Suborn nuclear

Aquests darrers dies torna a estar damunt de la taula un debat molt recurrent que cada 3 o 4 anys és motiu de controvèrsia a Catalunya. Ja fa temps que el govern espanyol està allargant dir on es situarà el futur cementeri de residus nuclears o MTC. Actualment hi ha dues viles candidates: Yebra (Castella-La Manxa) i Ascó, a les Terres de l’Ebre.

Totes dues viles tenen en comú un passat o present nuclear, i per això des del govern espanyol se’ls considera com els llocs ideals. Ara bé, al govern de ZP sembla ser que s’ha fet seu el caciquisme que denuncien al PP compra vots a Galiza o a les Illes Balears. Ara no els desagrada la idea, quan es tracta de comprar amb mil i una sucoses subvencions a l’Ajuntament d’Ascó, governat per CiU, i amb viatges a Holanda a la població.

Però si últimament, des de les files del PSOE, no s’estan enfotent-se prou de Catalunya, només faltava veure al President de Castella-La Manxa, José María Barreda, al capdavant d’una manifestació anticementiri nuclear a Yebra, assegurant que Ascó és la vila idònia construir la nova peça atòmica. Tot un artista el president castellanomanxec: el que no vol per ell, que s’ho mengin els altres.

A Catalunya el PSC continua movent-se en l’ambigüitat. Damunt de la taula hi ha una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya rebutjant l’ATC, però el mateix President Montilla passa la pilota al petit consistori ebrenc, per allò del principi d’autonomia local. Però entre línies el missatge és un altre. Com a baró del PSOE no pot molestar de nou als “compañeros” de Madrid.

Això comporta ignorar les reclamacions d’Esquerra i ICV, un cop més, que potser ja va sent hora que posin en dubte públicament, i amb conseqüències, la fidelitat dels socialistes amb els interessos de la societat catalana. L’ATC afecta a tothom, no només a Ascó, i és un error deixar la decisió al seu Ple, que amb els temps que corren, complicats per les arques municipals, acceptaran de bon grat prostituint el territori a canvi dels beneficis d’ENDESA d’una setmana.

Com passa últimament, aquesta problemàtica ens porta a preguntar-nos de qui depèn el poder, i de nou la resposta és que la Generalitat no en té. Curiosament aquí sembla ser que si que hi ha la possibilitat d’una negociació bilateral, en aquest cas entre el govern central i Ascó. Catalunya i el seu govern, com ja ens estan acostumant, no compta per a res.

Tenim ànsies de Selecció

Cada cop que vaig a veure la selecció catalana a la seva típica paxanga de desembre torno cap a casa amb la mateixa sensació. Tenim uns jugadors que en cas de disputar un Mundial o una Eurocopa de ben segur que farien un gran paper. El partit d’avui contra l’Argentina, 4-2 a favor nostre, n’és una prova. Se’ns dubte els Xavi, Bojan i Sergio Garcia ens han fet gaudir de valent… i només ens deixen fer amistosos.

El seleccionador nacional, Johan Cruyff, ha sortit una mica empipat per la baixa assistència al Camp Nou. Números en mà 53.000 persones, la majoria d’elles seguidors de la quatribarrada, està molt bé. I més tenint en compte que el partit era entre setmana, en un ambient de fred, amenaça de pluja… i potser amb molta gent pensant més en el Nadal que altra cosa.

Malgrat que diuen que les comparacions són odioses, jo recordaré que fa uns mesos Argentina va enfrontar-se en un partit amistós contra Espanya al Vicente Calderon, on hi van assistir 54.000 persones. Crec que això ho diu tot. Omplir un el Camp Nou, l’estadi més gran del món és molt difícil, i la Federació Catalana de Futbol (FCF) ho hauria de tenir més en compte.

