Com fer oposició.

Article per al “Plaça del Pou” de maig

Al darrer ple de l’Ajuntament que va celebrar-se el passat divendres 25 d’abril (Diada Nacional del País Valencià, per cert), el nou equip de govern format per PSOE, PP, AUPA, IDEAL, PAU i un regidor no adscrit, va aprovar-se una rebaixa del pressupost de despeses, de gairebé 100.000 €, uns 16 milions de pessetes. Aquesta rebaixa va afectar a Cultura (40.000€), Festes (25.000€), Turisme (20.000€) i Esports (11.000€) i té com objectiu alleugerar l’actual crisi econòmica que patim a Altafulla. Davant de la votació de la modificació dels pressupostos, Esquerra d’Altafulla, teníem, principalment, dues opcions:

La primera, i la que no hem fet, era votar en contra d’aquesta modificació en els pressupostos municipals argumentant, amb la demagògia i mentires que ens tenien acostumats (segons AUPA, que Altafulla estigués en números vermells era fals) els actuals membres del govern, què és treia inversions a les diferents entitats que treballen dia a dia pel poble, què és deixava d’oferir una interessant oferta d’oci, què és retiraven inversions al turisme que tanta riquesa ens aporta o què el nou govern no apostava per l’esport local i de base en treure diners a la partida de la Regidoria d’Esports.

La segona, què és la que hem fet sense dubtar, és donar suport a aquest reajustament pressupostari, votant-hi a favor. La situació que viu Altafulla necessita d’una resposta col·lectiva, ja ho dèiem quan estàvem al govern mentre, l’aleshores oposició, ens torpedinava amb demagògia. Així doncs, Esquerra d’Altafulla, amb un exercici de responsabilitat i tenint en compte la greu situació financera, que el govern AUPA-PSOE de la legislatura 2003-2007 ens van acabar portant, vota si, ja què entenem que ara és el moment de reajustar i modificar els pressupostos d’Altafulla per sortir del sotrac econòmic.

Esquerra d’Altafulla hauríem pogut ser molt demagogs i fer de partit dur, carregant fortament contra l’actual equip de govern, paper en què n’eren uns experts quan estaven a l’oposició. Però ja ho varem dir, nosaltres som d’una altra fusta, i ja sigui a l’oposició o al govern, continuarem treballant de forma responsable i mirant pel bé del poble, com sempre hem fet, però com mai ens han vist.

Lladres - Al Tall

Imprimir

Saül Gordillo a la UPF.

Bé, fa dies que no actualitzo el bloc: per a que us feu una idea, ahir dilluns vaig llevar-me a Castelló, esmorzar a l’Euromed, a les 11 fer un treball d’econòmia a la UPF, dinar amb l’Hèctor López Bofill posant-lo al dia de la política altafullenca, després amb companys de JERC parlant sobre la situació actual, a les 6 a Colon amb l’Hèctor per a que l’Uriel Bertran ens recollis per anar cap a Reus, que va fer-se una presentació d’Esquerra Independentista juntament amb en Jaume Renyer i en Toni Fullat… però jo vaig anar amb en Jordi Rofes a pendre una cervesa i unes patates, després un soparet tots i finalment a la 1 l’Uriel i l’Hèctor hem deixaven a casa… m’esperava un treball de Ciència Política.

Ah… a veure si puc penjar la foto que acabo de fer a en Saül Gordillo a la presentació del seu llibre a la UPF, acte organitzat per Estudiants en Acció. A veure si em compro un www.jordimolinera.cat. Ja veurem…

Entre tots i totes, fem poble!

Aquest proper dilluns, a les 12, a Altafulla es farà efectiva la moció de censura presentada per el PSOE, AUPA, IDEAL, PP i PAU contra l’encara actual Govern de Canvi i de Progrés format per ABG, CiU i Esquerra. Així doncs, es posarà fi a la dificil situació política que implicava tenir un govern en minoria i que la seva acció es veia limiatada als pactes entre els partits i regidors de l’oposició.

El nou govern que en sortirà de la moció de censura crec que serà fruit, no d’una trobada ideologica o programatica dels partits que la impulsen com hauria de ser, sinó que sorgeix de la desesperació i ambició per part d’uns per arribar al màxim poder local i d’interessos personals per part dels altres impulsors de la moció. Aquesta jugada política farà que en el si del nou govern, la dreta local (AUPA, IDEAL i PP) tindrà unes quotes de poder altissimes, i tot gràcies a aquells que fan dir-se d’esquerres (PSOE-PSC i PAU) i fa 4 dies, per les eleccions espanyoles, pregonaven que els que seràn ara els seus companys de viatge, eren el pitjor per als Països Catalans. Queda evident doncs, que el poder fa perdre el cap i el cor a alguns.

