ell només era unitari amb aquells que lluitaven al seu costat. Entenent que aquesta lluita no era altra que la llibertat social i nacional dels Països Catalans, i que si estan al seu costat és perquè comparteixen uns objectius comuns pels que val la pena deixar-se de sectarismes i unir forces.

És per això que em sorprèn la situació actual de l’independentisme. Potser deu ser perquè, malgrat els anys que portem en la cerca d’uns Països Catalans lliures, no hem acabat d’aclarir un parell de coses. L’objectiu independentista pel qual exercim la nostra militància política i la identitat dels enemics polítics actuals que ens impedeixen assolir aquestes fites socials i nacionals.

Per resoldre aquest segon aspecte, l’independentisme ha d’assumir un nou paper, lleig però necessari, el de delator. Fa uns anys vam arribar a presentar com a simpàtics al PSOE, avui ja hem vist que és un llop amb pell de xai. Ara és necessari, que des del municipalisme, s’interrogui i qüestioni l’ideari, la praxis i la militància política dels 4.857 regidors i regidores del PSOE als Països Catalans.

Que des dels Plens de les viles i ciutats del país se’ls posi contra les cordes. Que quan un poble no es pugui permetre per motius econòmics fer noves guarderies, obrir nous centres de salut o construir equipaments i habitatges socials, els representants locals de l’independentisme facin veure a la ciutadania que això és culpa de l’espoli fiscal al que ens tenen condemnats el govern espanyol de torn, ja sigui del PSOE o del PP.

Potser ja és l’hora de perdre les manies i dir les coses pel seu nom. Aquests regidors i regidores del PSOE potser a la França de la Segona Guerra Mundial serien titllats de col·laboracionistes. I en una situació de crisi com l’actual és encara més necessari denunciar aquells que són copartíceps de la situació que patim, des de totes les institucions, començant pels Ajuntaments, la institució més propera al ciutadà.

Enfront això, els delegats de Zapatero als pobles del nostre país tenen dues opcions. Entossudir-se en la seva militància al PSOE per defensar el nacionalisme espanyol que ordena retallades econòmiques amb conseqüències socials per la ciutadania catalana. O evolucionar, rectificar i passar a militar a l’esquerra independentista en benefici de la gent que més pateix la crisi als Països Catalans. Arribats a la situació d’asfíxia actual, això és el caixa o faixa.

Tossuts d’Altafulla (I)

Euromed, 07:34 del matí. No ha passat ni un quart d’hora que ja estava a la cafeteria del tren, enfilant un part del corredor del Mediterrani, de Castelló de la Plana a Tarragona. Un parell de diaris no tenen lector: La Razón i El Periodico. El primer de la pàgina 14 a la 23 té un estudi electoral on dona com a vencedor al PP amb 23 eurodiputats per 21 al PSOE. El formatget es completa amb 2 escons per la Coalició per Europa i 1 per l’Europa dels Pobles-Verds i un altre per UpyD… més endavant tota la ratzia contra Iniciativa Internacionalista.

Toca pegar un cop d’ull a El Periodico. Pàgina 6, un article ocupa tota la plana ve a dir que “L’independentisme creix, però s’atomitza”. L’escrit acaba amb una sentència digna de tenir una segona part. Sigui quina sugui la sentència del Tribunal Constitucional respecte l’Estat del Principat, tot sembla indicar que l’independentisme tindrà una nova efervescència. Des dels 90 Esquerra aposta per l’independentisme, i sembla que el  darrer procés estaturi a començat a fer despertar el fervor sobiranista a CiU i ICV, cadascú amb el seu tempo.

Tot això ho he preferit traslladar aleshores a l’espectre polític local, a nivell nacional millor no ho toco, prefereixo parlar de persones que conec. Per una banda tindriem l’Alasà que des de fa anys predica l’independentisme al ple, i sembla ser que aquesta legislatura si més no el cap de llista ecosocialista, Francesc Farré, va acompanyar-lo a l’adherir-se a la plataforma de regidors sobiranistes Decidim.cat… tot i que l’altra regidora d’ABG no se jo si l’autodeterminació figura com a preferència a la seva agenda. PP i IDEAL serien els unionistes, potser a titol personal algú s’apuntaria al nou Estat, però a nivell global els Independents liderats per en Josep Maria Perez vindrien a ser com Ciutadans, crec jo.

Arribem a CiU, on representa que haurien de votar a favor de les mocions independentistes… però sorprenentment al Ple d’abril hi van votar en contra. Potser el paper de convergents (o d’UDC…) sobiranistes a Altafulla el juguen millor la gent d’AUPA, que si que van votar a favor d’aquesta esmena. Arribem ara a una cruïlla interessant i determinant, tan pel país com per Altafulla. Porten anys remenant les cireres i saben què és això de governar. Tot i coneixer de primera mà el maltracte rebut des dels governs espanyols de sempre, encara ara el vot dels socialistes és d’obediència espanyola, tan els liders del PSOE als Països Catalans com els cabdills socialistes altafullencs…