Que hauria pogut venir més gent? Segur, però molts dels seguidors de la Selecció, jo inclòs, estem farts de partits amistosos. Volem veure la nostra selecció nacional participant en tornejos oficials per saber que es sent. Tenim ànsies ja de vibrar amb Catalunya a l’Eurocopa de la mateixa manera que ho fem amb el Barça a la Champions League.

Però la FCF té raó en una cosa. És feina de la classe política la d’impulsar les nostres seleccions, i sembla ser que la única manera possible és prenent l’Estat propi. Aquesta fita no està tan lluny com alguns creuen. L’ambient ens és favorable gràcies a les consultes, les enquestes de diversos diaris així ho diuen. Ara els independentistes hem d’aprofitar l’embranzida i presentar seriosament el nostre projecte d’Estat propi.

Ara si, Altafulla Decideix!

Avui neix, o començarà a néixer, AltafullaDecideix!, l’entitat local encarregada d’organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya a la nostra vila. Durant les darreres dues setmanes són moltes les persones que m’han anat preguntant sobre aquest tema, i la veritat, crec que Altafulla pot demostrar una gran capacitat de participació ciutadana enfront l’actualitat política actual.

La independència de Catalunya, o no, és un dels temes de debat que més s’escolten a les tertúlies radio, als bars o al transport públic. És per això que animo a tothom a assistir a les reunions d’AltafullaDecideix!, més enllà de les vostres preferències polítiques o sentit del vot a la futura consulta, prioritzant el caràcter democràtic d’aquest acte com a mostra de tarannà respectuós i cohesionador de la societat altafullenca.

S’ha d’entendre que aquesta consulta serà un acte de democràcia, i no d’espanyolisme o independentisme. El resultat ja serà una altra cosa que segur que donarà molt més de parlar que no pas la convocatòria ciutadana. A més, en aquest viatge segurament Altafulla no viatjarà sola, almenys des del Grup Promotor d’Altafulla Decideix esperem que les altres viles del Baix Gaià també realitzin consultes per la independència el mateix dia que nosaltres.

Aquesta és la nostra democràcia

Cada dia només llevar-nos ja decidim. Quina roba ens posarem, que esmorzarem o quina emissora de ràdio triem al cotxe de camí cap a la feina. En una societat lliure, ningú pot fer que canviem les nostres decisions o preferències: d’entre diferents opcions escollim aquella que creiem que ens aportarà major satisfacció. En unes eleccions fem això, votem un partit o altre pensant que la nostra tria és la més oportuna.

Ara a Europa s’obre una nova escletxa a l’hora de decidir i que genera il·lusió. Des d’Escòcia fins als Països Catalans, passant per Flandes, milers de ciutadans demanen el dret democràtic a decidir en referèndum el futur de la seva nació. Volen alçar la veu per dir si volen continuar com estan ara, o esdevenir un nou Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea.

Alguns diran, tal i com fa el PSOE, que aquesta demanda no és constitucional. D’altres ciutadans creiem que no es tracta de respectar o no un text de fa més de 30 anys, que la majoria de nosaltres mai hem votat. Allò que importa és saber que pensa la gent d’avui sobre els temes que l’afecten i que es discuteixen. I un d’aquests temes és el futur del nostre país: continuar essent una part del Regne d’Espanya, que ja sabem com les gasten, o esdevenir un nou Estat europeu.

Per això el passat 13 de setembre la vila maresmenca d’Arenys de Munt va realitzar un referèndum preguntant a la seva ciutadania que havia de ser Catalunya: part d’Espanya o ser lliure. Aquest ha de ser el nostre model de democràcia: no tenir por a preguntar a la ciutadania que pensa i que vol, i actuar en conseqüència. Si penseu així, estigueu atents als propers dies a la convocatòria de reunions per començar a decidir que volem ser de grans.

(Publicat al Plaça del Pou d’octubre)

Som un poble democràtic

El proper 13 de setembre, Arenys de Munt donarà tota una classe de democràcia a l’Estat espanyol. Aquesta vila del Maresme realitzarà un referèndum, després de que així ho aproves el seu Ple municipal, on es preguntarà als i les arenyenques “està vostè a favor de que Catalunya sigui un Estat sobirà, social i democràtic?”.