Des d’Esquerra creiem que aquest nou govern serà font de noves inestabilitats en el si del govern, però lluny del que podrien pensar alguns, l’esquerra independentista d’Altafulla serà exemple de com ser partit d’oposició: sense provocar crispacions, fent un marcatge al govern al milimetre en posititu i fent propostes constructives. Ara bé, aquets principis no exclouen per a res, la critica al nou govern per les seves incoherències. A Esquerra crec que som ben conscients d’aquestes dues coses: hem ser relativament amables amb el nou govern pel bé comú del poble però sense perdre l’esperit critic, que a la llarga, esdevindrà positiu.

Espero que el nou paper d’Esquerra, critics però constructius, sigui entes pel nou govern, doncs la greu situació financera d’Altafulla requereix del treball de totes les parts implicades, més enllà de personalismes i antics, però potser recents, retrets. Aquesta canvi podria reflexar-se potser en una bona entesa entre el govern que entrarà dilluns i el Consell de Participació i Sostenibilitat d’Altafulla que avui m’ha nomenat President d’aquest òrgan municipal. A treballar, tots i totes!

Ken Zazpi - Ezer ez da betiko

D’hara-kiris…

Al llarg d’aquesta darrera setmana a Altafulla, i concretament sobre el nostre govern local, a planejat una moció de censura que portaria els 3 partits de la dreta opositora del poble al poder acompanyats dels 3 regidors socialistes. Tota aquesta gent ha venut la operació com una garantia d’estabilitat per al poble enfront el dictatorialisme, segons ells, de l’actual coalició governamental.

Però si la vida té sorpreses, la política encara més. AUPA, el partit que a les anteriors municipals va passar de 4 regidors a només 1, dimecres passat anunciava que finalment no donaria suport a la moció de censura que el PAU-PSOE pretenia presentar. Els motius d’aquesta frenada crec que són purament estetics: ser particep d’una moció de censura és políticament lleig, i les coses lletges en política significa perdre vots.

Canvia alguna cosa el no suport d’AUPA a la moció de censura? No, continuen volent arribar al poder com sigui. En el mateix comunicat tenen la valentia d’exigir la dimissió de l’alcalde Francesc Farré (bloc inactiu… es reactivarà el dia que deixi de ser alcalde?) per a que es formi un nou govern, on logicament ells hi serien. És a dir, si AUPA fos un assessí que vol veure a l’actual Alcalde mort, aleshores d’anar a per ell i matar-lo, l’hi exigiria per carta i molt amablement que es suicides. Clar, matar algú queda lleig com deia més amunt: millor (per AUPA) que l’Alcalde es faci un hara-kiri públic a la Plaça del Pou.

En fi, amb actuacions com les d’AUPA, normal que després la ciutadania es pregunti si l’actual classe política els tracten com a ovelletes estupides…

Snow Patrol-Chasing Cars

PD: Que ningú s’ofengui per la metafora de l’hara-kiri i l’intent d’assassinat…

Esquerra: seny o rauxa?

Des de la mateixa nit de les eleccions, són molts els que han analitzat el perquè Esquerra ha perdut 349.000 vots i 5 escons, esdevenint extraparlamentari a Lleida i Tarragona. Hi trobem, en general, dues explicacions. Una vetlla per l’interès del govern del Principat i l’altra per el que l’hi conve a l’independentisme, és a dir, Esquerra ha de triar entre país o partit.

De la primera part principalment hi trobem el PSC (lógic, és per Esquerra que els socialistes estiguin a la Generalitat) i la seva premsa: les editorials del Periódico d’avui dimecres no tenen preu, llegiu l’article d’en Joan Tapia. Però també, i aqui hi pot haver una mica de sorpresa per alguns i no tanta per d’altres, a Josep-Lluis Carod-Rovira, president d’Esquerra, que a l’entrevista d’ahir d’en Cuní, no va parar de fer referències a que la “Nova Esquerra” ha de convertir-se en un partit serios, de govern, és a dir, més seny que rauxa… quines coses té la vida! Estava el President del meu partit receptant medicina convergent a tota la militancia per tal de mantenir el partit en el govern de la Generalitat a canvi de ves a saber tú que?

