
Aquests darrers dies torna a estar damunt de la taula un debat molt recurrent que cada 3 o 4 anys és motiu de controvèrsia a Catalunya. Ja fa temps que el govern espanyol està allargant dir on es situarà el futur cementeri de residus nuclears o MTC. Actualment hi ha dues viles candidates: Yebra (Castella-La Manxa) i Ascó, a les Terres de l’Ebre.
Totes dues viles tenen en comú un passat o present nuclear, i per això des del govern espanyol se’ls considera com els llocs ideals. Ara bé, al govern de ZP sembla ser que s’ha fet seu el caciquisme que denuncien al PP compra vots a Galiza o a les Illes Balears. Ara no els desagrada la idea, quan es tracta de comprar amb mil i una sucoses subvencions a l’Ajuntament d’Ascó, governat per CiU, i amb viatges a Holanda a la població.
Però si últimament, des de les files del PSOE, no s’estan enfotent-se prou de Catalunya, només faltava veure al President de Castella-La Manxa, José María Barreda, al capdavant d’una manifestació anticementiri nuclear a Yebra, assegurant que Ascó és la vila idònia construir la nova peça atòmica. Tot un artista el president castellanomanxec: el que no vol per ell, que s’ho mengin els altres.
A Catalunya el PSC continua movent-se en l’ambigüitat. Damunt de la taula hi ha una resolució aprovada pel Parlament de Catalunya rebutjant l’ATC, però el mateix President Montilla passa la pilota al petit consistori ebrenc, per allò del principi d’autonomia local. Però entre línies el missatge és un altre. Com a baró del PSOE no pot molestar de nou als “compañeros” de Madrid.
Això comporta ignorar les reclamacions d’Esquerra i ICV, un cop més, que potser ja va sent hora que posin en dubte públicament, i amb conseqüències, la fidelitat dels socialistes amb els interessos de la societat catalana. L’ATC afecta a tothom, no només a Ascó, i és un error deixar la decisió al seu Ple, que amb els temps que corren, complicats per les arques municipals, acceptaran de bon grat prostituint el territori a canvi dels beneficis d’ENDESA d’una setmana.
Com passa últimament, aquesta problemàtica ens porta a preguntar-nos de qui depèn el poder, i de nou la resposta és que la Generalitat no en té. Curiosament aquí sembla ser que si que hi ha la possibilitat d’una negociació bilateral, en aquest cas entre el govern central i Ascó. Catalunya i el seu govern, com ja ens estan acostumant, no compta per a res.










Comentaris recents