Ràpidament tot l’espanyolisme ranci ha reaccionat. Des del partit feixista La Falange Española de las JONS, que ha organitzat un manifestació pel mateix dia de la consulta popular, fins a El País, que dedica una llarga noticia al petit poble maresmenc amb cert to mofeta.

Però aquí no acaba la reacció dels espanyolistes, més pròpia d’una criatura que no pas d’un Estat que presumeix de 30 anys de democràcia. La Fiscalia de l’Estat espanyol, en un intent més d’intentar que el referèndum no es realitzi, a prohibit l’ús de qualsevol edifici de l’Ajuntament d’Arenys de Munt… problema que té fàcil solució: fer-ho a un altre local.

Aquesta consulta democràtica en un país pacific ha estat promoguda per una associació que ha comptat amb la complicitat dels regidors AM2000-EPM, Esquerra, CiU i la CUP. El socialistes per la seva banda, va abstenir-se, al·legant que no és un tema local. Aleshores, que algú, del PSOE a poder ser, m’expliqui perquè quan hi ha un atemptat, tots els plens de Catalunya voten mocions en contra dels actes terroristes.

Però més enllà de llegir discursos demagògics de l’esquerra i dreta espanyola, val més la pena veure quines personalitats del país donen suport a la consulta. L’ex-president Maragall, la periodista Empar Moliner, el jurista i altafullenc Hèctor López Bofill o l’escriptora Isabel Clara Simó, entre d’altres.

A més, hi ha una serie de pobles del Principat que ja s’han interessat en continuar les passes d’Arenys de Munt i realitzar el seu propi referèndum. A Altafulla potser ens ho hauríem de pensar de sumar-nos en aquesta consulta i celebrar-ne una, doncs el debat sobre el naixement d’una futura República Catalana o la continuïtat de l’actual Regne d’Espanya està damunt la taula.

Allò que ens fa mal, s’elimina

Sempre he sentit que el nostre subconscient tendeix a eliminar aquells records que ens fan mal o perjudiquen la nostra salut mental. Segurament per una raó semblant, per fer fora aquells fets que fan mal al conjunt de la societat, el col·lectiu Prou! va organitzar-se farà més d’un any per promoure una llei que prohibeixi les matances de braus al Principat de Catalunya.

Per començar, dir-ne “cursa de braus” em sembla un insult al respecte a la vida. És com si l’Holocaust que va patir el poble jueu l’hi diguéssim “dutxes de sionistes” o algun altre tipus d’eufemisme per amagar el que és una realitat, que ambdós casos, l’Holocaust i el tema dels braus, era i és una matança indiscriminada.

A més, aquesta iniciativa que té el suport de gairebé 200.000 signatures, permetrà aclarir i ordenar una mica el mapa cultural del nostre país. Amb la feina feta pel col·lectiu Prou! el poble català podrà fer fora d’una vegada per totes un tret cultural que, per a res del món, és propi dels catalans. Nosaltres som més de fer constructius i creatius només he de veure la cara dels turistes europeus davant les “human towers”.

Si els espanyols, amb el suport del seu anormal Estat, volen que un dels seus trets d’identitat cultural sigui clavar espases a animals de mitja tona i amb banyes mentre aplaudeixen al veure com treu sang el pobre animal, allà ells. Deu ser que volen mantenir el record de quan amb la descoberta d’Amèrica, van aniquilar els pobles natius d’allà.

Ara bé, si no eliminen aquest record del seu subconscient nacional espanyol, serà que això de matar a sang freda, davant d’una multitud i convertint-ho amb un espectacle (…i de pas utilitzar-ho per promoure el seu peculiar i sadomasoquista turisme cultural…) deu ser que no ho consideren un fet que fa mal, el seu cervell de uconsiderar-ho quelcom saludable. Són ben rars aquests espanyols.