D’altra banda tenim les reflexions que provenen d’una gent independent (i independentista) que fa temps estaven a l’orbita del partit, per exemple en Victor Alexandre, o també els propis sectors critics del partit, com Esquerra Independentista, que lluny de voler fer sang (ja va fer-ne prou en Carod als Matins de TV3) proposen una nova d’idea d’Esquerra que permeti reconvertir-la en aquella formació que al 2003 generava tanta il·lusió, no només entre la militancia, sinó que també entre la ciutadania del país. És a dir, els i les opinadores independentistes de l’orbita del partit i els sectors critics (que ve de criteri, Jaume Renyer dixit) recepten medicina desacomplexadament independentista, rauxa per a Esquerra.

En la meva opinió, el que ara fa falta és preocupar-se per el partit, el país ja l’arreglarem. Qui digui que això és ser egoista s’equivoca. En 4 anys Esquerra ja s’ha sacrificat prou pel país, des de la formació de dos governs fins al vot negatiu de l’Estatut, amb tot el desgast que ha comportat, un desgast que pot quantificar-se: 349.000 vots de menys. Per tant, ara que els cicles electorals ens deixen i que tenim un Congrés Nacional d’Esquerra a tocar, cal remontar la situació, incloure gent nova al partit i iniciar un nou cicle que porti de nou il·lusió i rauxa a Esquerra.

Una mica de tot…

Porto uns quants dies que vaig així de bolit: dilluns mateix vaig llevar-me a Castelló, vaig esmorzar al tren cap a Barcelona, visita a la facultat de la UPF, per la tarda cap a Reus a fer feina de les JERC i, per fi, a les 10 de la nit vaig seure a sopar a Altafulla… uf! Així doncs, avui escriuré una serie de breus, que fa temps que no en faig cap.

Jovent Independentista dels Països Catalans

Bé, després de que ella ja tingui fets els examens i respiri una mica més alleujada, la Laia Castelló ja ha obert el seu bloc personal. Però, qui és la Laia? Doncs una suecana (de pura cepa diu ella… malgat València, Petrer, Polinyà…) que competeix en natació quan el seu genoll l’hi permet, que és actriu del grup de teatre L’Últim Toc i que, per a rematar, és la portaveu local de les JERPV de Sueca. Ah! També és la culpable de que amb el que portem d’any jo hagi anat al País València uns sis cops… ehem, ehem…que diria aquell.

A nivell més proper, les JERC del Camp vam transmetre un comunicat respecte el vesament de productes contaminants al riu Francoli per part de REPSOL, empresa espanyola que de nou mostra el seu nul respecte cap al nostre territori, agredint-lo continuament i atemptant contra la salut pública de la ciutadania del Camp de Tarragona. D’altra banda, la militancia de les JERC al Camp estem treballant a ple rendiment per tenir perfectemant enllestida la III Calçotada Independentista que es celebrarà a Reus el proper dia 23 de febrer. I no, en Xavi Vendrell no vindrà, en Tejero tampoc.

Plataforma Universitaria pel Català (PUC)

Avui a la UPF, en un acte organtizat per la PUC, s’ha fet una xerrada (veieu la foto) a càrrec de l’Alfons López Tena, membre del Consell General del Poder Judicial. El jurista sobiranista ha explicat les glories i penes del català en el món judicial, món actualment molt polititzat pel PP i el PSOE, i que ambdos partits demostren una sensibilitat nula pel que fa a la presencia del català en l’anomenat Imperi de la Llei.

També dir-vos que, 5 minuts abans de que finalitzes el termini d’inscripcions, m’he presentat, amb l’Adrià Rodriguez de suplent, com a candidat per la Plataforma Universitaria pel Català (PUC) per a les properes eleccions claustrals del 27 de febrer. L’altra candidata de la PUC a la facultat de Polítiques serà la inesgotable companya Lidia Peleja, amb en Marcel Planaguma com a suplent. Ara que hi penso, és la primera vegada que em presento a unes eleccions com a cap de llista…

Política altafullenca

Com sol ser ja tonica habitual, esperant al tren de les 8 per anar a Barcelona, m’he trobat en Fonxo Blanc i hem parlat una estona, “ja està fet Jordi, ja està fet”, referint-se al canvi de govern local. Francesc Ferré (de CiU), m’he pensat el tema de l’exili, i crec que valdrà la pena quedar-se a Altafulla, pasi el que pasi, serà divertit i de ben segur que tot plegat farà reaccionar a gran part de la ciutadania altafullenca… esperant doncs que d’aquesta reflexió en sorgeixin alguns canvis, tan a curt com a llarg termini. Hi torno, en aquest poble fan falta molts canvis en diversos aspectes.

U2-Beautiful Day